Avortament i migració

El Parlament de Catalunya va celebrar, la setmana del 17 al 19 de desembre, un ple sobre drets de les dones. La CUP i els Comuns hi van presentar una proposta de resolució, que no va ser aprovada, sobre accés universal a la salut. Els grups demanaven suprimir els obstacles administratius que afronten les dones migrades als centres de salut, sobretot aquelles que no tenen la targeta sanitària, de manera que poguessin rebre una atenció de qualitat durant l’embaràs, el part, el postpart o en cas que decidissin avortar.

La proposta va en la línia de la campanya iniciada aquest estiu per deu entitats de l’àmbit de la salut i la defensa dels drets sexuals i reproductius. Les organitzacions demanaven que es garantís l’assistència sanitària dels residents en risc d’exclusió social, de tots els menors de 18 anys, així com a les dones embarassades o que volen avortar. Per això demanaven que l’empadronament no fos un obstacle a l’accés a l’atenció sanitària i que es reduís al mínim el temps d’espera per obtenir la targeta sanitària. També apuntaven que era important fer més difusió d’informació sobre el sistema català de salut entre el col·lectiu de migrants, i que calia formar els professionals sanitaris i administratius sobre qüestions relacionades amb immigració i atenció sanitària.

Bona part de la societat catalana pot pensar que el dret a tenir una bona salut sexual i reproductiva està ben garantit a Catalunya gràcies a la legislació existent. Tanmateix, les desigualtats generades per un sistema que ha privilegiat els subjectes blancs, heterosexuals, cisgènere i de classe mitjana-alta fan que no totes les dones cisgènere i homes trans puguin avortar o tenir una bona atenció sanitària durant l’embaràs i el postpart. És per això que cal entendre que, fins que aquestes traves no se solucionin, avortar no serà un dret plenament garantit al nostre país.

  • Comparteix