Àvia i iaia, avui és un bon dia

Avui és un bon dia. Àvia, iaia, si ho veiéssiu... Per poquet no ho heu vist: el treuen d’allà.

Sí, sí, avui mateix. 24 d’octubre de 2019.

Sí, 44 anys. Una barbaritat tot el que està durant el postfranquisme.

Bona memòria!, sí, més del que va durar el franquisme i la Guerra Civil espanyola.

Ja, éreu unes nenes. Tu, àvia, creuant els Pirineus a peu fins arribar a França dient adéu al pare per sempre, i tu, iaia, veient el mas ocupat i expoliat pels soldats nacionals.

Doncs d’allò fins avui que ja sou mortes. El seu privilegi us ha sobreviscut, no té nom.

Em sap greu.

Però sabeu què? Que la vostra humilitat va ser i serà sempre molt més digna que la seva imposició i que vau saber conviure amb el seu privilegi molt millor del que els seus familiars viuen el trasllat de les despulles, la caiguda de l’altar imposat, el deshonor de ser considerat el dictador que va ser i que mai més hi haurà qui li posi flors fresques amb els diners de tots.

Que si ho han intentat evitar? De totes les maneres possibles.

Sí, és només un dels molts privilegis que encara gaudeixen, però és el més simbòlic i això és una alegria.

No, ja no li caurà la creu a sobre.

No, no el veurem, diuen.

Ja, millor no veure’l. Total.

Sí, hi ha ultres queixant-se molt i fent molta por, això no ha canviat.

No us he dit que el treuen en helicòpter!

Sí, sí.... aquí també hi ha molta conya que si cau... Eeeh, no feu res des d’allà dalt, eh.

M’agrada notar el vostre sentit de l’humor.

Guapes. Boniques.

El treuen d’allà, àvies. Expliqueu-ho als avis, que ells sí que deuen fer-se’n creus que tantíssims anys després aquí a baix encara estiguem així.

Sí, estem tots bé, però us enyorem.

  • Comparteix