Més gestió emocional, si us plau!

La setmana passada arribava el temporal Gloria arrasant mig país, deixant rere seu l'empremta d'un canvi climàtic que sembla que va donant indicis d'allò que probablement s'anirà repetint. I aquest ha estat potser l'únic tema que ha estat capaç darrerament de crear un petit parèntesi a l'actualitat política que fa anys que segueix esbotzant cops d'actualitat dia rere dia, amb girs sobtats i situacions inimaginables que es transformen en realitat, tot acompanyat d'immensos sentiments col·lectius. Amb grans il·lusions però també amb grans danys.

Un tsunami emocional que no ha deixat períodes de calma en els que poder descansar, poder recomposar-nos i sobretot poder digerir tot allò viscut, per a redefinir-nos.

I és que no es pot viure amb una tensió constant tan extrema ( tot i generar una certa addicció estranya) però ni aquesta sobre activació constant, ni viure en el paradigma de l "ara o mai" ajuda a aquells processos que persegueixen grans canvis socials, sobretot si al davant tens tot un engranatge que està disposat a tot amb l'objectiu de frenar i segar el teu camí. I és que l'assoliment de processos que remouen i desmunten estructures de poder, se solen coure a foc lent. A voltes s'intercalen moments d'una intensitat i urgència extrema quan sembla que s'ha arribat a un punt decisori o culminant, però si aquest no es reeixit amb l'èxit esperat, cal que després d'un gran intent i més si s'ha rebut un gran embat, es disposi de la suficient claredat per a poder reconduir la frustració i esgotament que pugui haver generat aquesta fase. És indispensable fer això perquè no siguin la ràbia, l'enuig i l'esgotament els motors de la nostra acció i del canvi que perseguim, perquè aquests ens poden portar irremeiablement al fracàs.

Per això és clau que puguem fer una aturada en el camí , reposar, repensar i redireccionar.

Perquè "treure el peu de l'accelerador" temporalment no és abandonar, no és tirar la tovallola. Perquè aturar-nos temporalment en l'acció més pública i de confrontació, no és perdre, sinó canviar el focus de l'acció , aprofitant per a mirar endins i així integrar l'aprenentatge i reconstrucció d'allò que el trajecte ens ha ensenyat.

Així podem adquirir maduresa i coneixement, perquè en el terreny de la conquesta de la llibertat ningú neix ensenyat. I aquest viatge és d'un desgast elevadíssim. Per això hem d'aprendre i gestionar millor la vessant emocional, tant la individual com la col·lectiva per a poder enfortir el procés, per a poder ressituar-nos i no esgotar més a la gent. La política sense una gestió emocional correcta tan sols porta a la desafecció.

Que les casualitats no existeixen, per a moltes és una evidència que dia rere dia es repeteix a les nostres vides. I és que els fets que semblen entrellaçats per l'atzar, acaben mostrant coherència quan es conjuguen.

Mostra n'és que dilluns va haver-hi la picabaralla entre els partits polítics independentistes amb elevades probabilitats de trencament de Govern i convocatòria d'eleccions, mentre que dimarts se celebrava al Parlament, la comissió del 155 i les compareixences de tots els consellers i consellera.

Curiosament des de la distància forçada i amb les seves vides tatuades per la repressió amb la presó com a teló de fons, han demanat un rere l'altre, replantejar les relacions entre uns i altres i deixar de banda els conflictes i disputes.

Perquè per a fer política i construir estratègia, cal primer una bona gestió emocional individual i llavors col·lectiva, per avançar, però sense afegir més dolor al ja sostingut per la confrontació amb l'estat opressor.

I és que la visita al Parlament tal com explicava l'estimada Dolors Bassa (que no hem d'oblidar que ella i la Carme Forcadell segueixen soles als respectius centres penitenciaris) de ben segur que li ha representat un xoc emocional d'alt voltatge amb dues cares oposades.

I és que han comparegut a la Comissió del 155 amb l'objectiu col·locat de gran angular, el que ha ajudat a centrar la imatge que venia absolutament descentrada per les picabaralles del dia anterior.

I així han llençat un rere l'altre missatges d'entesa, de refer, de repensar... Perquè la gestió col·lectiva comença per la gestió emocional personal i aquells i aquelles que estan al capdavant han de tenir clar que la seva bona o mala gestió emocional de la situació (i conflictes relacionats), generen l'efecte d'ona expansiva, provocant més dolor a la gent que ha posat en tot el camí del procés, uns grans anhels.

Ahir els consellers i la consellera empresonats ens explicaven entre línies la necessitat d'aturar-nos en un punt i seguit i reflexionar conjuntament. Replantejar el camí amb calma i serenitat, perquè identificar i reconèixer els errors no és perdre, no és renunciar i és clau tenir clar què ens pesa per saber com estem. Així com és clau, ser conscients del camí fet i tot allò assolit, també en el que és emocional. Al final és posar al centre temes tan indispensables com la cura, la pròpia i la de la gent. Combinar això amb la intel·ligència fruit del coneixement que flueix de l'experiència viscuda, és indispensable perquè si no l'abisme és a un pas.

Ara més que mai, és urgent que la gestió emocional s'incorpori al centre de la política.

 

  • Comparteix