Res pot espatllar Sant Jordi

-Com vols regalar un llibre a un rotllo de l'Apolo, bèstia?

Ni tant sols s'ha mirat el llibre que li ensenyava. Camina lenta al seu davant deixant-se empènyer per la inèrcia de la multitud, però sense cedir ni un mil·límetre de l'espai privilegiat davant la paradeta.

-No és un rotllo, és un amic -no se l'escolta-. També és amic teu, que és de la colla.

L'amiga es gira per mirar-se-la amb les celles aixecades. És veritat que els dijous a la nit ser de la colla no vol dir gaire cosa, però bé ha d'haver-hi un punt mig entre "amic" i "conegut amb qui he follat beguda". A l'amiga no li cau bé. I segurament ella mateixa ni tant sols hi pensaria si no fos que és Sant Jordi. És Sant Jordi i dijous, i des d'abans-d'ahir que ja sabia quin vestit es posaria. Perquè Sant Jordi, n'està convençuda, és el veritable inici de la primavera i s'ha de celebrar. S'ha de celebrar que deixarem de carregar jaquetes i abrics, que les flors viuen i les pigues esclaten a les galtes de l'amiga; que l'estiu sembla a prop mentre els exàmens són lluny, ben lluny i que, al cap i a la fi, encara falten molts mesos per tornar a deprimir-se per estúpid canvi d'hora. Així, ella cada any aprofita la diada per, simplement, passejar. Camina mentre juga a imaginar els preus dels llibres, respira esquitxos de cel entre pol·len i diòxid i comprova, triomfant, que per un dia els barcelonins han recuperat les Rambles. Res pot espatllar un Sant Jordi.

Quan s'han avorrit de la gentada, s'esmunyeixen per l'escletxa del carrer Tallers sota la promesa d'un gelat. L'amiga ha pogut trobar dos llibres de la llista de títols apuntats al bloc de notes del mòbil, permanentment a la seva mà. Prenent el sol a la Plaça Castella amb les mans enganxoses, li explica fil per randa aquella entrevista que va llegir de l'autora on li va semblar que de ben segur que s'entendrien, i com un cop li va fer like a un reply que s'havia atrevit a fer-li pel twitter. No és d'aquells escriptors estirats, li assegura entre llepada i llepada al gelat. Quan s'ha acabat de cruspir el cucurutxo diu que ja li deixarà tots dos llibres un cop els hagi acabat, perquè, pel que ha sentit, ella també els ha de llegir sí o sí.

-Així els podrem comentar- li diu mentre fa cistella a una paperera plena de roses pansides i llaunes de cervesa-. Fem una birra?
-Si encara duus els morros plens de xocolata, marrana!

Al seu voltant hi ha grups i parelles, gent que camina amb roses i gent amb llibres sota el sol. De tant en tant, algú amb mascareta. La veritat és que cada cop que veu una farmàcia també se sent temptada de comprar-se'n per ella i per la mare, però contribuir al pànic sembla que s'està convertint en una nova pandèmia, o això ha llegit a internet. Al tiktok tots en fan broma, i va bé per distreure's i relativitzar. L'èpica d'un possible desastre s'ha tornat la vàlvula d'escapament per la frustració de tota una generació que té més mems al mòbil que prospectes de futur. Si no saps ni com pagaràs el lloguer del mes vinent és prou fàcil posar humor a un possible apocalipsi nuclear.

-Tu creus que passarà alguna cosa, amb això del virus?- li pregunta. L'amiga posa els ulls en blanc mentre col·loca curosament els llibres nous a la gespa per fer-ne una story. Sempre l'ha sorprès aquest compromís que seu amb les xarxes passant com passa de tots els missatges que rep. L'última vegada que li va preguntar per què havia de trigar tant a contestar-li cada missatge es va limitar a dir que és que era gèminis, encara que allò ho havia respost en vint segons.

-Merda, no et moguis!-li crida l'amiga- Tens una abella!

L'amiga s'aixeca amb un salt i li llença un dels llibres a la cama, i, abans no pot fer-hi res, ja sent el fibló. Una agulla que es clava i un cop de martell fantasma, just per sobre el turmell. L'amiga torna a seure per examinar-li la cama uns instants abans d'amorrar-s'hi i xuclar com si li anés la vida. La gent del seu voltant se les mira, algú riu, però a ella li és igual.

-Vols dir que cal, tot això?- sent que la ferida li crema en mig d'onades de dolor. L'amiga s'aparta i escup cap a una altra banda.
-Escolta, que t'estic salvant la vida- li diu mentre busca farmàcies al mapa del mòbil-, o la cama. Mira, jo com Sant Jordi i tu la princeseta. Ja et podries haver apartat, quan t'ho he dit, eh? Em deus una rosa.
-No va així, la llegenda. Si dius que ets Sant Jordi, ets tu que m'hauries de regalar la rosa a mi. I el drac qui és, la pobra abella? Tu saps que si se n'assabenta el lobby vegà, del que ha passat et...

En aixecar la vista no pot acabar la frase. Al seu voltant, la gent ja no se les mira. Una multitud entra corrents cap a Tallers des de plaça Universitat. Xoquen, s'empenten, alguns frenen per treure el mòbil mentre d'altres els insulten. Intentant no moure gaire el peu ferit, s'aixeca a peu coix per veure què passa. Càrregues policials, potser? No recorda que hi hagués cap manifestació convocada, per Sant Jordi. Se senten crits i les corredisses no paren. Al fons del carrer comença a veure gent esquitxada de sang. No pot ser. Un atemptat? Per Sant Jordi? L'amiga li estira el braç per fer-la moure. Just abans de girar-se a caminar veu un noi ple de sang parat al mig de la plaça. Té la mirada perduda i la boca entre oberta, amb el llavi partit i la sang que li regalima barbeta avall. Mentre es gira forçada per l'amiga, de cua d'ull li sembla veure com el noi es llença al coll d'un home que passava corrents pel seu costat. Juraria que l'ha vist arrancant-li la gola a queixalades.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.