El peix que s’ha mossegat la cua

I de cop, el cercle viciós que ens ocupa es fa evident, tangible, palpable, com el peix nerviós, neguitós, que es mossega la cua. El peix sense espina, elàstic, es torça cap a la dreta, un primer moviment enèrgic i imprescindible: el sistema d’elecció de la cúpula judicial a España, que ha estat reiteradament qüestionada des de les institucions europees. Una configuració estretament i perillosament lligada als interessos dels poder polític: els partits es reparteixen per quotes els càrrecs del Consell General del Poder Judicial. Un sistema pensat per escollir els magistrats que vulguin els partits, no per escollir necessàriament els millors.

Un cop amb la primera part del tronc contorsionat, el peix continua, tenaç, amb la pressió contra natura amb una nova estrebada quan arriba l’època Rajoy, l’abanderat de judicialitzar la política… amb aquesta justícia polititzada. Des del recurs de l’Estatut al Tribunal Constitucional fins a l’embolic que ens ocupa avui de recursos i instàncies judicials de tota mena al voltant del Procés i les seves escorrialles.

Aquesta judicilització de la política, Sánchez la vol aplacar ara nomenant l’exministra de justícia, Dolores Delgado, nova Fiscal General de l’Estat. El peix, si us hi fixeu, tensiona fins a l’extrem la part baixa del tronc en un esforç titànic. Una elecció, la de Dolores Delgado, que fins i tot els fiscals progressistes consideren, com a mínim, poc estètica, tot i que confien en la professionalitat de Delgado per aïllar-se de tot quan hagi de prendre decisions en els múltiples fronts oberts que li esperen només amb el tema Catalunya. A banda de tots els que ja sabem, a partir del dia 20 se li afegeix el judici al major Trapero, en el qual la Fiscalia manté l’acusació de rebel·lió. Bé, això és com tot, als que els agradin les seves decisions diran que molt bé, i als que no diran que Dolores Delgado està dirigida.

Exhaust, completament al límit de les seves forces, el peix fa un últim esforç de torsió i, a les últimes, obre la boca per mossegar-se la cua i tancar el cercle (viciós): veurem què diu avui el CGPJ --l’òrgan de govern de la judicatura formada per magistrats que es reparteixen per quotes els parts--, que ha d’estudiar la validesa del nomenament de Delgado i que ja sabem ara que no serà un mar en calma. I encara més: els fiscals irats per la proposta de Delgado podrien jugar a fer política, perquè tenen un mecanisme --la junta de fiscals-- que poden convocar per estudiar si l’ordre d’un fiscal general és legal o no.

Els jutges i fiscals elegits per una cúpula polititzada resolen qüestions polítiques d’alt voltatge i fent tremolar tots els fonaments, i poden acabar atacant un dels seus, víctimes de sí mateixos.

El peix no sabia que la cua del seu desig era la seva.

Podrit, està sentenciat.

I fa mar de fons.

  • Comparteix