La música i la pandèmia

Ens falten abraçades. Ens falten birres, ens falta el gustet de les olives a la fresca i tots els bocins de mirada que es perden en el delay de l'Skype. Ens falta paper de vàter i vitamina D. Ens falta paciència. Ens comença a faltar càrdio i resistència però això no ens ve de nou. Ens falten moltes, moltes coses, i més que en trobarem a faltar, però el punt de llum, la constant privilegiada contra tot pronòstic sembla que aquest cop és la música. La música! Qui ho havia de dir? A cop de wifi tenim concerts, directes no-directes i fins i tot festivals virtuals. Música a la pantalla, al balcó o la terrassa; sessions de dj de comunitat veïnal, karaokes familiars i l'abús incansable del "Resistiré". Durant els primers dies tancats ens vam emborratxar tots d'una hiperactivitat cultural sense precedents. Enfront l'enemic invisible, la cultura era la nostra guerrilla, l'àncora que ens subjectava al viure d'abans de la pandèmia. Perquè en la música hi ha vida, i en la vida sempre, sempre hi ha música. La música és excusa per sortir, per trobar-nos; ens serveix per moure'ns i sovint ens acompanya fins i tot encara que no ho vulguem, ja sigui al súper, a la classe de zumba o a l'intercanviador del metro.

Jo, que sóc músic, aquests dies m'he quedat sense poder aprofitar les instal·lacions del meu conservatori, així que, tancada a casa, m'asseguro que almenys els meus veïns no hagin d'enyorar les muses. Faig el cor fort i, cada dia sens falta, procedeixo a repassar totes les escales, una darrera l'altra. I mai passa gaire estona fins que comencen els cops d'entusiasme dels veïns, a cada compàs amb més violència. Hi ha dies que fins i tot criden: exclamacions, pregàries a Déu, insults i renecs segurament dirigits al virus i de ben segur que inspirats per la persistència del meu vibrato de valquíria. Però no tothom ho té tan bé com els meus veïns.

Si conservem la música, conservarem un record de la normalitat. Ara, per molt que els oients ho vulguem, és pràcticament impossible parlar de música i normalitat durant aquests dies. Un dels col·lectius més afectat per les conseqüències del virus ha estat precisament el dels músics. Queden cancel·lades classes i concerts, i ningú s'atreveix a pronosticar fins quan. Un gremi que ja fa anys que sobreviu en la precarietat, d'un dia per l'altre ha vist desaparèixer el pa dels propers dies, setmanes i segurament mesos. Qui diu pa diu estalvis, lloguer, electricitat i aigua i, sí, també el pa en sentit literal. Els músics treballen per lliure. Es combinen "bolos", classes particulars o a escoles i pràcticament tot el que caigui. Aquí no hi ha contractes ni teletreball. A més a més, gran part de l'activitat musical en aquest país no està regulada, i tant escoles com locals de música en directe prefereixen pagar per sota la taula uns diners que després els músics no podran fer figurar com a pèrdues a l'hora de demanar ajudes a l'estat.

Per molt que el músic pugui tocar a casa, necessita públic per viure. I per molt que gaudim i agraïm de tots els concerts i divertiments musicals que estan sorgint a les xarxes, per a la majoria del gremi aquest no és un plantejament viable. Com a oient, si no és que te'n saps fan, és impossible que treguis la mateixa experiència d'un directe que d'un "concert confinat". La qualitat del so i tot allò que acompanya el ser-hi en viu no compensa la curiositat cada cop més mandrosa d'aquests dies de pandèmia. Perquè el músic no morís de gana, tots aquests "concerts confinats" caldria que es paguessin, perquè per a ells suposen pràcticament la mateixa feina. Però, quant estaríem disposats a gastar per un concert en aquestes condicions? No és suficient. I cal tenir en compte que la majoria de músics viuen dels concerts. Avui dia els músics treuen discs, no per vendre'ls, que no es venen, sinó per girar "presentant-los" i cobrar d'aquests concerts. I per molt que això es pogués mirar de fer via internet, no tots els músics en confinament parteixen de la mateixa base per a seguir oferint contingut, en un intent per no desaparèixer. Cal material i equip tècnic car i no tothom el té. Per no tenir, ni tant sols es té sempre la possibilitat de tocar sense que els veïns enviïn els mossos.

Ens estimem la música i per això no deixem que ens falti. Omplim els directes d'Instagram, deixem comentaris a tots els vídeos i cada dos per tres traiem la guitarra per tocar una versió del nostre grup preferit. Com pot ser, llavors, que ignorem d'aquesta manera l'abús als treballadors que la fan possible? Amb l'excusa de la ignorància, la bohèmia de l'ofici o el mirar cap a una altra banda, volem la música i oblidem els que la fan. Bernat Dedéu ha escrit justament aquesta setmana demanant que en acabar el confinament tots pensem a comprar un disc o una entrada als músics que més ens agraden, i el sindicat de músics de Catalunya, l'SMAC!, segueix bregant incansable per fer difusió dels problemes que planteja la situació actual, deixant a molts músics completament desemparats. Nosaltres també hi podem fer alguna cosa. Cada cop que fem un like, compartim música en un story o esperem el directe d'aquell artista que acabem de descobrir, recordem que els músics no s'alimenten de partitures ni poden pagar el lloguer amb cançons. Recordem que molts d'ells, massa, s'hauran quedat sense cap mena d'ingrés aquests mesos. Quan tot això passi, recordem la música, recordem com ni en plena pandèmia hem deixat que ens arribi a faltar, i sobretot, recordem qui ha estat que ha deixat que mori, qui és que l'està asfixiant.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.