Alenar

"El sol que no surti avui i que tornin els estels". Poques coses tenen un poder tan evocador de records com una cançó. Potser les olors, però crec la música té un impacte molt més directe sobre el nostre estat d'ànim que fa que les emocions ens sobrevinguin quan sentim una determinada melodia i de vegades es faci difícil controlar-les. Ja fa dies que amb motiu del llançament del nou disc de Manel i del seu primer single "Per la bona gent" he tornat a recuperar aquesta meravella de cançó de la Maria del Mar Bonet. "Que jo t'he de mester a prop per jugar amb els teus cabells". Alenar havia sonat infinitat de vegades a casa els matins de diumenge, quan el pare ja feia estona que s'havia llevat i la mare i jo encara dormíem. Quan la música sonava fort al matí, volia dir que havia arribat l'hora de despertar-se.

"Si tu toques i jo cant vol dir que mos entenem". A casa els matins de diumenge eren de Llach, de Marina Rossell i de Maria del Mar Bonet. També de Pink Floyd i de Beatles però sobretot de cançó protesta. Qui ens anava dir que 40 anys després aquelles cançons de lluita social i política avui serien d'una vigència aclaparadora i ens arribarien tan endins. "I tot el camí que feim serà per anar endavant". Alenar forma part del disc que porta el mateix nom, editat el 1977 i que ha estat considerat un dels treballs cabdals de la cantant mallorquina però també el més pessimista. No és casual que Què volen aquesta gent? També hi aparegui. Tot té un perquè en aquesta vida. També el fet que avui haguem de tornar a reivindicar-la com a cançó denúncia.

"Tres portes tinc a ca meua obertes a tots els vents, la que està oberta per tu, l'altra per la bona gent". Manel i el samplejat que han fet d'aquest fragment d'Alenar m'han transportat fins als 5 anys i a un munt d'escenes quotidianes i records d'infància que tenia oblidats. I ara de cop i volta em trobo escoltant-la en bucle cada dia perquè tinc la necessitat de recuperar aquells matins de diumenge o la sensació d'estar als braços de l'àvia, la meva àvia mallorquina de Muro, que algun cop també me l'havia cantat a cau d'orella. "La tercera per la mort que la tancarà el meu temps".

La música té la capacitat de treure la pols als records d'una manera molt més potent que quan senzillament ens proposem intentar recordar alguna cosa. Potser ho aconseguim igual però la sensació no serà mai la mateixa. Proveu-ho i ja em direu. Si hi ha una cançó evocadora, l'emoció serà segur amplificada i transformadora. "Tot això ets tu per mi, jo n'estic certa". Manel m'ha portat a recuperar Alenar, una cançó que havia format part de la banda sonora de la meva vida i no ho sabia. O no ho recordava fins que va arribar Per la bona gent, que també m'agrada escoltar en bucle perquè a diferència de la malenconia que em provoca l'original, aquesta té la capacitat d'alegrar-me el dia. "Adéu lluna de nit, adéu sol de migdia, adéu a tots els estels qui me féreu companyia".

  • Comparteix