ALERTA: No oblidem aquestes dues eines!

Aniré al gra perquè amb quatre dies de confinament a sobre crec que totes i tots hem descobert que tot plegat no és una situació idíl·lica plena de temps morts. L'organització és complexa, els humors van mutant i les saturacions són moltes. Sobretot la informativa. Malgrat això, en mig de la ventada, hi ha dues coses que corren el risc de quedar sepultades però que crec que són i seran fonamentals si volem sortir-nos. Després d'escoltar les "mesures" de Pedro Sánchez i llegir les primeres anàlisis, encara ho crec més.

Primera eina: memòria del saqueig.

El director de cinema argentí Pino Solanas l'any 2004 va estrenar un documental titular "Memoria del saqueo", on es fa una revisió de la història argentina des de la sagnant dictadura militar que va començar el 1976 fins a l'esclat de la revolta del desembre de 2001 pel "corralito". (Si encara no esteu del tot saturats, aquí teniu el documental sencer).

La qüestió és que tot indica que l'escenari provocat pel virus activa escenaris que són molt propicis per un saqueig generalitzat, molt semblant al que vam viure amb la crisi del 2008 on milions de persones van patir gravíssimes conseqüències. Avui, quan sonen un altre cop les trompetes de l'apocalipsi, fóra bo recordar algunes dades:

Només dos exemples: El BBVA va guanyar 23.201 milions durant els anys més durs de la crisi econòmica (2008-2014) i l'empresa de Florentino Pérez, 5.523. No estic parlant de rescats. Estic parlant de les xifres (netes) de benefici fetes en el mateix període en què milions de persones patien a les seves carns la major apujada de la desigualtat en dècades. És a dir: en mig del saqueig, uns quants van fer negoci. Molt negoci. És imprescindible que no oblidem això perquè, després d'escoltar Pedro Sánchez, el saqueig pot tornar a produir-se.

Saqueig:
No havia passat ni una hora des de l'anunci del "pla de xoc"
(Podemos diu #EscudoSocialCoronavirus) quan es coneixia la següent notícia:

"Telefónica, Google y Ferrovial ultiman con el Gobierno una
app nacional contra el coronavirus".

La plataforma Xnet advertia: "No s'han de gastar diners públics quan tens codi obert per a aquestes apps i Corea s'ha ofert a ajudar".

Memòria:
Telefònica va guanyar 42.467 milions d'euros entre 2008-2015. Ferrovial i el Cas Palau.

Segona eina: nosaltres.

La publicació Vice li feia fa poques hores una entrevista a Naomi Klein. Una entrevista molt apropiada en plena "doctrina del shock" vírica. Klein avisa: "els governs i l'elit mundial intentaran explotar la pandèmia". Davant ells, nosaltres.

En qualsevol altra ocasió aquest "nosaltres" hauria estat difús i seria molt difícil posar-lo en marxa davant "ells". El 2008 va costar més de tres anys, fins que la gent va sortir a les places. En aquesta ocasió i a Catalunya, però, aquest "nosaltres" està molt més definit, entrenat i preparat. De fet, només hem d'anar als nostres contactes de Telegram o WhatsApp per trobar-nos amb aquest nosaltres que és imprescindible que tornem a posar en marxa. És el nosaltres que va anar a l'aeroport, a la Junquera o que va caminar durant dies per les carreteres del país a la Marxa Per la Llibertat. Aquella gent no ha desaparegut. Està confinada, està espantada com ho estem tots. Però hi és i no ho podem oblidar. Ja hi ha gent coordinant-se per ajudar el veí, ja hi ha cadenes de cures, suport i organització. Multipliquem-ho per mil. Sabem fer-ho. Vam aprendre i tenim memòria.

Davant el shock: memòria.
Davant el shock, nosaltres.
Busquem-nos. Trobem-nos.

  • Comparteix