Dylan i Moses Farrow

Un 17% de la població catalana, un 19% de les noies i un 15,5% de nois, ha patit abusos sexuals durant la infantesa. Són dades recollides per Save the Children a l’informe Ulls que no volen veure, que apunta que el 85% dels abusos a infants es donen en l’entorn familiar o de confiança proper. Pel que fa al maltractament infantil, 6.840 infants catalans comptaven amb mesures de protecció el 2016.

Cada cas d’agressió sexual o maltractament ha de ser investigat per les autoritats administratives i judicials. Tanmateix, la resta de la societat podem contribuir a crear un entorn comprensiu i reparador per als supervivents. Pel que fa als periodistes, la nostra feina és, per una banda, desmentir els mites associats al maltractament infantil i, per l’altra, generar una cobertura mediàtica dels casos que no revictimitzi els supervivents. Un de cada cinc lectors, oients o espectadors ho és.

Un dels exemples en què els mitjans no hem estat capaços de fer bé la nostra feina ha estat el de la cura que Woody Allen i Mia Farrow van oferir als seus fills. S’ha tornat a evidenciar arran de la publicació de les memòries del director novayorkès, A propósito de nada (Alianza Editorial). La negligència en la cobertura mediàtica m’obliga a fer un aclariment previ: no pretenc condemnar Allen per violador, ni tampoc exonerar Farrow. Són fets que van passar fa vint anys, en els quals hi ha dos bàndols enfrontats: el de Mia i els seus fills Dylan i Ronan, que acusen Allen de violar Dylan quan tenia set anys, i el de Woody Allen, la seva muller i filla adoptiva, Soon-Yi Previn, i un altre dels fills, Moses Farrow. Per entendre els problemes de la cobertura mediàtica, és important recapitular el que se sap:

Pel que fa a l’acusació que Allen va abusar de Dylan Farrow quan tenia set anys, la periodista del ‘New York Times’ que va cobrir el cas el 1992, Maureen Orth, apunta una sèrie de fets sobre la qüestió que han estat verificats. En detallo alguns, qui vulgui mirar la resta els té en l’enllaç superior:

- Abans de la denúncia, Woody Allen havia anat a teràpia amb una psicòloga infantil, Susan Coates, pel comportament inapropiat que mostrava envers Dylan. Coates va testificar que el comportament no era sexual, però sí “inapropiadament intens”.

- El testimoni de Dylan Farrow va ser confirmat per tres adults: les cangurs de la canalla i la tutora de francès. Una de les cangurs va testificar que no li va dir res a Farrow fins que Dylan no va fer pública l’acusació.

- Allen va perdre quatre batalles judicials: una denúncia, dues apel·lacions i una acusació de mala praxis envers el Fiscal de Connecticut que va arxivar la causa d’abusos, Frank Maco.

- Maco no va continuar amb el cas perquè, malgrat creure que hi havia indicis, el procés judicial hagués revictimitzat Dylan.

- Tant el fiscal com el jutge Elliott Wilk, encarregat de decidir sobre la custòdia dels fills de Farrow i Allen, van descartar l’informe de l’hospital Yale-New Haven que concloïa que Allen no havia abusat de Dylan, en considerar-lo poc fiable.

- El jutge va concloure que no hi havia proves que Mia Farrow hagués manipulat Dylan perquè acusés falsament Allen, com a revenja perquè ell l’hagués deixada per Soon-Yi. També va afirmar que el comportament d’Allen amb Dylan era horriblement inapropiat, i que s’havien de prendre mesures per protegir-la.

El 2018, Moses Farrow va escriure una entrada al seu blog on desmentia les acusacions de Dylan, reafirmades en una entrevista que ella va concedir a la CBS el 2014. Assegurava que, el dia dels fets, ocorreguts mentre Mia Farrow era fora de casa, Allen no es va quedar a soles amb Dylan. També afirmava que Farrow havia pressionat les cangurs per testificar en contra d’Allen, i que la seva mare els rentava el cervell perquè odiessin el director. Val a dir, que, en aquest sentit, un altre fill de parella, Ronan Farrow, explica que Allen els hi havia fet ofertes, com ara pagar-los els estudis universitaris, a canvi d’estar en contra de Mia. Moses defensa la tesi que la mare es va inventar l’acusació d’abús com a venjança per la relació entre Allen i Soon Yi. El que és significatiu del relat de Moses és que denuncia els maltractaments físics que Farrow sotmetia als seus fills. Descriu agressions envers Soon-Yi, el fet que diversos germans fossin tancats amb clau a la seva habitació o en una cabana al jardí, i atribueix el suïcidi o la mort de tres d’ells a la cura negligent de Mia. Aquesta part ha estat desmentida tant per Dylan com per Moses Farrow.

A partir dels fets exposats, la negligència en la cobertura mediàtica rau en:

- La negació sistemàtica, sovint sense aportar cap prova, dels fets verificats contra Allen. Normalment ve acompanyada de l’acusació que les persones que posen sobre la taula els fets volen enfonsar el llegat del cineasta. Si les observacions les fan dones, s’afegeix l’acusació que són unes desequilibrades i unes malvades. N’és un exemple l’article del periodista Toni Vall a ‘Nació Digital’.

- La contraposició dels relats de Dylan i Moses Farrow de manera que, si un és cert, l’altre és completament mentida, com si tenir una mare maltractadora impliqués no tenir un pare abusador. La història de Moses tan sols és destacada per desmentir la de Dylan. Mai per fer una reflexió sobre si s’hauria d’haver investigat Farrow: havent-hi un judici per la custòdia, no es va valorar la hipòtesi del maltractament d’ella? Si es va fer, per què no va tenir influència en el veredicte, perquè no es va poder demostrar? El relat de Moses tampoc s’empra per parlar sobre si el classisme influeix en la valoració de l’aptitud d’una persona per adoptar, ni tampoc per exposar les dificultats per tenir cura de fills amb discapacitat. Amb deu criatures adoptades i quatre de biològiques, algunes amb discapacitats, era capaç Farrow d’encarregar-se de les necessitats de totes elles, encara que volgués cuidar-les amb tota la bona voluntat del món?

- La construcció d’un relat mediàtic hegemònic sobre el cas que reprodueix la dinàmica de mare malvada i del pare víctima, construït molt abans de l’article de Moses. Mia Farrow és presentada com una dona que va rentar el cervell a la mainada, que ja apuntava maneres de desequilibri casant-se amb Frank Sinatra, 29 anys més gran que ella, i que tenia un pare maltractador i un germà pedòfil. Woody Allen és la víctima tant d’una companya cruel, traïda perquè ell es va enamorar de la seva filla adoptada, 35 anys més jove, com d’un lobby feminista malvat que vol esborrar la seva obra.

Fins i tot si ara Dylan Farrow admetés que va ser manipulada i es trobessin proves fidedignes que tot va ser una venjança per part de Mia, el missatge que els mitjans hem transmès a la societat en general, i als supervivents d’agressions sexuals i maltractaments en particular, és que l’abús d’un menor importa en la mesura que serveix per satisfer les expectatives que tenim sobre l’ídol que l’ha comès, presumptament o de forma demostrada. Fins i tot les professionals que hem criticat la cobertura mediàtica hem de trobar maneres de transmetre les objeccions, i de defensar-nos dels atacs, que evitin revictimitzar els supervivents. No sé si ho hem aconseguit del tot.

La feina del periodisme és donar veu als més vulnerables i crear un ambient que faciliti que puguin parlar i que siguin escoltats, creguts i reparats. La cobertura de les acusacions contra Allen dista molt de complir-ho. No hauria d’haver estat mai el cas Allen, sinó el de Dylan i Moses Farrow.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.