Després del 10N. Notes disperses.

Sit and talk. About? Amnistia i autodeterminació. Si algú no té cap marge per a la repetició electoral és l’estat espanyol. Ni Sanchez ni Iglesias podran arriscar-se a fer un Rivera en unes noves eleccions. Ni tampoc es pot arriscar Casado, no fos cas que el devori VOX. L’independentisme no té cap incentiu per a rebaixar el punt de partida de la negociació. L’agenda catalana és amnistia i autodeterminació. No hi pot haver rebaixes.

Independència o antifeixisme? Independència. A Catalunya l’independentisme ha assolit el millor resultat de la història en unes eleccions a Corts. Es va fer una campanya contra Catalunya i ha guanyat l’independentisme. A Espanya qui ha pujat és l’extrema dreta. Dues realitats ben diferents. Dos països diferents. L’agenda catalana no es pot subordinar per l’amenaça de VOX en la política espanyola. Recullen el que han sembrat. Pedro Sánchez hauria de demanar perdó a Catalunya per tot el que va dir al debat electoral. Ens han amenaçat amb tots els arguments de VOX i ara demanen que els protegim de VOX? amnistia i autodeterminació.

El Conseller Buch, reforçat. A ningú agraden les imatges d’una carrega policial. I cal que el cos de Mossos d’Esquadra demostri, una vegada més, que és una policia moderna analitzant tot el que s’hagi pogut fer malament i corregint-ho. Per tant, és obvi que la gent no ha votat Junts per Catalunya per l’actuació policial. Tant obvi com que no han deixat de votar-los per aquest fet. Amb un mal resultat de Junts totes les mirades s’haurien dirigit cap al Conseller. El bon resultat el reforça. I que les dues propostes de recusació, presentades per CUP i CSQP al Parlament, assolissin només 12 vots en contra del Conseller, el reforça. I que el mateix dimarts la fiscalia li presenti una querella acusant-lo de protegir al president Puigdemont, el reforça.

Un altre polític unionista KO. Albert Rivera s’ha unit a Mariano Rajoy i Soraya Saenz de Santamaria en l’orla que dedica als unionistes derrotats el procés d’independència de Catalunya. El 10N ha sigut la derrota d’un personatge nefast. Ple d’odi. Fundador del partit de l’odi. Provocador, separador, ètnic. Egoista. Una mala persona que va crear problemes on no n’hi havia. Que va arriscar la cohesió d’un país per l’interès propi. Els que volien escapçar el procés van fent cua fora de la política.

Més repressió. Algú pot respondre que, a banda dels polítics espanyols KO pel procés, també hi ha polítics catalans fora de la política. No és el mateix. Ells no han hagut d’abandonar la política, són presos i exiliats per culpa de la repressió. Una repressió que no s’atura, al contrari. I que afecta, cada vegada més, més àmbits de la vida. Les 4 detencions d’ahir en son un altre exemple. Per una petició d’informació que es pot resoldre enviant un expedient a un jutge et pots passar un parell de dies al calabós sense saber ben bé perquè. Reconeguem-ho, aquesta repressió obté alguns resultats: polítics, funcionaris, empresaris, gent d’entitats com a mínim, pateixen. No és agradable. Ànims a tots.

  • Comparteix