Atrapats per l'esquerra realment existent

La velocitat és enorme. Les mesures governamentals se succeeixen una darrere l'altre i és impossible tenir temps per saber si són bones, dolentes o ni fu ni fa. Les mesures arriben, una darrere de l'altre en mig del cabreig per haver de pagar la quota d'autònoms, la preocupació per no saber com pagar el lloguer o l'angoixa per la salut d'un conegut, amic o familiar, en un cercle que es va estrenyent amb cada 'parte de guerra' que escupen aquestes rodes de premsa amb militars i sense periodistes.

Però malgrat tot el soroll i les dificultats de la vida diària, en el fons comencem a sospitar que alguna cosa no està funcionant al "govern més progressista des de la Segona República", que és com Jessica Albiach va definir l'actual executiu PSOE-Podemos. Ens arriba que el Gobierno ha "mobilitzat" 200.000M€. Ho veiem als perfils de Twitter dels càrrecs dels partits, fins i tot a un TT de Twitter. Però al cap d'una estona algú t'envia un enllaç amb la lletra petita i t'explica que els "avals" són una enganyifa. Sense pogut haver estudiat i paït aquesta mesura, arriba la següent: "El Gobierno prohibeix els acomiadaments". La notícia arribar després de dies veient com la xifra d'ERTOS puja més que la de contagis i, tot i que encara no has tingut temps de saber ben bé com funciona això dels ERTO, alguna cosa et grinyola. I un altre cop, apareix la lletra petita que, en aquest cas et diu que la suposada "prohibició" dels acomiadaments és una altra veritat a mitges (per dir-ho suaument). La desconfiança es fa més gran quan veus que potser ja has vist prou les vacances i que hauràs de treballar els diumenges fins al 2022. L'última: la tan esperada mesura sobre lloguers arriba amb un titular amb lletres enormes que diuen que "se suspenen els desnonaments". L'alegria dura fins que un amic economista t'envia un article on s'explica que, un altre cop, estem salvant les rendes dels que més tenen a còpia de deute sobre les famílies que ho passen malament.

Mentre tot això passa sense que tinguem temps de parar prou atenció, mentre sents que els sindicats diuen que els treballadors ens haurem "d'esforçar" per tornar hores en el país on cada any els treballadors fem milions d'hores extres sense cobrar, la sensació d'estar atrapats políticament és més forta que els efectes de dues setmanes de confinament.

La preocupació, el soroll i l'angoixa són part de la Doctrina del Shock que ens impedeix analitzar amb claredat el que està passant davant els nostres ulls. És l'escenari perfecte per tal que ens colin gols per tota l'esquadra. I en mig de l'escenari de guerra, un es pregunta si un govern del PP amb Ciutadans seria gaire diferent... i ràpidament un recorda qui són, que han fet i què han dit els Casado i les Arrimades de torn. Però a la vegada és impossible passar per alt que avui, el "Gobierno més progressista des de la Segona República" està militaritzant els carrers, blanquejant el Rey, prenen mesures antisocials i amagant veritats, quan no mentint. De veritat el consol que ens queda és pensar que l'onada d'injustícia que ens arriba podria ser encara pitjor? A les nostres mans està: el Mal, el Mal Menor o haver de desbordar-ho tot per totes bandes. Ja hem quedat massa vegades atrapats per l'esquerra realment existent. I tenim una sola vida.

  • Comparteix