No n'hi ha per tant

Missatge de la justícia espanyola als homes: "la natura us ha dotat d'un impuls sexual innat i irrefrenable, viviu envoltats d'estímuls, de temptacions, sou forts, valents i esteu sotmesos a molta pressió. A vegades l'impuls és massa intens i us fa anar més enllà dels límits. Violar està malament. Si ho feu, us denuncien i demostren que és cert, us haurem de castigar. Però ens fem càrrec de la càrrega biològica que teniu. I segur que hi haurà condicionants: provocació, gaudi, consentiment, desinhibició. No n'hi ha per tant."

Missatge de la justícia espanyola a les dones: "la natura us ha dotat d'una atracció sexual que us fa irresistibles. Assumiu que provocareu en els homes uns impulsos incontrolables. No n'hi ha per tant." És a dir, si et violen, mala sort. Si beus més del compte i et violen, mala sort. Si et drogues i et violen, mala sort. Si no et resisteixes a una violació, mala sort. Si t'hi resisteixes i t'acaben matant, mala sort. Farem un minut de silenci per tu a la plaça, això sí.

La sentència de La Manada va desencadenar una allau de crítiques en el seu moment. Una sentència que desprotegia totes les dones i les convertia en víctimes potencials de manades depravades. El carrer va qüestionar la justícia com mai i l'ambient es va carregar tant que es va aconseguir una rectificació dels tribunals. Ara, l'Audiència de Barcelona hi torna. Sis nois violen una noia menor d'edat. Un rere l'altre. Fan torns. Ella està inconscient, ha begut i s'ha drogat. Hi ha una pistola pel mig, que després resultarà que era de fogueig, però de moment fa l'efecte que es buscava. Tots havien estat de festa. Ells van decidir acabar la nit tenint sexe amb una noia que ni es movia. La noia tenia 14 anys. No va decidir que un grup de bèsties fessin amb ella el que volguessin, com volguessin, els cops que volguessin. Va decidir sortir de festa i passar-ho bé. Exactament el mateix que van fer ells, amb la diferència que ella no tenia per objectiu tancar la nit abusant del cos de ningú. Per sort, després de l'infern també va decidir parlar, denunciar els animals que l'havien violat. Tres anys després, un jutjat els condemna només per abús sexual. Segons la sentència, els acusats van poder realitzar els actes sexuals sense utilitzar "cap tipus de violència ni intimidació" perquè la víctima anava beguda i drogada. Diu que tot plegat va ser "extremadament intens i especialment denigrant", però que tot i així no es pot considerar agressió sexual. Que ella estigués borratxa no fa que la violació sigui ni menys violenta ni menys intimidatòria. Eren sis i un setè que s'ho mirava. Ella estava sola i morta de por.

Fa tota la sensació que la justícia està més atenta als drets de l'acusat que de l'acusador. Fa tota la pinta que es té més cura de no causar un dany excessiu en la vida del sospitós, que de reconèixer el dany causat a la víctima. A ell se li ha d'estalviar patiment. A ella se li demana que faci el cor fort, que no exageri tant. No n'hi ha per tant.

És urgent que els jutges incorporin la perspectiva de gènere en l'aplicació de la llei. Perquè si està tan desconnectada del sentit comú, si sempre desprotegeix tant els mateixos, si provoca una sensació d'injustícia tan generalitzada, la llei no pot ser justa. Cal canviar les normes, adaptar-les al sentit comú, assumir que s'ha legislat amb prejudicis, sense qüestionar l'estructura de poder masculí que, vés per on, també i sobretot s'exerceix en l'àmbit personal.

  • Comparteix