La vacuna del COVID-19 pot ser molt perillosa

"L'any 1929 l'Estatut de la Propietat Industrial espanyol prohibia expressament patentar productes farmacèutics. Jonas Salk no va voler patentar la vacuna contra la pòlio. Ernst Chain i Howard Florey tampoc van voler patentar el mètode per la producció industrial de la penicilina. Si ho haguessin fet, milions de persones no hagueren salvat la vida".

Medicamentos: ¿Derecho humano o negocio?. Lamata, Gálvez.

No. Aquest no és un article "anti-vacunas". Jo, com la major part de la humanitat, espero que es trobi una vacuna contra el coronavirus com més aviat millor, que es puguin salvar moltes vides i que, amb el seu ajut, puguem seguir amb les nostres vides sense l'amenaça constant del virus. Jo, com la major part de la humanitat, segueixo amb el màxim interès les notícies que ens expliquen els avenços que fan els investigadors d'arreu del món i poc em falta per posar una espelma que il·lumini els millors cervells del món perquè trobin el mecanisme que ens alliberi de l'amenaça del virus. Però més enllà d'aquests desitjos, no puc evitar veure a l'horitzó els perills de la vacuna.

Imaginem que un cop aparegui la vacuna, aquesta és terriblement cara. Imaginem que finalment existeix la vacuna però milions de persones moriran igualment perquè ni elles ni el seu govern tenen diners per comprar-la. O imaginem que és tan cara que per poder comprar-la els nostres governs han d'acomiadar 1.000, 2.000 o 100.000 metges i infermeres, d'aquells que fins ara ens han estat cuidant. Seria terrible, oi? Doncs aquestes imaginacions no són cap futur distòpic: tenim tots els números perquè passi això un cop s'hagi trobat la vacuna contra la COVID-19. I si algú pensa que aquest problema només afectarà aquells racons del món on la gent malviu i mor sense gairebé res, va molt equivocat.

Segons l'OMS, una de cada tres persones al món no té accés a medicaments bàsic per garantir la seva salut i milions de persones moren per aquesta raó. I això no és cap maledicció bíblica sinó el resultat d'un sistema d'investigació, producció i distribució de medicaments que és el mateix que ara està en plena carrera per trobar la vacuna de la COVID-19. I això afecta els atapeïts camps de refugiats, els racons més pobres de l'Àfrica i els nostres moderns sistemes de salut.

La investigació, producció i distribució de medicaments està avui a les mateixes mans que, per exemple, especulen amb el preu del blat mentre milions de persones moren de gana. Us imagineu que grans fons d'inversió compressin collites de blat i les guardessin fins que el preu s'apugés per vendre-les després més cares? Us imagineu que la gent està morint de gana però el blat es queda als dipòsits perquè com més gent mori de gana el blat serà més car i, per tant, generarà més guanys? Doncs això passa i qui estigui interessat en el tema pot llegir, per exemple, aquest informe. Doncs bé, els mateixos fons d'inversió que especulen amb el menjar de milions de persones també ho fan amb els medicaments. I ho poden fer amb la vacuna de la COVID-19. Un exemple que ens explica el metge Fernando Lamata al seu llibre "Medicamentos: derecho humano o negocio?":

"El Daraprim (pirimetamina), utilitzat per algunes malalties infecto contagioses com la malària o la toxoplasmosi, es va aprovar als Estats Units en 1953 per la FDA per la farmacèutica Glaxo Smith Kline (GSK). Quan GSK va vendre els seus drets sobre aquest medicament a una altra empresa, Core Pharma, el preu per pastilla era de 1$ i la nova empresa va apujar aquest preu a 13,5 $, és a dir, un augment del 1.350% en només quatre anys.

En 2014 Impax Laboratories va comprar el medicament a Core Pharma i, a l'agost del mateix any, la va vendre a Turing Pharmaceuticals, empresa fundada per un gerent d'un fons d'inversió de nom Martin Shkreli i aquest va augmentar immediatament el preu un 5.000%, de 13,5 $ a 750 $".

Hi muntanyes d'exemples com aquest i cada dia els estem pagant amb els nostres diners. Els preus dels tractaments oncològics, per exemple, no paren d'augmentar mentre els pressupostos públics de salut no paren d'abaixar. Un conseller o consellera de salut es podria veure obligat a, per exemple, haver de triar entre pagar els sous del personal sanitari o comprar un fàrmac per tractar un càncer. Distopia? En un informe del Consell de la UE del 17 de juny de 2016 es recull la preocupació de diversos estats europeus que "el sistema farmacèutic pot estar desequilibrat i pot no estar promovent els millors resultats per als pacients i la societat" i adverteix que els alts preus dels medicaments està posant en perill la viabilitat dels sistemes sanitaris públics.

Un altre exemple: El Sovaldi (sofosbuvir) medicament utilitzat per tractar l'hepatitis C té un cost de 330€ per tractament. Aquest cost inclou I+D, producció, màrqueting i un benefici industrial d'un 10%. Doncs bé: el preu que paguen els sistemes sanitaris per aquest tractament arriba a 20.000€, la qual cosa reporta uns beneficis del 6.600% a la companyia que produeix el Solvadi, Gilead. La carrera per trobar una vacuna contra la COVID-19 s'està corrent en aquest circuit. Caldrà veure qui la trobarà i de quina manera es farà arribar a la gent que la necessita. Però caldrà estar molt atents. Si no obrim un debat profund sobre el tema, la vacuna pot ser molt perillosa.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.