Nacionavirus

El virus no entiende de fronteras però l'esquerra espanyola sí. Hi entén molt. L'esquerra espanyola té gravades al cap les fronteres de la seva nació única i indivisible, i sempre que la situació ho requereixi sortirà a defensar-les amb dents i ungles. Quan tota la resta cau, queda Espanya, i ells s'aferren inconscientment a la bandera amb una convicció i una agressivitat que ja la voldrien moltes causes. Pot semblar incoherent fer-ho inconscientment i amb convicció a la vegada, però ells se senten còmodes i bé combinant aquests dos ingredients.

Ho hem tornat a veure, aquest cop aplicat en una crisi sanitària. Quan totes les raons científiques apunten cap a una banda, cap al confinament de Madrid, el govern espanyol -que ells colideren- prioritza l'honor de la ciutat, la dignitat de la capital de l'imperi, i condemna a encara més ciutadans a formar part de les xifres catastròfiques de la malaltia. Tot, per salvar Madrid. Salvar-la simbòlicament. Perquè, és clar, quan la raó última és Espanya, quina raó científica vols contrastar-hi? De fet, què hi ha més científic que l'amor?

L'esquerra del règim dicta, i l'altra, l'esquerra de carrer, la més inconformista i rebel, acata. I no posarà en dubte en cap moment la decisió presa, no pensarà en les conseqüències previsibles, perquè, nois, és Madrid. Què vols fer-hi. Si el focus s'hagués produït a Lugo, a Múrcia o a Berga, hi hauria un franctirador a cada terrat, i tant que sí. Però haha, és Madrid, no me jodas. No podemos. I, com aquesta, tantes altres decisions (el confinament de Catalunya, per exemple) que es prenen i es prendran tenint en compte la pàtria i no la ciència.

El coronavirus passarà per damunt de moltes vides, però no aconseguirà endur-se la hipocresia de l'esquerra espanyolista. Que no ho intenti, perquè no podrà. La crisi passarà, i el seu patriotisme quedarà allà, intacte, impassible davant les injustícies. L'idil·li d'aquesta esquerra amb el nacionalisme més incomprensible perdurarà, i l'únic que podem fer la resta és tenir-ho sempre present, especialment a Catalunya. Aquesta batalla no va de rentar-se les mans, sinó de tenir memòria.

  • Comparteix