La sessió d'investidura ja ha passat. Ada Colau és alcaldessa, ERC és a l'oposició, i Valls aplaudeix mentre maniobra amb Iceta. Ara, des d'un punt de vista institucional, només queda veure què passa els pròxims quatre anys. A banda d'això, però, crec que cal valorar urgentment un fet perillós: la recent assumpció per part de certa esquerra del discurs criminalitzador que la dreta fa servir contra l'independentisme.
La cosa comença aquest dissabte, arran les escenes de tensió que es van viure a la Plaça Sant Jaume entre partidaris i detractors d'Ada Colau. No va haver-hi ferits ni agressions físiques denunciades però sí que es van registrar crits, empentes i uns insults masclistes del tot intolerables. I quan dic "del tot intolerables" em refereixo al fet que no hi ha justificació ni defensa possible dels autors dels crits de "zorra" o "puta" que denunciava la regidora Laura Pérez. Crec que en això podríem estar d'acord la immensa majoria de les persones amb una mica de cervell.
El problema que vull assenyalar és com, fruit d'aquest comportament intolerable, s'està estenent el relat de l'independentisme com un moviment violent. I dic estenent perquè si fins ara aquesta criminalització era patrimoni de la Guàrdia Civil, Vox, la Policia Nacional, la Fiscalia, Marchena i Felip de Borbó, ara estem veient com se sumen sectors de l'esquerra catalana i espanyola. Veiem alguns exemples.
Una de les primeres veus que va estendre els fets de Sant Jaume a tot l'independentisme va ser el membre d'IU i periodista madrileny Pascual Serrano:
"Crec que s'ha acabat això de considerar l'independentisme com un moviment pacífic i democràtic. Ni la dreta més feixista i casposa hauria reaccionat així a la investidura de l'esquerra com alcaldessa".
A partir d'aquí diverses persones destacades de l'esquerra van apuntar a les escenes viscudes a la plaça:
"Quina pena que un moviment que va néixer tan pacífic estigui ensenyant al món la seva cara més violenta i intolerant" (...) Òscar Guardingo, exsenador dels Comuns.
"Els processistes es retraten solets. Cada cop més nacional-populistes i agressius". Steven Forti, intel·lectual proper als Comuns.
"En fi, a la merda la il·lusió d'una societat culta que planta cara pacíficament". "El dissabte es va trencar alguna cosa". Cristina Fallaràs, periodista i membre de la llista de BeC.
El paràmetre és el mateix a totes les opinions: el que passa a Sant Jaume és la mostra i etiqueta per a tot el moviment. I això, en boca de persones amb sensibilitat progressista, hauria de generar importants contradiccions. Per començar perquè aquesta ha estat sempre l'estratègia criminalitzadora de la dreta reaccionària cap als moviments socials. Els actes reprovables d'un grup de persones serveixen per acusar a tot un moviment. De manual.
El segon problema té a veure amb una qüestió més profunda que, en principi, hauria de ser patrimoni de les persones progressistes: anar més enllà del "bé" i del "mal" com a manera d'explicar els conflictes que es donen en una societat. Un procés maniqueu que serveix, invariablement, als interessos del bloc que té el poder. I és justament per això que em va cridar molt l'atenció que fos Pascual Serrano qui primer es llancés a una lectura tan torticera de la realitat catalana.
Al seu magnífic i imprescindible "Desinformación, como los medios nos ocultan el mundo" el periodista reflexiona sobre el perill que suposa analitzar fets sense tenir en compte el context en el qual es produeixen. Serrano posa exemples de tota mena de descontextualitzacions informatives dissenyades al servei dels poderosos i fetes per uns mitjans que "presenten els problemes mundials d'una forma prou superficial perquè els ciutadans no puguin reflexionar, y menys deduir les raons i els orígens de les tragèdies i conflictes".
Això al llarg del llibre ens explica com la manca de context serveix per construir relats perversos arreu del món, des del conflicte entre Israel i Palestina fins a la guerra d'Iraq, passant per Veneçuela, Xina, Afganistan o els Estats Units. Serrano denuncia, per exemple, que els mitjans informin puntualment dels míssils que dispara Hamàs contra Israel però que mai es parli de les condicions de vida dels palestins o dels atacs d'Israel contra la Franja de Gaza. La tesi fonamental de Serrano posa de manifest que, si volem entendre el que passa allà, si volem anar més enllà del relat de "bons" i "dolents" explicar només el llançament de míssil de Hamàs no és just ni ajuda a resoldre el conflicte subjacent. Així, Serrano ens convida a reflexionar i a intentar entendre el que passa al món més enllà dels fets concrets, més enllà de l'últim despropòsit sagnant que ens presenten a la tele i ens convida a endinsar-nos en la complexitat de la situació. Doncs bé: el seu tuit fa exactament el contrari i el que és capaç de veure a Israel, Veneçuela, Palestina o els Estats Units és incapaç de veure-ho a escassos 500 quilòmetres de distància de Madrid. Les circumstàncies són diferents però el mecanisme és el mateix: posem sobre la taula un fet puntual (desagradable, intolerable, rebutjable) i després d'aïllar-lo del seu context, es fa servir per criminalitzar tot un moviment, un territori o una comunitat.
Al seu tuit Serrano no carrega contra els que insulten, ni carrega contra les desenes (centenars?) de persones que van cridar "guarra" i "puta" sinó contra un moviment polític amb una base social de més de 2 milions de persones que, a partir del fet puntual, es converteixen en "no pacífiques" i "no demòcrates": "s'ha acabat això de considerar l'independentisme com un moviment pacífic i democràtic". Un fet puntual en número i acotat en unes poques hores serveixen per criminalitzar la lluita pacífica i democràtica de milions de persones durant anys.
Però no és només això. En el moment en què es decideix fer aquesta generalització es fa una descontextualització molt perversa del que està passant a Catalunya. Segons Serrano els fets de la Plaça Sant Jaume serveixen per definir tot un moviment a la vegada que obvia la resta de violències que pateix el col·lectiu criminalitzat. Perquè si, com fa Serrano, uns fets concrets defineixen tot un moviment, no podem evitar mirar en quin context es mou aquest moviment. Si tot està connectat, connectem-ho tot i assumim que els fets de la Plaça Sant Jaume formen part irremeiable d'una concatenació d'esdeveniments que no poden ser obviats a l'hora d'emetre conclusions.
Així, si fem cas de l'extrapolació de Serrano, no es poden analitzar els insults, els crits i les empentes del dissabte desconnectats, per exemple, de l'apallissament col·lectiu del qual van ser víctima milions de persones per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El que va passar a la Plaça Sant Jaume passa al mateix país on Roger Español va perdre un ull, on un miler de persones desarmades van acabar a l'hospital copejades per policies armats fins a les dents. El context, que reclama Serrano per Palestina, Veneçuela o Iraq, desapareix quan cal admetre que a Catalunya milions de persones veuen, per exemple, com activistes socials que ni tan sols mai han escopit ningú, fa dos anys que estan a la presó malgrat les reiterades demandes de posada en llibertat per Amnistia Internacional. Posar sobre la taula aquest context és disculpar o minimitzar la gravetat dels insults de la Plaça Sant Jaume? Jo crec que no. No crec que la denúncia que fa Serrano de les polítiques d'Israel i del biaix informatiu que pateix Palestina vulgui dir que estigui a favor que Hamàs dispari míssils contra la població civil israeliana. I és per això que em sembla tan preocupant que Serrano, com tanta altra gent d'esquerres, sigui incapaç d'observar el que passa a Catalunya sense les ulleres de l'espanyolisme més tronat.
Unes ulleres que, per últim, arrodoneixen la perversitat que intento descriure. En el mateix moment en què aquestes veus destacades decideixen que el que va passar a la Plaça Sant Jaume és una representació de l'independentisme com a moviment en comptes d'un fet puntual, indefectiblement es converteixen en còmplices de la repressió sistemàtica que pateix l'independentisme. La invocació de la "violència" de l'independentisme és la base sobre la qual es fonamenten les acusacions de Vox i de la Fiscalia al judici del Tribunal Suprem. L'empresonament dels Jordis, el captiveri de Forcadell i la presó dels membres del Govern es basa en aquesta extrapolació que ara assumeixen aquestes veus destacades de l'esquerra. És en la generalització i la descontextualització i en les "mirades d'odi" on es fonamenta la persecució de Tamara i Adri, l'acusació a Pessarodona o la càrrega contra el mecànic de Reus.
Els temps són difícils i complexos i a Twitter a tots se'ns ha escalfat la boca alguna vegada. Però crec que és tremendament preocupant que veus destacades, amb càrrecs i micròfons, caiguin en aquesta lògica perversa. No parlem de trolls de les xarxes ni de representants de formacions polítiques ultra que tenen com a objectiu aprofundir en la lògica repressiva. Parlem de gent que haurien de ser les primeres a anar més enllà de l'anàlisi barroer, generalitzador, criminalitzador i descontextualitzat. Entre altres coses perquè fent això no fan res més que enfortir a qui demà anirà "a por ellos".
