La fi del superhome

La revista 'Jacobin', o potser va ser l''Aeon', parlava de com la crisi econòmica del 2008 havia augmentat, per contradictori que pogués semblar, la divinització del superhome. Multimilionaris que, amb el seu carisma i inventiva, havien aconseguit domar les lleis del capitalisme per bastir del no-res la seva fortuna.

A països com els Estats Units, el culte al multimilionari fet a sí mateix està ben arrelat, però es va accentuar arran d'una crisi on l'economia diària de les persones d'occident semblava sotmesa a les vel·leïtats d'entitats suprahumanes que actuaven amb tant capritx i poca compassió envers els mortals com ho feien les divinitats gregues. Wall Street, els mercats, la troika. Davant d'això, l'èxit i el poder de Mark Zuckerberg, Jeff Bezzos o Elon Musk no només iniciaven l'era d'un capitalisme que veia en la digitalització el nou manà a explotar; sinó que donaven la impressió que qualsevol (sempre que fos blanc i home) podia derrotar les forces econòmiques sense rostre. Ells eren Batman lluitant contra Superman; Iron-Man desafiant el Capità Amèrica.

Però la pandèmia ha materialitzat allò que Paris Marx, Douglas Rushkoff i Carla Rovira ja ens advertien: quan vingui una catàstrofe, els superhomes no ens salvaran. Les elits valoren la tecnologia en la mesura que els pot servir per escapolir-se de l'apocalipsi. Una apocalipsi que, d'haver emprat la tecnologia d'una forma més equitativa i orientada al bé comú, o no s'hagués produït o no hagués tingut efectes tan devastadors. Les aplicacions digitals creades pels grans gurus són fonamentals per mantenir connexions humanes –i econòmiques– en temps de pandèmia. No obstant això, el coronavirus ha demostrat que, perquè hi hagi algú que les faci servir, calen persones que produeixin aliments i béns de primera necessitat, que els transportin, que els venguin; que netegin i desinfectin els carrers, que cuidin. Moltes d'aquestes professions són de les menys valorades i, per tant, de les més mal pagades.

La filòsofa Carolina del Olmo afirma que prefereix un món de marujas a un món de trepes. Ara ja sabem que té tota la raó del món.

  • Comparteix