La gent amb qui treballo

Una vegada vaig tenir uns companys de feina amb qui ens fèiem fotos al final de cada setmana per a acomiadar-nos dels quatre seguidors que devíem tenir a les xarxes i celebrar que començaven dos dies de festa. Ens vam fer fotos a sota la taula de l’estudi, estirats en fila al passadís i a peu dret tocant-nos el nas. Mentre treballàvem, en el moment menys pensat, volava un diari del dia d’abans, algú buidava algun sobre de sucre pel cap d’algú altre i ens agafava un atac de riure. Tot i que el més probable era que un dit que no era teu t’acabés tocant l’orella mentre algú explicava l’última experiència sexual. Treballàvem molt. Rèiem molt. Ens abraçàvem molt.

Pràcticament tota una redacció -amb els seus editors, els seus caps de secció i redactors- hem anat de casament dues vegades, amb una dècada de diferència entre el primer i el segon. És com si haguessin passat 10 setmanes i no 10 anys. En totes dues festes hem recordat les mateixes anècdotes, rient en els mateixos moments, i ha vibrat la mateixa energia, una electricitat que ens connecta i ens confirma que seguim sent un equip, encara que treballem en més de cinc mitjans de comunicació diferents.

Quan vaig canviar de feina, vaig coincidir amb un company que controlava els meus estats d’ànim sense moure’s de darrera la pantalla. Només de veure’m caminar pel passadís i acostar-me al seu lloc, ja sabia si em podia renyar per les patinades del dia anterior, si havia de fer play a l’últim vídeo hilarant que havia trobat a internet o si només calia que es tirés enrere amb la cadira i escoltés la meva llauna. Un dia li vaig demanar que em comprés una fregona. I ho va fer. Després vam deixar de treballar plegats, però el vaig aliar amb una amiga que hi encaixa com un guant i tots tres vam començar a dinar, sopar, beure i viatjar plegats. Sempre hi son.


Durant una temprada de molts viatges amunt i avall, els vols servien per compartir llistes d’Spotify, lectures de guió a quatre mans i partides d’escacs impossibles amb els millors companys en temps d’alt voltatge. Els viatges en cotxe servien per confirmar que sóc una copilot infumable, per parlar de tot i de res, i sobretot per fer mofa de l’andalús, perquè érem tres contra un. Les cues per embarcar, el trajecte en taxi o el camí a peu fins a la redacció, servien per treballar, desmuntar tot el que havíem parlat i tornar a començar per anar més enllà. Jornades eternes i dures de feina. La cella que es disparava amunt per reprovar una pregunta mal encarada: aturar i tornar a començar tantes vegades fins gairebé fer-me desesperar i just en aquell instant abans de perdre la paciència, aconseguir el millor resultat. I després, l'alegria de tornar a seure els quatre a taula, compartir els plats, vi i riure fins començar a patir per l’hora de llevar-nos l’endemà. El grup de whatsapp, hiperactiu, els convertia en una presència constant que sempre em calia. I encara em cal.

Ara treballo amb uns companys de feina als qui no veig. Almenys no més enllà de les parts del cos que caben en la pantalla del mòbil. Ens vídeotruquem cada dia. Ens escrivim poc. Un dilluns, tots dos es van presentar a la telereunió acabats d’afaïtar. Una feliç coincidència que no s’ha tornat a repetir i des d’aleshores les setmanes comencen desacompassades i assenyalar-ho ens fa riure. Un dia els vaig dir que Twin Peaks i Expediente X em semblaven dues cares de la mateixa moneda, perquè no n’he vist cap de les dues ni tinc intenció de fer-ho i això em converteix en una espècie rara de la qual em sento molt orgullosa. I em van deixar dir, sense fer-me cas. Un altre dia, els vaig confessar que sempre he de destinar entre un i dos segons a pensar si he de dir Mataró o marató, per a no pifiar-la. Tampoc es van immutar. Hem passat de veure’ns cada dia, compartir redacció, reunions i berenars perquè, als monosíl·laps per whatsapp, la videotrucada silenciada i un document compartit al Drive. Companys confinats. I un pla seqüència que quan acaba el programa, mentre encara sona la música, recorre tremolós el passadís i un tros de redacció i va a parar a una cara rere una mascareta que em saluda amb la mà. I fins demà. I funciona. Ens en sortim.

Companys d’abans i d’ara. Companys de feina, de gustos, d’humor, d’alguna pena i de molts riures. El periodisme ens connecta i la resta, no sé. Deu ser energia. O màgia. Companys que em fan créixer, que em qüestionen, m’apuntalen i em fan gaudir encara més d’aquesta feina. Companys que entren i surten del dia a dia, però es queden per sempre a prop. I els hi vull. Companys que em toquen l'orella i companys que no abracen mai. Companys que riuen de mi, que m’assenyalen els defectes, em rebreguen les debilitats i les manies, i de tan rebregades ja no semblen ni tan dèbils ni tan maniàtiques. I després sóc jo qui se’n riu del que no sé fer, de la pedra amb la que ensopego, bleda, un altre cop. I ric de mi amb ells. I que bé que em fan sentir.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.