Investidura: fer realitat els anhels de Felip de Borbó. Gratis.

Els dos partits sobiranistes amb representació al Congrés han de prendre una decisió enormement important: investir Pedro Sánchez o no fer-ho. Es poden fer discursos, fer declaracions complexes i posar matisos, però al final la cosa acaba on acaba: fer Pedro Sánchez president del govern o no fer-ho. Davant els escons dels diputats i diputades només hi ha tres botons (SI, NO I ABSTENCIÓ) i dues opcions: prémer el botó que diu NO o prémer qualsevol dels altres dos i fer que l'Estat espanyol tingui govern. Aquest és el poder que el 28A més de 2 milions de catalans van donar als diputats i diputades sobiranistes. Fer discursos els pot fer qualsevol. Assenyalar matisos ho pot fer qualsevol. Prémer un d'aquells tres botons només ho podran fer ells i elles. Volien un estat propi? Doncs mira per on, els votants catalans han posat el futur d'un estat a les mans d'aquests diputats i diputades d'ERC i de JxC. Amb aquest escenari davant, faig alguns apunts.

El primer és de caràcter personal. El 28A jo vaig ser cap de llista del Front Republicà. La nostra idea era tenir diputats i diputades que s'asseguessin davant d'aquells tres botons. I com que sabíem que era possible que la decisió de fer o no fer president Pedro Sánchez, al llarg de la campanya vam ser molt i molt clars: "els nostres diputats i diputades no faran mai cap president d'Espanya mentre hi hagi un sol pres polític, mentre hi hagi un sol perseguit per l'1-O i mentre no es reconegui de manera absolutament clara el dret d'autodeterminació de Catalunya". Ho vam repetir fins a quedar-nos sense veu durant tota la campanya. Però el 28A el poble català va parlar i, sobiranament, va decidir que nosaltres no estiguéssim asseguts davant aquells tres botons. I el poble és sobirà i el poble no s'equivoca. I menys el poble català, que a hores d'ara deu ser dels més polititzats, informats i mobilitzats d'Occident. Si la gent no va votar el Front Republicà devia ser per alguna cosa. Quina cosa?

L'altre dia en una tertúlia vaig dir que em semblaria incomprensible que ERC o JxC votés a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Un altre tertulià present a la taula em va contestar: "Escolta, això és el que la gent va votar... a ERC la van votar un milió de persones i a vosaltres deu vegades menys". Efectivament el Front Republicà i el seu compromís de no votar un president espanyol mentre no es reconegués el dret d'autodeterminació de Catalunya va obtenir molts, molts, molts i molts menys vots que ERC i JxC. Però la pregunta és obligada: vol dir que tots els que van votar ERC i JxC van votar a favor que aquests partits fessin president Pedro Sánchez? Jo ho dubto molt seriosament, entre d'altres coses perquè al llarg de la campanya vam adreçar aquesta pregunta infinitat de vegades a ERC i JxC: "fareu servir els vostres escons per donar la presidència al PSOE del 155?". Creieu que els vots de la gent que va ser apallissada l'1-O ara han de servir per fer presidents d'Espanya? Al llarg dels 15 dies de campanya va ser impossible obtenir una resposta clara. Per tant -i potser m'equivoco- no crec que tots aquells vots fossin un mandat per fer president Pedro Sánchez.

El poble no s'equivoca i segurament el Front Republicà no es va saber explicar en 90 segons que va sortir a la tele. Segurament molta gent va interpretar que el que proposàvem era un "bloqueig" i que el que calia era "diàleg". Crec que no ens vam saber explicar. Nosaltres també volíem diàleg. I justament per això dèiem que fins que no es reconegués l'autodeterminació de Catalunya que no comptessin amb nosaltres per resoldre els problemes de l'Estat. No proposàvem bloqueig. Proposàvem fer servir la força de la gent perquè hi hagués diàleg. I al Congrés la força de la gent, al final, no s'expressa amb discursos ni samarretes. S'expressa prement botons.

L'Estat espanyol té un problema molt greu: necessita estabilitat com sigui. Això és el que diu tothom: des de Ciutadans fins al PSOE, passant pel PP, el rei i l'IBEX al complet. Estabilitat per seguir fent què? Per seguir desnonant, per seguir privilegiant la seva oligarquia, per seguir fent negocis amb l'Aràbia Saudí i per seguir perseguint l'Open Arms? Estabilitat per seguir imposant la indiscutible unitat de l'Estat, encara que sigui empresonant, apallissant o fent servir les seves clavegueres? Doncs molt bé: si tant ho necessiten, que s'uneixin el PP, el PSOE, Ciutadans, el rei i l'IBEX i que premin els botons que donin l'estabilitat tan desitjada. Solucionat.

Però no poden. Estan absolutament barallats entre ells. Comparteixen objectiu però no es posen d'acord en com aconseguir-lo. Us sona? Doncs molt bé: han de ser els vots dels catalans i les catalanes sobiranistes els que donin estabilitat a un Estat per tal que aquell Estat pugui seguir, de manera estable, empresonant, apallissant i negant-se a escoltar els catalans sobiranistes? Sembla una pregunta ximple però és el que estan valorant les cúpules d'ERC i de JxC.

Segurament no ens vam explicar bé al Front Republicà en els 90 segons de tele que vam tenir. Però nosaltres no proposàvem cap "bloqueig". Senzillament dèiem que si per fi algú a Espanya s'adonava que necessitava els vots de la gent de Catalunya, estava obligat a escoltar la gent de Catalunya. No proposàvem "bloqueig" sinó "diàleg". Però no vam saber explicar bé que l'únic diàleg possible té lloc quan el poderós no té cap més altre remei que negociar. Cap patró va apujar els sous dels treballadors sense l'amenaça d'una vaga devastadora per l'interès de l'amo de la fàbrica. Cap govern va aturar els seus plans sense l'amenaça de no ser derrocat per la força de la gent. Cap noble va cedir terres i privilegis perquè volia. Va ser obligat. Cap rei va deixar de ser absolut per voluntat pròpia. Va ser obligat. I és després d'aquesta obligació exercida amb el poder de les majories que els poderosos i els que manen seuen a "negociar". Mai ho fan abans. Cada cop que el poder ha cedit privilegis ha estat perquè no fer-ho era pitjor. Per ells. Per ells!

I era pitjor per ells perquè de l'altre costat tenien milions dempeus, perquè de l'altre costat tenien un poder que era capaç d'obligar-los a seure. El 28A milions vam anar a votar per dir que ja n'hi havia prou i que no escoltar els catalans i catalanes sobiranistes no era una opció. Per dir que si volien "negociar" aquí estàvem. Però que ja no suportàvem més ser colpejats, perseguits i empresonats per voler expressar la nostra opinió. Doncs bé: fer president Pedro Sánchez l'únic missatge que envia és que es pot enviar la policia a esbotzar portes de col·legis, a empènyer les nostres àvies, a estirar els cabells als nostres joves. Fer president Pedro Sánchez envia el missatge que es poden empresonar i condemnar a l'exili els nostres líders, que es pot fer cap de la diplomàcia europea al Borrell que ens insulta cada dia. En definitiva: fer president Pedro Sánchez és enviar el missatge que es pot fer tot això i, malgrat això, allà hi seran els catalans per fer possible els anhels del PP, del PSOE, de Ciutadans, de l'IBEX i del rei. I allà hi seran sense demanar res a canvi. Sincerament no crec que tots els votants d'ERC i de JxC estiguin d'acord amb això.

Per acabar, dues qüestions. El primer argument a favor de fer Pedro Sánchez president és que l'alternativa és pitjor. Doncs bé: gràcies a un argument semblant avui el cap de l'Estat és un senyor posat per una dictadura feixista, la judicatura segueix manant amb mà de ferro amb tics franquistes, Billy el Niño segueix passejant pels carrers i Martin Villa segueix sent un respectable home de negocis en un IBEX comandat durant anys pels mateixos que signaven sentències de mort com la de Puig Antic. No ho podem evitar. L'argument de la por funciona. Però ja va sent hora que la por la tinguin ells i no nosaltres. Qui té por perd. Sempre.

L'altre argument a favor de la investidura de Sánchez és... Doncs bé, no se sap ben bé. Com deia al principi, el tema és complex i sense dubte cal ser curosos. Potser les cúpules d'ERC i JxC tenen un pla mestre que aconsella fer un president gratis? Que l'expliquin. Que no es pot explicar? S'entendria si, a la vegada, aquests partits que avui governen la Generalitat estiguessin al costat de la gent, estiguessin ajudant als que es mobilitzen, estiguessin obrint processos de participació amplis per traçar estratègies de futur. Però res d'això està passant.

Sí, la cosa és complicada. Les implicacions de fer una cosa o una altra tenen impacte en un munt de qüestions de màxima importància: des del bloqueig o no d'inversions fins a la possibilitat de creixement del diferencial del deute sobirà de l'Estat... Passant pel manteniment (o no) de càrrecs de gent important o la pervivència d'estructures de partit igualment importants. Molt complicat. Potser tan complicat que algú pot pensar que és massa complicat perquè "la gent" ho entengui. I aquí tenim el primer punt a tenir en compte: si és "massa complicat perquè la gent ho entengui" només pot ser per dues raons: o no vols que la gent ho entengui o ets incapaç de fer que la gent ho entengui. Totes dues opcions són antipolítica perquè tota decisió política que no vagi de la mà d'allò que "la gent" entén és contra la gent. Entre altres coses perquè és molt dubtós que quatre persones en una cúpula de partit entenguin gaire més que "la gent". Sobretot quan vivim en un país on la gent ha demostrat sobradament capacitat d'anàlisi, de politització i d'empoderament popular. Així, qui vulgui fer coses que no s'entenguin que es prepari: o s'explica molt i molt bé o serà esborrat del mapa. Ahí lo dejo.

  • Comparteix