Dijous passat, ‘Polònia’ va explicar la reacció negativa d’alguns sectors del PSOE amb el preacord de govern entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias recreant la típica escena en què un membre de la parella coneix la família de l’altre. Mentre l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero feia el paper de progenitor encantat amb la unió, un altre expresident socialista, Felipe González, representava l’avi rondinaire que preferia un pretendent més formal, Pablo Casado.
Si bé el gag del Polònia no contenia res ofensiu, cal tenir en compte que la repetició de representacions acaben creant un estereotip. Recórrer a les relacions homosexuals per representar pactes entre polítics homes és un recurs humorístic habitual. Això converteix aquesta opció sexual en una eina per interpretar, en clau de mofa, les relacions no sexuals entre homes. A les sèries de televisió i pel·lícules, les poques relacions homosexuals han tendit a presentar-se com a tràgiques. El resultat és una pobresa representativa que simplifica les experiències del col·lectiu. Per una banda, hi ha el drama entre ells; per l’altra, l’humor envers els homes heterosexuals.
Un dia abans, ‘El Jueves’ publicava un número amb una coberta que reproduïa l’esquema: Pablo Iglesias i Pedro Sánchez apareixien en un llit. El líder de Podem li deia que per fi estaven junts, mentre que el del PSOE li etzibava que esperava que estigués acostumat al poliamor. Al costat del llit, feien cua Íñigo Errejón –representat, com és habitual, com un nen petit–, Gabriel Rufián i Iñaki Anasagasti.
La coberta del setmanari satíric tirava d’estereotips heteronormatius en pintar Iglesias, que té el cabell llarg i sovint és feminitzat per aquesta qüestió, en un rol que recorda als estereotips associats a les dones en les relacions romàntiques: enamorades, sentimentals, monògames i amb necessitat de ser protegides per l’home. Per la seva banda, Sánchez és dibuixat com un home vigorós, sexual i obert a altres relacions.
Tant el ‘Polònia’ com ‘El Jueves’ són referents en sàtira política, emprant l’humor per analitzar l’actualitat. L’anàlisi sol estar basada en principis com l’oposició a formacions d’extrema dreta i el rebuig al passat franquista de l’estat espanyol. En el cas del programa de TV3, s’hi suma el compromís amb la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Tenint en compte que l’ascens de VOX es basa en l’anticatalanisme i en l’odi a persones migrades, LGTBI i dones, estaria bé que tant ‘Polònia’ com ‘El Jueves’ fossin més originals i més variats a l’hora de fer els seus comentaris polítics. La misogínia i la LGTBI-fòbia no només es combaten ridiculitzant els qui en fan una opció política, sinó també subvertint els estereotips que fonamenten relacions de poder que legitimen aquests discursos d’odi.
Al cap i a la fi, de subvertir, els dos espais d’humor bé que en saben un munt. Es tracta de fer-ho no només amb les qüestions criticades, sinó també amb les imatges que s’empren per fer humor.
