La recepta del Covid

Autora: Helena Vicente i Salazar. Sociòloga. Presidenta d’Òmnium Gràcia.

L'ús de la por en la política ha estat objecte d'estudi des d'Aristòtil fins als acadèmics de la Universitat de Columbia del segle XXI passant per Hobbes, Rousseau i Hanna Arendt. Res de nou, doncs.

Hi ha pàgines i pàgines que expliquen com les classes dirigents i la religió han utilitzat el recurs de la por per imposar la seva voluntat. La voluntat de les classes dominants. Sempre amb la mateixa recepta.

Arribats en aquest punt, a la primavera del 2020, com és que una societat que va ser capaç d'aturar l'Aeroport del Prat per unes hores, ha acceptat un discurs promogut per un govern covard, erràtic que utilitza l'exèrcit per liderar una crisi sanitària i còmplice de monarques corruptes i incompetents?

I si bé és cert que durant el confinament Twitter s'ha convertit en una mena d'abocador de bilis i frustracions vàries i que no és l'espai per canviar res ni per fer política pública de veritat. Twitter és una font d'informació molt valuosa per saber què passa als nostres països veïns i als que estan una mica més enllà. Com també és una forma molt valuosa per conèixer les recomanacions d'organismes tant rellevants com l'Organització Mundial de la Salut que, per cert, el govern espanyol no li ha fet ni cas.

Com és que coneixedors d'altres realitats més o menys properes hem acceptat aquest "queda't a casa o moriràs"? Perquè és això. Segurament algú dirà i fins i tot pensarà que és per responsabilitat social i col·lectiva que s'ha quedat a casa, per tal de no saturar els ja molt malmesos centres hospitalaris. Però la majoria sap que si s'ha quedat a casa, és per por. Per por a morir. Per por a estar infectat d'un virus desconegut.

Perquè disculpeu-me, però si del que es tracta és de solidaritat i responsabilitat col·lectiva, on son les crítiques i els gestos per demanar que els presos i les preses polítiques passin el confiament amb les seves famílies, tal com recomanaven Nacions Unides? I on és la indignació col·lectiva quan el Govern espanyol decideix no investigar, sí, no investigar el frau i la corrupció que suposa la Monarquia espanyola? I on és el rebuig massiu en veure la condecoració que reben els policies que més fort van atonyinar, sí, atonyinar a totes aquelles i aquells que vam anar a votar l'1 d'octubre del 2017?

Doncs eren a casa, éreu a casa, érem a casa, tancats i morts de por.

Quedi dit que aquestes línies no volen, en cap cas, qüestionar la necessitat de protegir el més que perjudicat sistema sanitari de casa nostra.

En algunes de les converses que he mantingut aquests dies, he posat l'exemple del confinament d'Alemanya o Suècia. On s'ha pogut caminar i passejar i fins i tot fer esport de manera regulada i sempre, sempre, mantenint les distàncies. Sempre he rebut la mateixa resposta: nosaltres no som alemanys! Nosaltres no som suecs! Certament que no ho som i tampoc no ho voldríem, però potser ha arribat l'hora d'importar bones pràctiques socials sueques o alemanyes a casa nostra. Perquè és ben cert que la densitat de la població al nord d'Europa no és la mateixa que la del sud, i aquest és un motiu pel qual els parcs de Barcelona, per exemple, haurien d'estar oberts... i també és ben cert que al centre i al nord d'Europa l'estat de benestar existeix i funciona bé des de fa dècades i aquí l'estat de benestar va néixer coix, tort i malgirbat. Què podia anar malament?

Però ara parlo de nosaltres. De tu i de mi, de les nostres amistats de les persones que estimem i ens estimen. Què hem fet aquests dies? A banda d'ocupar-nos de les nostres criatures, fer d'educadores, comprar el menjar, cuinar, netejar a casa, la roba i fer de mares i pares i la gestió emocional de tot plegat? A banda, també, de viure amb la pitjor de les impotències com una persona propera i estimada ingressava sola a l'hospital infectat per la malaltia. I la impotència i la tristesa absoluta quan una persona estimada ha mort sense poder-nos-hi acomiadar.

Stéphane Hessel en el seu "Indigneu-vos" que va ser una mena de llibre de culte durant un temps ens diu; "Busqueu i trobareu....la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home: la facultat d'indignació i el compromís que la segueix".

I és ben bé això, el compromís, la responsabilitat. La responsabilitat de portar mascareta al carrer i als centres tancats, la responsabilitat de mantenir les distàncies físiques en tot moment quan siguem fora de casa, la responsabilitat de construir, ara amb les paraules del savi Rousseau, el contracte social. El contracte social just i necessari per a una vida lliure, digne i feliç.

Per una vida en un país on puguem dir que efectivament no som suecs ni alemanys però que sabem actuar amb responsabilitat. Un contracte social basat en la responsabilitat individual i col·lectiva on no hi càpiga la por. Perquè la por ens porta a renunciar, voluntàriament, a actituds constructives i de resistència a les injustícies. La por porta a la passivitat i aquesta passivitat es converteix massa ràpidament en comoditat. I és amb aquest context social que apareixen els totalitarismes, els populismes i la demagògia més buida.

És amb l'aparent tranquil·litat i acceptació que ja estem bé com estem, així tancats, així veient que els equips de la lliga de futbol es poden fer proves del Covid, però no tot el personal sanitari ni molt menys el personal educatiu. Ja estem bé treballant des de casa i fent veritables peripècies per gestionar-ho tot plegat, ja estem bé sense abraçar als nostres avis, ja estem bé mentre vulneren els nostres drets com a poble, com a menors, com a treballadores, com a dones (i homes també però les dones més...) que apareix la pitjor imatge de la gestió pública.

Les causes de l'aparició del populisme i del totalitarisme són sempre les mateixes; el despotisme de determinades institucions, les desigualtats econòmiques i socials i l'adopció de polítiques insuficients per contrarestar aquestes desigualtats.

Les crisis, la inestabilitat i la por han estat, fins ara, els ingredients indispensables pel sorgiment de populismes, totalitarismes i altres formes polítiques poc democràtiques.

Des d'Aristòtil fins avui. Canviem la recepta!

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.