El silenci de l’heroi

 

Autor: David Broc

L’última imatge de “Kobe Doin’ Work”, un extraordinari documental dirigit per Spike Lee en què el cineasta i aficionat dels New York Knicks es dedica únicament i exclusiva a seguir Kobe Bryant durant un partit contra els San Antonio Spurs, mostra al jugador dels Lakers abandonant l’Staples Center, ja vestit de carrer, acompanyat per la seva dona i les seves dues filles (cal rebobinar fins la temporada 2007-08, tot i que el documental no es va estrenar fins el 2009). Agafada de la mà dreta hi va la gran, Natalia, i a plec de braç trobem la petita, Gianna Maria. Tots tres canten i imiten la coreografia del “Thriller” de Michael Jackson mentre van a buscar el cotxe que els portarà cap a casa.

Avui es fa impossible revisar el documental sense estremir-se i notar un nus a la gola, sobretot per la presència de Gianna Maria en el fatídic accident d’helicòpter. Però al marge d’aquesta imatge final abans simpàtica i entranyable i avui colpidora i terrible, metàfora cruel de la fragilitat amb què es mou la nostra existència, “Kobe Doin’ Work” respon a la pregunta de per què Kobe Bryant ha sigut, és i serà una icona de la cultura popular. Quina altra estrella de la era post Jordan seria capaç de mantenir l’atenció i interès d’un documental personalitzat d’hora i mitja en què 30 càmeres segueixen pel parquet a un sol jugador sense mostrar-nos en cap moment la resta del que està passant a la pista? Amb el talent esportiu no n’hi ha prou; també calen magnetisme, carisma i llum per atrapar-te, qualitats, totes tres, que ajuden a diferenciar les estrelles dels mites.

Quan Kobe Bryant arriba a l’NBA, l’estiu del 96, la competició es troba en un moment important, ple de dubtes i incerteses. Tot i que els Chicago Bulls acaben de guanyar el quart anell, i encara n’arribaran dos més, ja sobrevola el dubte i la preocupació de quan i com sorgirà un relleu capaç de mantenir encesa la flama de la lliga. Ni Allen Iverson, conflictiu i contracultural, ni Tim Duncan, massa funcionarial per a una competició basada en l’espectacle, ni Ray Allen o Kevin Garnett, alguns dels rookies que destaquen entre 1996 i 1997, responen al perfil d’hereu de Jordan. Són anys en què predomina l’ofici, la intendència, el múscul, la pissarra. Els anys de plom del millor torneig del món: defensa, defensa i més defensa per intentar aturar l’equip campió.
L’aparició de Bryant, que es passaria la primera temporada a la banqueta però ben aviat començaria a demostrar el seu potencial, sí dibuixa somriures d’orella a orella pels despatxos de l’NBA. A banda dels paral·lelismes de joc que s’estableixen amb rapidesa entre ambdós, i aquests dies torna a córrer per la xarxa un enlluernador muntatge de vídeo amb les jugades que Bryant va copiar literalment de Jordan, la sensació de que aquest sí pot ser el successor per fi és real i versemblant. Més enllà dels llançaments en suspensió, de treure la llengua quan busca cistella, de gesticulacions o esmaixades, Bryant troba en Jordan una font d’inspiració primordial en aspectes com la concentració, la responsabilitat en els moments decisius, la capacitat de treball, l’autoexigència i l’exigència als companys, el lideratge, la persistència, la competitivitat i, sobretot, el sentit de marca pròpia. Ell sap que Jordan ha creuat la frontera de l’esport per esdevenir un personatge universal, i vol seguir-ne l’estela.

Tot allò que li mancava a companys de generació amb talent descomunal –Iverson el cas més evident–, és a dir, l’habilitat per ser alhora poeta i treballador a la pista i el millor relacions públiques possible fora, ho té Bryant. No només és un anotador famèlic; també és un ambaixador que ajuda a vendre al món l’esport, els Lakers i la lliga. No només és un defensor incansable, millor que molts especialistes; també és un producte rodó que va polint i centrant la personalitat a mesura que creix la seva popularitat i influència. No només és un rival temut, odiat i respectat; també és la peça que aconsegueix fer revifar una franquícia històrica en hores baixes.

Com fa Jordan en el seu moment, Kobe també acaba posant-li nom a una de les línies de sabatilles esportives més exitoses i referencials dels 2000. I tot i que les Nike Air Jordan segueixen sent la gran icona del mercat, un clàssic imbatible, el concepte de signature shoe no es podria entendre en tota la seva globalitat sense la sèrie Kobe Zoom amb què va signar la seva exitosa aliança amb Nike. Si Jordan es va capficar en tornar a conquerir anells després de la seva primera retirada, Kobe es va obsessionar amb demostrar-li al món que sense Shaquille O’Neal també podia tornar a guanyar el campionat i que, per tant, la peça imprescindible del tàndem letal era ell. En va sumar dos més. També va voler penjar-se ors olímpics i provar sort a Hollywood: tot i que “Space Jam”, la pel·lícula protagonitzada per Jordan, va triomfar a la taquilla, “Dear Basketball”, el curtmetratge produït per Bryant, el va portar a recollir un Oscar.

Però Bryant és molt més que una versió 2.0 de Jordan. Per a diverses onades d’aficionats al bàsquet, Bryant és el seu Jordan, és l’ídol que han seguit d’inici, que han vist debutar i créixer com a professional. Reivindiquen, amb raó, que generacionalment els pertany. Farts d’escoltar a germans i germanes grans, a pares i mares, lloar les victòries i els anells de Jordan, molts nanos senten que Bryant els representa d’una manera més acurada i propera: té a veure amb el joc i l’edat, però també amb una nova manera d’entendre el món que engloba gustos musicals, maneres de vestir i comportaments molt diferents. I, sobretot, són joves que ja s’han acostumat a veure molta NBA en directe, que han pogut fer un seguiment més constant i complet del que havíem pogut fer molts de nosaltres a la seva edat i que tenen claríssims els conceptes que representa Kobe.

Tot i així, sempre he cregut que, més enllà de premis, èxits, mèrits i triomfs, és la mort el que defineix el grau de penetració en el teixit popular que pot tenir un director de cine, un cantant, un escriptor o un esportista. Tot i que les xarxes socials han democratitzat el dol, i cada cop que mor una celebritat es produeix un inquietant fenomen d’exhibició pública de laments i aflicció, les reaccions que es van poder llegir i escoltar diumenge sí evidenciaven un estat de xoc generalitzat com feia temps que no es produïa. Perquè quan algú que mai no ha vist un partit de bàsquet, que no seria capaç d’enumerar més de tres equips de l’NBA, t’envia un missatge de WhatsApp per dir-te “Hòstia, s’ha mort Kobe Bryant”, aleshores entens perfectament que el personatge ja forma part de la nostra mitologia. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.