Correu, baixeu immediatament al súper i... no, espereu, que encara és d'hora. És igual, baixeu-hi i feu cua a fora, poseu-vos tots junts a l'entrada i aneu controlant cada mínim gest de la persiana fins que finalment s'alci i pugueu entrar-hi. Quan s'alci, gireu-vos i digueu a la persona del costat que ja era hora, i que ella faci que sí amb el cap. Que sembli que regna la solidaritat entre vosaltres, la falsa solidaritat que acabarà tan bon punt creueu la porta.

Creueu-la amb una bossa transparent al cap i abordeu el súper com si us hi anés la vida, com quan entreu a una llibreria. Agafeu aquell passadís on sembla que hi ha menys gent i ompliu el carro de tot el que hi hagi, encara que siguin cadenes pel cotxe o menjar per a gossos que no teniu. Agafeu-ho tot, mai se sap en quin moment podeu necessitar les cadenes mentre sou tancats a casa per tota la vida, per sempre, fins al dia que compliu 89 anys i faci tres dies que vau acabar-vos l'última llauna de tonyina i noteu com la vida se us escola per la boca, com l'ànima us abandona després d'haver triomfat durant dècades d'exitós confinament.

Haureu triomfat perquè a casa hi teníeu de tot. Molt paper de vàter, moltes conserves, molt oli i no tanta verdura. Ho vau fer bé, aquell dia. Vau ser previsors. S'ha de ser previsor. L'apocalipsi no va poder amb la vostra bossa al cap i aquell carro tan preciós, un carro que vessava de futur i de resistència i de supervivència i de pell de gallina. Amb un carro així, ja podien venir tots els finals del món.

Repasseu tots els passadissos i dirigiu-vos cap a la cua. Saludeu-vos amb els que teniu davant i mireu amb suficiència els que arribaran de seguida per darrere. Si en algun moment us trobeu lleugerament absurds, repetiu-vos que mai se sap. Mai se sap. Mai se sap. Val més prevenir que curar. I pagueu a caixa amb el somriure de la victòria, la mitja lluna de la previsió.

Sou l'exemple a seguir, la llum que trenca les tenebres. Gràcies per ser-hi sempre i per no ser-hi mai més a partir d'avui, perquè ara restareu a casa eternament, i no us tornarem a veure mentre espereu que acabi el diluvi i que l'aigua hagi elevat la vostra arca enmig d'un oceà infinit. Llavors serà el moment de sortir-ne i nedar i tocar terra i crear la vostra nova civilització, una nova era d'éssers superiors que van saber avançar-se a la pitjor de les calamitats. Herois quotidians, llegendes bíbliques. Si us plau, feu-ho per nosaltres. I feu-ho amb molt de paper higiènic.

  • Comparteix