L'altra Catalunya

Una de les coses més boniques de l'estiu és tenir temps per fer aquelles visites que anem posposant durant tot l'any. Jo, just abans d'acabar l'agost, he anat a Tortellà a visitar els meus amics Javi i Roser. Malgrat que ja fa uns anys que hi viuen a l'Alta Garrotxa no es podria dir d'ells que són "rurals". Segueixen sent els meus amics de Blanes i de Girona però s'ha de dir que han fet arrels al territori. En un moment de la llarga sobretaula que vam compartir, la Roser va treure un llibre de fotografies titulat "L'Altra Garrotxa", del fotògraf Esteve Serra. I vaig al·lucinar.

Vaig obrir el llibre esperant una col·lecció d'imatges pintoresques, paisatges de fons de pantalla i, com a molt, alguna instantània d'una geneta fent de les seves. Però en comptes d'això em vaig robar, com explica l'Esteve, una terra "aspra i feréstega". Un retrat humà brutal, dur i ple de vida. És impossible descriure aquest treball fotogràfic en aquest article. Busqueu el llibre si sou valents. Però no puc evitar compartir algunes impressions.

La cosa és que si Javi i Roser encara no són "rurals" del tot, l'únic que em selva a mi de ser un "pixapi" és que no visc a Barcelona. Per la resta, 100%: que bonics els prats cultivats, que boniques les flors grogues que inunden els camps a la primavera (no sé qui es menja aquestes flors), que boniques tanques, quina vaqueta més bufona (com mira!) i, si vaig passejant a peu, arrufo el nas davant un camp convenientment regat amb fems. Però mirant les fotos de Serra veig que darrere tot això hi ha un món que no coneixem, fet de lluites, de persones i de territoris colpejats per la despoblació, desarticulació d'estructura econòmica i boscos envaint antics camps de conreus i pastura. Territoris habitats per gent que hi és allà i que tinc la impressió que no coneixem ben bé.

I la sobretaula a Tortellà arriba a finals d'agost precedida per les imatges a finals de juny de la Ribera d'Ebre cremant. Arriba després que un pagès lleidatà pengés a Twitter un vídeo arrencant els seus arbres de pomes perquè els 0,08 € per quilo que li paguen no cobreix ni la tercera part dels costos. Arriba després que, en una altra visita d'estiu, en David em digués, tot mirant el seu centenar d'oliveres, que "això no serveix ja per res". Arriba després de veure com els fons d'inversió propietaris de les grans productores de cava li paguen 30 cèntims per quilo de raïm a la gent que conrea vinya al Penedès.

I tot això em remou i cerco dades. Catalunya només produeix el 40% d'allò que menja. El 70% de la superfície agrícola és de secà. L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, per exemple, vol convertir l'única zona agrícola que li queda a la ciutat —630.000 metres quadrats— en 26 gratacels per a hotels, oficines i comerç. El 55% de les terres agrícoles estan en mans de cinc famílies.

Miro les fotos de l'Alt(r)a Garrotxa i penso en els arrossars de l'Ebre, en les vinyes inclinades del Priorat, en els pagesos del Maresme al costat de les vies, els ametllers que creixen a la Terra Alta, en com s'està arruïnant la fruita dolça i els seus productors en mans dels fons voltors, en el tipus de Mercadona ... i m'adono que no sé res de tot això ni de la gent que hi viu en aquesta realitat.

"La gent que hi viu ara -explica l'Esteve Serra- ja no és aquella classe antiga, invariable, estàtica de què parlava Josep Pla, sinó que han passat moltes llunes i collites i el petit i escàs univers de pagès ha canviat moltíssim" però "mal que li pugui a algú pesar, els habitants de l'Alta Garrotxa d'avui s'assemblen més que no ens pensem als de temps passats". Penso que el plaer de retrobar-se amb en Javi, la Roser, en David a l'estiu deu tenir un paral·lelisme amb retrobar-se amb una altra Catalunya que existeix i que mai tenim temps de mirar. O que creiem que mirem però no veiem. En temps on és difícil veure horitzons de futur potser convé mirar on estan les arrels. I no parlo de passats mítics. Parlo de realitats que resten amagades, al fons de la Vall de Bianya o a l'ombra d'un tractor rovellat, preciós i que ja ningú utilitza.

El llibre L'Altra Garrotxa està editat pel mateix Esteve Serra. La primera edició ha volat i ben aviat s'espera una segona. Per si és del vostre interès: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

  • Comparteix