Gent gran, convivència i pandèmia

La iaia comenta que, quan torni al casal, potser hi faltaran companys seus. Ho diu mentre sosté una fotografia que li van fer amb un amic d’allà. Com ella, també havia complert els 99 anys. Es pregunta si el tornarà a veure. No sé què dir-li. Amb l’edat que té, la iaia és més experta en la mort que jo. Molts dels seus amics i familiars ja no hi són, i això fa que, de vegades, visqui més dels records del passat que no pas de les vivències del present. És en situacions com aquesta en què recordo que el poc que sabem sobre la salut mental dels avis se centra en la part més patològica: com tractar una persona amb Alzheimer o una demència, com evitar el deteriorament cognitiu. En canvi, no ens preparem gens per aquells aspectes que, irònicament, són els que nosaltres també podríem patir: depressions, canvis d’humor, estats d’eufòria, etc.

La iaia i jo parlem a distància, amb les mans desinfectades. Mengem mantenint una separació prudencial. Ens posem mascaretes. Ho rentem tot mil cops. Tota la casa fa olor de lleixiu. L’àvia és afortunada. Encara pot viure amb nosaltres. El pis és prou gran com perquè hi capiguem tots i puguem estar separats.

Entretenir-la és complicat. Per una banda, perquè no ens hi podem apropar gaire: jugar a la brisca seria qüestió de desinfecció de mans, cartes i llançaments a distància. Per l’altra perquè no té les mateixes facultats que quan en tenia setanta o seixanta. Llegeix xino-xano, pinta mandales. Les tardes ens les salva ‘El Mentalista’. Però, és clar, s’avorreix: no és el mateix que quan es passava els migdies i les tardes al casal de la gent gran. L’oferta en català de sèries i pel·lícules tampoc ha acompanyat: bona part de la programació de TV3 i el 324 es basa en la cobertura informativa de la pandèmia. No és molt agradable, per a una persona gran, estar veient i escoltant constantment que pot morir, ni tampoc les circumstàncies en què malviuen i, moren, les que són a les residències.

El trencament de la rutina suposa un terrabastall pels avis. Hi ha el perill que es deteriorin físicament i cognitiva. En aquest sentit, la seva situació és semblant a la de les persones amb problemes de salut o malalties cròniques que necessiten una rutina física per evitar empitjorar les seves condicions de vida. Mireia Boya recordava el 2 de maig que els immunodeprimits, malalts crònics o embarassades, a diferència de la gent gran, no tenien un horari segur per sortir a passejar. Un amic amb una malaltia degenerativa m’ho comenta per Whatsapp: “Estic una mica amb la incertesa de saber quan serà segur sortir pels qui som col·lectiu de risc”.

En la lògica capitalista, la cura dels avis no és res més que una despesa, una gestió dels residus. L’esquerra i els feminismes han fet una gran tasca en la divulgació, i la reivindicació, de la cura dels infants: suplements de diaris, llibres i blocs l’han erigida no només com un acte de resistència anticapitalista, sinó com una de les bases per construir societats on el benestar de tota la ciutadania sigui una prioritat. Ara falta, però, estendre aquesta lògica a la gent gran. La seva cura és un reconeixement a la vida viscuda. Els ancians d’ara pertanyen a la generació que va néixer o créixer durant la Guerra Civil i la postguerra. No potser que deixin el món amb la sensació que, igual que quan hi van arribar, a l’Estat no li importa el més mínim la seva vida.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.