Les dones gestionem millor?

En les darreres setmanes, han circulat força notícies a la xarxa que apuntaven que els països governats per dones eren els que millor gestionaven la crisi de la Covid-19. Tenint en compte els atacs que rep qualsevol opinió, observació o article que soni més o menys feminista, és important avaluar amb rigor notícies d’aquesta mena.

Primer de tot, s’ha de tenir present el factor anomenat ‘cherry-picking’, la tendència a destacar aquelles dades que afavoreixen les nostres idees. La millor gestió de les líders durant la pandèmia s’ha exemplificat amb set casos: Taiwan (Tsai Ing-wen), Nova Zelanda (Jacinda Ardern), Alemanya (Angela Merkel), Bèlgica (Sophie Willmès), Dinamarca (Mette Frederiksen), Islàndia (Katrín Jakobsdóttir), Finlàndia (Sanna Marin) i Noruega (Erna Solberg). No obstant això, també s’ha lloat la gestió de països liderats per homes, com ara Canadà (Justin Trudeau), Corea del Sud (Moon Jae-in) i Singapur (Lee Hsien Loong). Així doncs, podríem tirar d’estadística: ara mateix, al món no hi ha més d’una quinzena d’estats liderats per dones. Set d’ells, prop de la meitat, se’ns diu que estan gestionant bé la pandèmia. Si comparem el nombre d’homes al capdavant d’un país que gestiona bé el coronavirus amb la xifra total de líders homes, que sobrepassa el centenar, veiem que les dones gestionen millor.

La conclusió, però, és superficial. Hi ha força consens científic en apuntar que tan sols som en la primera fase de la pandèmia. Fins que no aparegui una vacuna o una altra medicina que en pugui frenar el seu avenç, en seguirem exposats. Així doncs, és probable que hi hagi més pics de contagi. Sembla prematur concloure quin país està afrontant millor la situació. També hi ha la qüestió sobre quins indicadors es fan servir per avaluar què és una bona gestió. Bèlgica, per exemple, registra un percentatge de morts superior a França o Holanda. Si bé no se sap per què, viròlegs belgues com Steven Van Gucht apunten que la gran densitat de població del país hi podria tenir alguna cosa a veure. A més, com s’ha vist en el cas català, els criteris de recompte de morts augmenten o baixen les xifres dràsticament: en el moment en què als hospitalaris s’hi han sumat les dades de les funeràries, el nombre es dispara.

Molts dels països liderats per dones destacats s’han caracteritzat per adoptar mesures considerades com a bones pràctiques: Islàndia aplica tests a pràcticament tota la població; Alemanya també fa molts testos i empra càlculs matemàtics per predir com el contagi influenciarà la capacitat dels serveis sanitaris; Finlàndia compta amb un estoc de material sanitari molt gran, fruit de la tradició d’acumular béns de primera necessitat; Nova Zelanda va aplicar un confinament molt dur des de l’inici i els serveis sanitaris i l’administració han funcionat com un molt bon engranatge, fins al punt que ja es planteja eliminar el virus. Taiwan ha emprat eines digitals de gestió de big data i es va avançar a l’OMS en l’aplicació de mesures preventives.

La pregunta és si el gènere de les dirigents facilita l’adopció de les accions. Caroline McCarthy, a ‘Spectator USA’, apunta que hi ha factors per considerar que sí. En el cas d’Angela Merkel, era esperable que gestionés bé la crisi: no només per la seva formació científica, sinó perquè ha demostrat, ideologia a banda, que és el millor polític que Europa ha tingut en els darrers vint anys. La qualificació professional és un dels factors que apunta McCarthy: com que les dones s’enfronten a més obstacles que els homes per accedir als alts càrrecs de decisió, és probable que arribin al poder més dones capacitades que no pas homes. Per altra banda, el fet que es penalitzin més els errors de les dones líders que no pas els dels homes les pot inclinar a adoptar mesures més contundents i preventives.

Un altre factor apuntat té a veure amb la socialització d’homes i dones. Les dones es preocupen més per la seva salut, i això podria influir en la seriositat amb què es van rebre les alertes de l’OMS i la diligència en el desplegament de mesures. Sobretot si es compara amb l’actitud fatxenda de Boris Johnson, abans que probablement li diguessin pel ‘pinganillo’ que aplicar la teoria de la immunitat de grup a la babalà suposaria, de cop, una xifra de morts semblants a les d’un conflicte bèl·lic, Jair Bolsonaro o Donald Trump. A Itàlia, Giorgio Gori, alcalde de Bèrgam, un dels focus de la pandèmia al país transalpí, es va prendre a la lleugera les recomanacions d’aïllar la ciutat. Pedro Sánchez ha adoptat un enfocament bel·licista, rebutjat tant pel president alemany Frank-Walter Steinmeier com per analistes feministes que asseguren que això posa a un segon pla les mesures de cura i protecció de la ciutadania que calen per frenar el virus.

Així doncs, si bé ara mateix és molt difícil concloure que les dones gestionen millor la pandèmia, sí que hi ha actituds adequades per enfrontar-s’hi que és més probable que adoptin elles. La bona notícia és que no són inherents a una mena d’essència de les dones-femelles, sinó que es tracta de valors i actituds que qualsevol persona, independentment del sexe i el gènere, pot adoptar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.