Això no només va de foc

Que el foc arrasi els nostres boscos no és una cosa nova. Cada estiu passa el mateix tot i que de tant en tant —com l'any passat— les flames ens donin peixet. No cal ser un expert per ensumar-ne algunes de les causes més enllà de negligències: l'escalfament global amb períodes de sequera més greus i prolongats, l'abandonament del món rural amb un augment duna massa forestal no gestionada i la manca de recursos destinats a la previsió d'incendis. Però tampoc cal oblidar que el foc i el clima mediterrani van estretament lligats i que amb un clima com el nostre tant l'aigua com el foc no deixen de tenir cicles capritxosos i difícilment controlables.

Partint d'això sembla incomprensible com a dia d'avui no hi hagi tot un Govern bolcat en la prevenció d'incendis allà on veritablement comencen. I no em refereixo a vistoses campanyes publicitàries proclamant a quatre vents la prohibició de fer foc al bosc —la Generalitat porta 35 anys fent-ho i ja en veiem el resultat— sinó a la prevenció en majúscules. Ho diuen els experts com el cap dels GRAF dels Bombers, en Marc Castellnou. En aquest sentit allò que és vital importància no és preservar un passat, sinó fabricar un futur. Els discursos buits de poc serviran per afrontar el 72% de superfície forestal que ara mateix hi ha al país. "Hem de tenir paisatges resistents. La prevenció no és donar quatre duros per fer una mica de gestió forestal. La prevenció és invertir en el territori i és un tema de tots" deia també Castellnou. I és aquí on hi ha la mare dels ous.

És evident que sense recursos en l'extinció no hi ha possibilitat d'apagar els grans incendis que periòdicament cremen els nostres boscos. Els diners destinats al cos de Bombers no són suficients i any rere any els professionals ho denuncien. Jo mateix vaig presenciar dijous passat com a un bomber li queia la sola de la bota en plena tasca d'extinció quan tenia el foc literalment a sobre. El bomber va seguir trepitjant brases sense sola i molt em temo que no va ser l'únic. És intolerable tenir gent qent que s'h juga la vida treballant en aquestes condicions. Però siguem clars: la millor inversió per apagar un foc és evitar que comenci i la veritable prevenció no serà possible sense un canvi profund en el model territorial d'un país que ha abandonat el món rural a la seva dissort.

Cal entendre d'una vegada que la pagesia i la ramaderia són economies imprescindibles no només pel funcionament adequat de l'equilibri territorial sinó també per salvar, literalment, el país de les flames. Aquests dies hem vist moltes imatges on s'il·lustrava perfectament com els camps conreats de la Ribera d'Ebre han servit de tallafocs evitant una desgràcia encara major. No hi ha exemple més gràfic que aquest. Però viure de la terra no és gens fàcil en un país on s'aboquen recursos il·limitats a desgraciar el territori a base de totxo i formigó.

No n'hi ha prou en promocionar el producte local i acusar el consumidor de no mirar per la nostra pagesia. No ho podia explicar millor en Gabriel Borràs amb aquest fil de Twitter: cal, a més, un compromís ferm de l'administració invertint en territori en tots els aspectes. Afavorir la pagesia i l'agricultura locals, sí, però també millorar infraestructures, comunicacions i serveis per evitar el despoblament. Cal sembrar la possibilitat de viure en condicions fora de les ciutats amb una economia lligada al territori. En resum, repensar el país i capgirar-lo, invertir en el futur dels nostres fills. Salvar-lo del foc, sí, però també d'una economia basada en el monocultiu i el creixement exponencial d'un turisme que degrada el territori i que el destrueix amb tanta o més força que les pròpies flames.

  • Comparteix