Por anticapitalista

La paraula "anticapitalisme" segueix fent por a molta gent. Una por poc concreta però real. Podem detectar tres pors bàsiques que genera aquesta etiqueta: una por de classe, una por desconeguda i una por escènica. Fem un repàs.

La por de classe seria aquella que, davant el mot "anticapitalisme" tem perdre els seus privilegis davant una postura que anhela acabar amb els privilegis. És una por comprensible si ens posem en el lloc de qui neda a l'abundància obscena i sense límits i sap que darrere la paraula "anticapitalisme" es pot amagar un moviment que, justament té com a objectiu acabar amb l'escàndol de la desigualtat que porta mort a tots els racons del món. Aquesta mena de por se sol sentir a la coberta d'un iot de 50 metres i als consells d'administració on els sous tenen 7 o 8 xifres.

La por desconeguda és molt diferent. És una por que senten (sentim?) les persones corrents, les que es troben al metro anant a la feina, que surten el dissabte a sopar, que esperen tot l'any per anar uns dies de vacances, que els agradaria un cotxe nou, que volen tirar endavant el seu petit negoci... i no només. Aquesta mena de por davant la paraula "anticapitalisme" també la senten (sentim?) persones que pateixen la desigualtat, que suen per arribar a final de mes i que veuen el futur amb la preocupació que genera la precarietat. Totes aquestes pors s'expliquen no tant per la por a perdre alguna cosa molt preuada sinó a no perdre el poc que es pugui tenir. Fins i tot si això que es pot perdre és una feina podrida i un ensurt constant per mantenir-se amb el cap fora de l'aigua. Una por que sembla tenir les seves arrels en la convicció (la lletra amb sang entra) que no hi ha camí possible més enllà del que hem viscut sempre. Tenim poc pa, poc circ i poca democràcia però millor això que res. I l'anticapitalisme és aquest rés tan temut?

En una ressenya del llibre d'Antoni Domènech, l'anticapitalista Brais Fernández ens explica que "la tesi fort de l'obra tracta de desmentir el mite de la 'democràcia burgesa', és a dir, aquella vella ardit ideològica que associa les llibertats al capitalisme". I potser aquesta por desconeguda a l'etiqueta "anticapitalisme" té a veure amb això: amb haver assumit que tot allò que tenim, per poc que sigui, és inherent al sistema que vivim. A fora hi ha el no-res. I si l'anticapitalisme aquest és el no-res? Virgencita, que me quede como estoy.

Per últim la por escènica, que és la por que sent (sentim?) qui comença a entreveure que potser no sap com s'ha de fer, però que té clar que el sistema de producció capitalista està arruïnant el planeta. Que comença a sentir que el sistema de treball del capitalisme té com a objectiu màxim l'esclavatge (o coneixeu algun capitalista que estigui a favor de repartir més la riquesa? I no parlo dels quatre que diuen "vull pagar més impostos" sinó de les grans corporacions financeres que són les que regeixen, també, els nostres salaris). Que comença a sospitar que el seu país tindrà el capitalisme sempre en contra si del que es tracta és de parlar de llibertats.

Una por escènica a declarar-se obertament anticapitalista perquè no hem llegit prou profundament Marx. Una por escènica perquè malgrat sentir a la carn que el capitalisme no funciona som incapaços d'imaginar quelcom nou que substitueix la bogeria. Una por escènica a dir la paraula i no ser entès, ni tan sols per començar a parlar, perquè ja s'han ocupat els altres que el tema sigui inparlable, perquè no té llenguatge propi que permeti la comunicació... i si en té, el parla tan poca gent que és impensable, com una petita tribu de cinc parlants amb un representant a cada continent.

Menys la primera, potser pateixo totes les altres pors davant l'anticapitalisme com a etiqueta. Però hauríem d'anar espavilant. El capitalisme ja no suporta gaire més democràcia, ni més drets ni més paraules (i per això ja sonen les bales del feixisme Orteguiano-Smith), i aquí (que ja és difícil -i perillós- votar) d'aquí ben poc no votarà ni Déu. Ni menjarà ni es curarà ni gaudirà la vida com una cosa que mereixi ser viscuda. De fet ja passa a altres llocs del planeta. D'aquest planeta que, per més por que faci, sembla que ja no suporta més capitalisme.

  • Comparteix