S’ha acabat el Procés?

L’argamassa ja no enganxa. I mira que és forta l’argamassa que ha unit l’independentisme des del novembre del 2017: la presó i l’exili. Hi havia esquerdes des de fa temps, en el front independentista, però ha acabat sent la controvertida figura del president, o el que ha generat al seu voltant, el que ha acabat de trencar la presumpta unitat. El que vam viure dimarts al Parlament, a la comissió d’investigació dels efectes del 155, va ser un miratge i la constatació que la dura realitat que viuen els presos ja no serveix per fer que l’espai polític independentista pugui continuar dissimulant.

Contra la pena que viu part de l’independentisme: les formacions polítiques tenen en l’ADN aconseguir més vots que el seu rival directe. I Esquerra i l’espai post convergent, amb tots els matisos que l’integren, són el primer rival electoral l’un de l’altre. De sempre, fins i tot durant el procés. El que s’ha materialitzat aquesta setmana és un trencament difícil però alliberador. Tan desitjat com temut des de fa temps.


El procés s’ha acabat? Fa tot l’efecte que sí, perquè aquest govern es trenca per la distància ideològica i metodològica que hi ha entre elles. És igual que les dues formacions siguin independentistes, el que ve ara són quatre mesos de campanya electoral i se la disputaran de la mateixa manera que se la disputen els partits unionistes o els antiindependentistes. Benvinguts a la normalitat, el Procés segurament era allò altre. L’acte d’ahir del President Torra, a la sala gòtica del Palau de la Generalitat, ja va ser un acte de campanya. Va carregar contra Esquerra, va acusar els republicans de deslleials, els va passar tota la responsabilitat del trencament del govern a la vegada que va voler presentar-se com un líder responsable: convoca eleccions però després d’aprovar els pressupostos. I encara més, capitalitzarà el fracàs que m’atreveixo a aventurar de les negociacions amb Pedro Sánchez i també el bany de masses que, el 29 de febrer, es donarà Junts per Catalunya quan Carles Puigdemont s’apropi fins a Perpinyà.

Segurament el Procés s’ha acabat fa temps, però Esquerra ha aguantat fins a no poder obviar que l’última cruïlla ja no ha tingut sentit per ells, que ja no era digna ni èpica: una pancarta no retirada a temps. La desobediència per una pancarta finalment retirada i una previsible causa judicial oberta per aquest gest de resistència poètica. Els protagonistes del procés han mossegat l’ham de la caballeria judicial: la primera inhabilitació d’un president de la Generalitat els haurà separat. La causa va ser forçada, i s’ha forçat el prestigi de la institució de la Generalitat.

El procés va acabar fa temps, segurament, però fins ara la trencadissa entre els seus protagonistes no ha estat pública ni evident. Potser han tardat més del que hauríem agraït, perquè ens trobem davant una altra anomalia i noves dificultats: si no passa res abans, d’aquí unes setmanes s’aprovaran els pressupostos d’aquest govern, però no serà aquest govern, sinó un altre, qui els haurà de gestionar. I en tot aquest temps que ha de passar abans que es convoquin les eleccions, què passarà si Torra és inhabilitat abans pel Tribunal Suprem? I durant tot aquest temps, què podem esperar d’aquest govern desavingut? Aquest govern són aquells pares que no se separen pel fill, que aguanten fins que el fill és gran, marxa de casa i els deixa sols i a la intempèrie del silenci de les paraules que ja no saben dir-se. Aquest govern.

  • Comparteix