Homenatge a un depredador sexual

Un dia el Miquel va obrir el llibre d'homenatge al seu abusador, el que va ser cap de l'agrupament escolta de Montserrat, el monjo Andreu Soler, i gairebé quan ja havia soterrat els monstres interns, allà va trobar fotografiat l'únic monstre que realment havia conegut. I ell hi sortia al seu costat.

El dia que el Miquel es va veure allà retratat i multiplicat en centenars d'impressions del llibre se li va obrir la ferida que li havia deixat anys abans aquell que, avui sí, l'abadia de Montserrat reconeix, li reconeix, que era un depredador sexual, literal. El llibre "L'escoltisme i Montserrat" va ser el catalitzador del seu malestar i el va portar a plantar-se davant de l'abadia amb un cartell en què acusava l'actual abad de Montserrat, Josep Maria Soler, d'encobrir el seu cas d'abusos sexuals. Hurtado s'havia adreçat a l'abat per explicar-li els abusos, i abans, anys abans, ho havien fet els seus pares. Li van donar un sobre amb 7.200 euros per reparar el dany provocat. És a dir, admetien que alguna cosa havia passat, però mai van recórrer a la justícia ordinària perquè investigués un presumpte delicte d'abús sexual a menors.

A partir de l'escàndol públic i l'interès dels mitjans de comunicació per aquella història, l'abadia encarrega una comissió d'investigació independent i apareixen onze víctimes més d'Andreu Soler en diferents èpoques. Avui els delictes d'Andreu Soler quedaran impunes perquè ja és mort.

El principal mal de l'Església en els escàndols sexuals és que s'han tractat a si mateixos com si no fossin d'aquest món. Aquest món on quan ens saltem les normes tots ens sotmetem a l'escrutini de la llei. Fins ara, que la cosa cau pel seu propi pes, els integrants de l'Església no s'han considerat civils que s'haguessin de regir per les mateixes normes que la resta. S'han considerat especials, han considerat que podien resoldre les coses de portes endins, o sota la catifa. Si haguessin actuat com a civils ara potser no hauríem de dir que Montserrat va ser un horror. Perquè ho va ser com a mínim per a dotze joves que van ser abusats per l'Andreu Soler. Mai sabrem si una denúncia a temps li hauria estalviat el mal tràngol a algun d'ells, i amb això haurà de viure l'abadia, i amb això haurem de viure els que considerem Montserrat emblema, imatge o el que sigui d'aquesta Catalunya tan nostra. "No som tan bonics i immaculats com la gent es pensava" ha dit l'abat en saber-se el resultat de la investigació. Ell ja ho sabia, només calia una mica de valentia per fer un pas endavant i delegar la responsabilitat d'aquells fets a la justícia. La civil, no la divina.

Davant d'aquest tipus de crítiques ara comença a calar una resposta d'aquelles de tipus confortables, que es construeixen per intentar encaixar que les coses s'hagin fet tan malament en tot el que té a veure amb abusos a menors i també a dones: no podem revisar amb ulls d'avui el que es feia fa vint o trenta anys. Quina barbaritat. Què vol dir això? Vol dir que mai, en l'època moderna, ha estat ben vist abusar de menors d'edat o de qualsevol persona? El que ha canviat no és la nostra mirada sobre aquests fets. El que ha canviat és que les víctimes han dit prou, i ho han hagut de fer soles. El que ha canviat és la hipocresia d'una societat que s'ho callava, que no deia res, que era prudent, d'aquest prudent ranci i covard que només deixa silenci, ferides i ha donat i encara dona cobertura i impunitat als aprofitats.

Per cert, el llibre homenatge a la "tasca" del monjo Andreu Soler, el depredador sexual, encara avui es pot comprar a les llibreries. No ha estat retirat. "L'escoltisme i Montserrat", n'és el títol. I a la sinopsi encara hi podem llegir: Memòries del Germà Andreu, monjo de Montserrat, que el 1959 va fundar els Nois de Servei d'Ordre-Escoltes de Montserrat per atendre els pelegrins. El llibre recull més de cinquanta anys de vivències des dels orígens dels Nois de Servei d'Ordre, que nasqueren a partir de l'esperit i l'obra de l'escoltisme. Quina punyetera vergonya.

 

  • Comparteix