I si ara fos el moment?

Ahir vaig penjar a Instagram un vídeo on s'explica l'ensarronada monumental que van suposar el Pactes de la Moncloa. Al vídeo es feia un repàs a com les estructures de poder franquistes van sortir intactes d'aquell procés i com ara, quaranta anys després, aquests mateixos poders tornen a conjurar-se per defensar els seus privilegis. La majoria de les respostes al vídeo eren d'indignació, improperis contra la Corona, el PPSOE, l'IBEX, etc. Però un dels comentaris em va impactar: "Sí, està molt bé. Ens enreden i ens enreden sempre, però ningú ens explica què podem fer".

Efectivament la major part del vídeo es dedicava a explicar com s'ho havien fet aquelles elits de fa quaranta anys per sortir indemnes, les seves maniobres i les seves imposicions per damunt de la voluntat de grans majories. S'explicava també com els hereus d'aquells victoriosos miserables que no només no van pagar mai pels seus crims sinó que van cobrar, avui es preparen per tornar a guanyar la partida. És veritat que descobrir trames, trampes i tractes pot provocar un cert plaer intel·lectual, però a la vegada, la sensació de frustració en veure com ens estafen els mateixos des de fa vuitanta anys ens pot induir a pensar que sempre serà així.

Quan vaig veure el comentari a Instagram, em va venir al cap el concepte d'indefensió apresa, estudiat pel psicòleg nord-americà Martin Seligman, que diu que quan un fet es repeteix sense que el subjecte pugui fer res malgrat ser afectat pel fenomen, el subjecte perd la capacitat de reaccionar per canviar les coses. Un comportament senzillament captat per la famosa imatge d'un enorme elefant lligat a una estaca petita i escanyolida. De petit l'elefant va ser lligat a una estaca i, malgrat els seus esforços, no es va poder deslligar. Així, de petit, l'elefant deixa d'estirar, dóna per impossible desfer-se'n. Quan es fa gran, malgrat tenir força per tombar un arbre, no ho intenta. Va aprendre que estirar no serveix de res. Tot i que sempre és problemàtic extrapolar comportaments psicològics a grups humans o societats senceres, és possible que estem a punt de patir un cas col·lectiu d'indefensió apresa.

Si l'any 78 el Règim franquista va superar tots els entrebancs i va sortir victoriós, si l'any 2008 els seus herois van ser rescatats impunement a costa de la salut de tothom, no hauríem d'haver après ja que "la banca sempre guanya"? No hauríem d'anar assumint que amb la crisi del coronavirus, un altre cop, pagarem els plats trencats?

Però: i si ara fos el moment? Si mirem enrere, veiem que l'any 78 el Règim va tenir por de perdre el control. Van veure el que passava a Portugal, per exemple, i van tenir por. Van veure les vagues massives i van tenir por. De fet, crec que va ser aquesta por el que els va fer reaccionar i fer tot allò que van fer. I fent el que van fer van guanyar. Però podem acceptar que no hi havia cap altre possibilitat? Podem acceptar que avui no hi ha cap altra sortida que una nova derrota de la gent a mans dels de sempre?

Segueixen tenint força. Els seus mitjans de comunicació ens preparen per al pitjor i ens fiquen la por al cos. La comparativa de la situació econòmica actual amb la de la Guerra Civil o les guerres mundials, és un exemple d'aquest joc de la por. Necessiten la por i l'acceptació que no hi ha cap sortida possible a tornar a perdre. Ho van fer llavors amb el "ruido de sables", ho va fer Thatcher amb el "No hi ha alternativa" i ho va fer el Dante amb "perdeu tota esperança". El truc és vell. Funciona moltes vegades, però és vell. És el "truco" de la por.

Però jo també ensumo por. O com s'expliquen els innombrables tuits de la Casa Real fent veure que treballen? O com s'explica l'enorme esforç bèl·lic-mediàtic destinat a esporuguir-nos? Com s'expliquen els militars als carrers, els atacs desnortats contra qualsevol que porti la contrària o la crida histèrica a la "unitat"? Tornen a tenir por i per això ens volen esporuguits.

"Sí, està molt bé. Ens enreden i ens enreden sempre, però ningú ens explica què podem fer". Primer de tot, no donar la batalla per perduda. És veritat: el descalabro és enorme. Però potser justament per la seva enormitat, aquesta vegada tenim una oportunitat. Estem veient coses que no havíem vist mai a les nostres vides. Coses que, com a molt, havíem llegit als llibres o vist a les pel·lícules. Potser aquesta vegada les coses poden anar diferent. Donar-hi voltes a això crec que és el primer que podem fer. I tenir clar que "ells" tampoc tenen idea del que acabarà passant. La partida s'obre. I si ara fos el moment de guanyar-la?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.