Tia, estic depre

"Tia, estic depre". Enviar. No, espera. Esborra el missatge. Estic sent egocèntrica? Potser no és moment per parlar d'això, amb tot el que està passant. I mira que tant al meu whatsapp com al de les meves amigues ens hi aniria bé un xic de drama per amenitzar aquest diumenge que no passa, però és que m'odio cada cop que ho vull verbalitzar. Al cap i a la fi, no estic pas trista. Això meu no és pena, és... buit. Res. Suposo que més que avorriment, això meu és fastigueig. Les hores se'm fan llargues i la setmana es desdibuixa, res comença ni acaba d'acabar. Com tanta altra gent, tinc la sort o la desgràcia de no poder ni teletreballar, així que mirar compulsivament l'aplicació del banc està sent la meva principal font d'entreteniment. La resta és grisor, buidor. Sortir o deixar de sortir no em preocupa, és com si sempre hagués viscut tancada, i, sense voler-ho, em sembla que el futur ha deixat de tenir res a veure amb mi. Aquest estat d'excepcionalitat m'és massa familiar. Cada matí, quan decideixo si sortir del llit, tinc un deja vú. Jo això ho he viscut abans de qualsevol mesura de confinament. No sortir de casa, no sortir del llit; l'aïllament social, la desconnexió amb el món i les coses que de mica en mica van perdent tot el sentit. No, no és nou.

Ai, la "depre". Com ens hi podem enfrontar, si ens confinem al seu hàbitat natural? En qualsevol altre moment el primer pas seria obligar-me a convidar a algú a unes birres o calçar-me les vambes i pujar a veure els gats de Montjuïc. Qualsevol cosa que serveixi d'excusa per deslliurar-me del nòrdic de vint quilos que em manté immòbil durant hores, mirant el sostre. Aquests dies se m'acaben les opcions. "I per què no t'aixeques i fas alguna cosa?", em preguntareu mentre metges i psicòlegs d'arreu criden eureka. Però és que, si et passa això només vol dir que, de mica en mica, has perdut tota la motivació. La motivació de llevar-te i esmorzar perquè tens molta gana; la motivació de dutxar-te, que ja toca, i vestir-te; de contestar els missatges. La motivació d'existir. Jo, viure? Vols dir que val la pena? Aquesta és la constant als megàfons del meu cap. Ara, no farem veure que aquest estat només respon a la qüestió del confinament, perquè en qualsevol altra circumstància això seria un símptome, no la causa.

Ens hem acostumat a una realitat en què la productivitat és capital social. Capitalitzem hobbies, passions i avorriment, sovint per arribar allà on sigui que no arriba el que cobrem. Ho exhibim a les xarxes en fotos i stories de l'Instagram com trofeus. Fem moltes, moltes coses i per això vivim bé, i no només vivim bé sinó que ens ho mereixem, ho diuen les nostres malves sota els ulls. Estar sempre en mil projectes és el nostre triomf sobre la precarietat, encara que ens costi el descans i la salut física i mental. Ara, quan el món s'atura i molts ens quedem amb les mans buides, on queda el nostre valor? Sembla que per l'Estat, el nostre valor és exactament equivalent a allò que aportem al sistema: si aquests dies no fas res, zero. Per tant, no importa que aquest mes i pico et quedis sense cobrar, que hauràs de seguir pagant per viure, perquè, en el fons, és culpa teva per no estar aportant, no estar fent res. O no? I així jo entro en espiral: si no faig res sento que hauria de mirar de fer alguna cosa, per tenir algun valor i merèixer viure. Però si tot el que feia ha deixat de tenir valor, sento que res del que faci valdrà la pena i que ja mai més ho tornarà a fer. Perquè, si d'alguna manera tingués valor, ni jo ni ningú haguéssim quedat així a l'estacada. I, per tant, no té sentit aixecar-se, ni llevar-se, ni esmorzar encara que tingui tanta gana, ni viure, ni existir.

"Tia, estic depre". Enviat. Malgrat tot el mal arreu, en podem parlar. I per sort, hi ha dies de tot. A vegades m'ajuda si m'obligo a fer una mica d'exercici, si he vist gaire les notícies, o si em poso Bad Bunny per cuinar. Però sé que en general només depèn del còctel de reaccions químiques que remena el meu caparró dia rere dia, i no passa res. No, no passa res. Perquè per molt que, de moment, marqui les estructures que ens diuen si mereixem menjar o tenir un sostre sobre el cap, aquest valor que ens obsessiona és completament inventat. No és veritat. No me l'he de creure. En canvi, el que sé del cert que existeix sóc jo, la meva cara, la meva pell, les ungles i els braços que em serveixen per enyorar com t'abraçava abans de tot plegat; les mans que em valen per escriure i trucar, la veu per preguntar als veïns si els cal alguna cosa o per explicar historietes als avis que ho passen tancats; els ulls per veure vídeos del meu gat a casa els pares i els peus que m'ajuden a aixecar-me, a seguir i, quan sigui, sense pressa, a tornar a voler a esmorzar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.