Els momentums dels altres

Fa poc que escric aquí, així que permeteu-me una primera analogia futbolística en honor a la casa: el futbol és la metàfora correcta per entendre el que està passant al planeta, que cada cop desprèn més el flaire de Copa del món. França decreta un mes de tancament però assegura que en 30 dies obrirà escoles, a Suècia la gent encara s’abraça -o el que sigui que fan ells- als bars, a Holanda sí però no, i a casa nostra, la mateixa lògica Barça vs. Madrid de sempre. La lectura de la secció de política internacional ja és indistingible d’aquells especials que porten els diaris esportius en els anys de Mundial, en què la tàctica de cada país es llegeix com un desplegament dels respectius caràcters nacionals, el folklore dibuixant fletxes a la pissarra, i crec que ja podríem començar a parlar del catenaccio epidemiològic coreà o del tiquitaca del NHS britànic. La gràcia és que, com deia, és la metàfora correcta.

Això mai ha anat de racionalitat, sinó de confiança, i ningú ha confiat mai en la globalització de fireta que ens havien intentat colar fins ara. Suècia i Dinamarca no poden adoptar dues estratègies tan diferents com les que hem vist i tenir totes dues la raó: simplement, ara la raó troba els seus límits i cal prendre decisions polítiques, que són una altra cosa. Si hem trigat tant a posar-nos d’acord amb la pallissa de les mascaretes o si en un país es pot sortir a córrer i en l’altre et foten a la presó, és perquè els problemes complexos són tan multifactorials, tan impredictibles i estan lligats per tantes interdependències que la tecnocràcia no és suficient per abordar-los. Contra el caos, cal tenir sensació de sentit, de direcció. I quin és el millor instrument per generar propòsit que ha inventat la humanitat? Abans eren les religions, ara són les nacions seguides dels equips de futbol. Em costaria molt dir si la gent aniria a les barricades abans per Catalunya o pel Barça, l’únic que tinc clar és que el món -el de la gent que es defineixen com “ciutadans del món”- o la Unió Europea no han aconseguit que un metge o un polític facin hores extra.

Per això els països que millor se n’estan sortint, a igualtat de condicions materials, són els més cohesionats nacionalment. Com que el ferragossíssim debat entre vida i economia no es pot solucionar amb criteris neutres, cada poble defineix què vol dir “sortir-se’n” de la mateixa manera que cada equip de futbol defineix què vol dir “jugar bé”. Ara que tots telefeinegem ensenyant la papada, estem descobrint la importància d’allò tan cursi del factor humà. Hi ha una forma d’estar al món preracional, que té a veure amb la lleialtat i amb les emocions, que acaba tenint més conseqüències pràctiques que un milió de dòlars. La lògica cunyada de “no hi ha rival petit” està reivindicant-se a escala planetària, aconseguint reduir morts i protegint l’economia en els països més conjurats molt millor que en d’altres riquíssims. Escrivia el filòsof John Gray aquest cap de setmana en un dels articles més llegits del globus: “Poques idees són tan menyspreades per les ments superiors com la sobirania. A la pràctica, aquesta significa la capacitat d'executar un pla d'emergència complet, coordinat i flexible com els que han aplicat el Regne Unit i altres països”. Gray sempre ha defensat el politeisme polític contra el monoteisme de la globalització neoliberal: contra la fe en una única veritat universal que es pugui evangelitzar a còpia de croades, cada país ha d’arribar a la veritat que millor reflecteixi les seves particularitats geogràfiques, històriques i culturals. És a dir, com en el futbol.

A Catalunya, tot fatal: la sobirania i la confiança mútua són més importants que mai just en el moment en que en tenim menys de les darreres dècades, després d’haver trencat els ous sense fer la truita. Estem fent-ho tan malament perquè a la barreja d’elits i ciutadanies espanyoles i catalanes hi falta l’ingredient que la faria lligar, i a sobre ni se l’espera. Ho empitjora una sensació difosa d’ironia perquè el nostre pilot automàtic donava per fet que els vents de la història bufaven a favor, sempre endavant, suavitzant les condicions i reduint els costos de la independència, i que l’1 d’octubre seria un assaig general que trobaria més facilitats la pròxima vegada. Però el progrés no és una llei de ferro, la història fa salts enrere, i hi ha oportunitats que es perden per sempre. El coronavirus podria fer que el món d’aquí a unes dècades no tingui res a veure amb el que pensàvem que seria. El mític momentum del que ens parlaven ha arribat, però no és el de la independència. De fet, ara mateix, la finestra més oberta és per a un remake dels Pactes de la Moncloa. Més endavant, podrien guanyar força alternatives pitjors. De nou, el sentit comú dels clixés del futbol és més savi que els politòlegs: quan tens la pilota als peus, xuta.

 

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.