Assange i el PSOE

Algú podria cometre l'error de pensar que el Cas Assange és una d'aquelles causes llunyanes que mirem amb simpatia però que estan desconnectades de la nostra realitat política immediata. Una d'aquelles causes que donem suport a moguts per la màxima guevarista que diu: "Sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injusticia cometida contra cualquiera en cualquier parte del mundo". La màxima apel·la a valors ètics profunds i al nostre sentit d'allò que és just o no ho és, independentment de si la injustícia ens afecta directament o no. Doncs bé: en el cas d'Assange m'agradaria recordar algunes dades que deixen clar que "el tema d'Assange" ens afecta directament. Tant com per comprometre el partit que avui governa Espanya a toc de pitu.

Les revelacions més impactants fetes per Wikileaks i Assange són, sense dubte, les que tenen a veure amb les guerres d'Afganistan i Iraq i els crims de guerra comesos per les "forces aliades" contra la població civil d'aquells dos països. Però hi ha una altra pota de les revelacions que en el seu moment van causar un enorme impacte mediàtic: les 250.000 notes diplomàtiques confidencials que els ambaixadors nord-americans d'arreu del món enviaven "a casa". En aquells documents es podia veure amb tota claredat, com mai s'havia vist abans, el grau d'ingerència imperialista dels Estats Units arreu del món. Una ingerència que no només es donava en suposades "repúbliques bananeres" sinó al centre del poder "occidental". Unes ingerències que van deixar en molt mal lloc al govern de José Luís Rodríguez Zapatero i, en general, a tot l'Estat espanyol.

D'entre les moltes notes diplomàtiques desvetllades per Assange que tenien relació amb Espanya, hi ha una especialment sagnant: l'assassinat del càmera José Couso a mans de l'exèrcit nord-americà durant la guerra d'Iraq. Resum: el 8 d'abril de 2003, en plena invasió d'Iraq per part de l'exèrcit nord-americà, més de 200 periodistes es troben a l'Hotel Palestina cobrint la guerra. Malgrat que totes les autoritats militars saben que en aquell hotel del centre de Bagdad és la base d'operacions de periodistes de tot el món, un tanc nord-americà apunta el seu canó i dispara i mata al periodista ucraïnès Taras Protsyuk de l'agència Reuters i al reporter de Telecinco José Couso.

El cas va provocar un enorme impacte que va ser seguit de manifestacions davant les seus diplomàtiques nord-americanes i una important campanya de denúncia d'aquest crim. Un any després dels trets contra l'Hotel Palestina, José Luís Rodríguez Zapatero va arribar al poder en unes circumstàncies molt marcades per la guerra d'Iraq: els atemptats de l'11M i la promesa de treure les tropes espanyoles d'Iraq, trencant així l'aliança de la foto de les Açores. En aquest context, les simpaties del PSOE amb la lluita de la família de José Couso per demanar responsabilitats al govern nord-americà eren absolutament visibles.

El 2005 comença la batalla judicial per fer justícia al voltant de la mort de Couso. Però en 2006 aquesta lluita va patir el primer contratemps i la Sala Segona de l'Audiència Nacional (si, aquella que el PP es vantava de "controlar per darrere") arxivava la causa al considerar que era un "acte de guerra". A partir d'aquí es van succeir les apel·lacions, els endarreriments i les ordres de captura als soldats que van disparar: el sargent Thomas Gibson, el capità Philip Woldrford i el tinent coronel Philip de Camp.

Però el 28 de novembre de 2010 passa una cosa que ningú s'esperava i Wikileaks publica les comunicacions de l'ambaixada dels Estats Units a Espanya. Els documents detallen les pressions que feia el llavors ambaixador Eduardo Aguirre per impedir l'avenç de la investigació. Segons els documents filtrats per Wikileaks, Whashington va pressionar polítics i fiscals espanyols per tal de tancar el cas. Segons els documents, el govern nord-americà va comptar amb la col·laboració del llavors fiscal general, Cándido Conde-Pumpido i del fiscal de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza. Si, el mateix del "judici del procés". Els cables diplomàtics també apuntaven al llavors ministre d'exteriors de Zapatero, Miguel Àngel Moratinos i també al seu ministre de justícia, Fernando López Aguilar, avui eurodiputat, i a diversos jutges de l'Audiència Nacional.

Segons la família Couso "els documents confirmen el que sospitàvem: la connivència de la Fiscalia i del Gobierno d'Espanya amb l'ambaixada i el govern dels Estats Units perquè el cas no prosperés". El 13 de desembre la família de Couso va interposar una denúncia contra el Gobierno del PSOE i la Fiscalia, ja que entenien que els documents eren "indicatius de l'existència d'una conspiració o concert delictiu entre funcionaris de l'Administració i alts càrrecs espanyols per una banda, i funcionaris d'una potència estrangera per una altra". La denúncia, però, va ser arxivada.

La frase del Ché apel·la als nostres valors morals més elevats amb la seva exhortació a sentir a la nostra pell totes les injustícies. Però no hi ha dubte que aquesta visió global del fenomen de la injustícia és producte de la constatació inapel·lable que la injustícia és un gran concert internacional, globalitzat i imperial. Assange està a punt de ser extradit als Estats Units per filtrar, entre d'altres, els documents que ens explica com els Estats Units van trobar a l'Espanya del PSOE i a l'Audiència Nacional dels de sempre, l'aixopluc necessari per a la seva impunitat imperial. Potser és per això que el Gobierno d'Espanya no es manifesta davant la injustícia que suposa el procés a què està sent sotmès Assange al Regne Unit?

És imprescindible mantenir aquestes memòries avui, quan els "progressistes" es posen uniforme militar de camuflatge per ocultar la seva autèntica natura imperial. I neoliberal. No cola. Per més escarafalls que facin a Twitter.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.