Després de les eleccions del 28A i el 26M i just abans de les condemnes als líders independentistes es torna a obrir el meló: quina ha de ser l'estratègia del moviment sobiranista en una situació tan complexa? Cal fer-se la pregunta perquè està clar que, des del 21D, no hi ha estratègia compartida. Fem memòria: els dos partits que avui governen la Generalitat van anar a aquelles eleccions amb programes que deien parlaven de "fer República" i de "Govern efectiu". Però més enllà del que deien els programes, cal no enganyar-se: milions de persones van votar aquests dos partits més enllà del que deien els seus programes. Milions de persones que van entendre que l'única resposta digna el 21D era restituir allò que el 155 havia derribat: un govern independentista. Fins i tot gent com jo, que no es considera independentista, va votar forces independentistes. Si el 155 ho treu, el poble ho torna a posar. Va ser una victòria.
Des de llavors, però, l'acció de Govern ha estat decebedora. I no parlo de si es van aprovar més o menys lleis, ni si ha sigut "fidel" o no al "mandat de l'1-O". Ni tan sols parlo de si van complir amb les promeses del 21D. Serien retrets comprensibles. Però no. Vull reflexionar sobre una tensió que crec que va quedar confrontada en dos tuits. El primer -meu- deia: "Estic treballant en un text i l'únic títol que em ve al cap és "Els consellers són inútils. Espero trobar alguna cosa més adequada que no ofengui ningú. El segon tuit és de Salvador Cardús i diu: "Menystenir l'acció del Govern de la Generalitat i del seu president Quim Torra, ignorant les condicions en què treballen, és una altra manera de blanquejar la brutal repressió de l'Estat". Podrien semblar opinions enfrontades però crec que poden tenir una síntesi. De fet crec que per trobar aquesta síntesi hem d'abordar temes de molta importància. A veure què us sembla.
Ni "Govern efectiu", ni "restitució", ni "implementació de la República". Tot això no ho pot fer un Govern de la Generalitat ni cap dels seus Consellers. Diguem-ho clar: el càrrec de President de la Generalitat és un càrrec autonòmic i autonòmics són els Consellers. Tant el President com els Consellers han de fer la seva acció dins els estrets marges d'autonomia que li donen les cada cop més intervingudes institucions catalanes. I la pregunta és: dintre d'aquests marges escassos es pot fer alguna cosa per millorar la vida de la gent? Sense dubte. Sempre es pot i el President i els consellers haurien de posar tota la carn a la graella per fer-ho. En un pressupost de més de 20.000 milions d'euros sempre es poden trobar maneres de ser més eficients i més justos. També hi ha marge per prendre decisions polítiques que millorin aspectes importants del dia a dia de la Generalitat de Catalunya. No és el mateix utilitzar el govern, la majoria parlamentària i el DOGC per privatitzar en benefici de Florentino que per impulsar una fiscalitat més justa que ens doti de més ingressos. Però mirem la realitat a la cara: ens creiem o no ens creiem tots plegats que el marc autonòmic ja no dona més de si? Ens creiem o no ens creiem que gestionar la Generalitat i el seu pressupost és gestionar les poques engrunes que queden després de passar pel sedàs d'un Estat oligàrquic i una UE austera? Aquesta pregunta ens l'hem de fer des de tots els espais.
Comencem pels que critiquen l'acció (o inacció) del Govern i els Consellers. Els Comuns ho han dit per activa i per passiva: "el marc autonòmic està esgotat". Si és així, llavors que se li pot demanar a un Govern i a uns consellers dintre aquest marc? Si de veritat creuen que el marc autonòmic no dona per a més, perquè s'entesten en demanar al Govern autonòmic que faci coses que el marc no permet. És lícit atacar un Govern per no resoldre els greus problemes que té la sanitat, l'ensenyament, la gestió del medi quan sabem que el Govern no té les eines per fer-ho? En principi no. El que seria honest és exigir (amb tota la força que calgui) que el Govern utilitzi el poc marge que té el millor possible però, a partir d'aquí, acompanyar el Govern en la lluita per la denúncia dels límits del marc autonòmic.
I aquí el Govern ha de respondre dues preguntes. La primera: està fent servir totes les limitades eines que té per millorar la vida de la gent? Està fent servir el poc marge que té per governar de manera justa, igualitària i republicana? Crec que la resposta és que no. La segona: suposem que el Govern creu que si, que està esgotant les eines que té per governar en favor de les majories, després què fem?
I aquí arriba la meva crítica als consellers. Una crítica que no té a veure amb aprofitar la situació excepcional en la que fan la seva feina per criticar-lo sinó al contrari: per esperonar-los a què siguin valents i que passin de ser gestors de les engrunes autonòmiques a ser representants dels anhels republicans de la gent que els va posar allà amb els seus vots i amb la seva valentia per derrotar el 155.
Posaré com a exemple la conselleria de Sanitat però crec que la reflexió pot servir per a totes les altres. Sabem que la conselleria es podria gestionar millor. Sabem que la negativa a fer unes polítiques fiscals més redistributives des del Govern afecta la disponibilitat de recursos per fer funcionar millor la nostra sanitat pública. Però, si som honestos, sabem que encara que el Govern espremés tots els mecanismes al seu abast, la pervivència de la sanitat pública seguiria amenaçada de mort per marcs que sobrepassen en molt un Govern que tingués una veritable acció republicana. Dit d'una altra manera: enganyen els que volen fer creure que la gestió de la conselleria pot salvar el sistema sanitari de l'austeritat imposada pel 135 aprovat pel PP i el PSOE. Enganya qui no vol veure que dintre la UE de l'austeritat fanàtica és possible tenir cura de la salut de la gent. Però justament per això és difícil entendre perquè la conselleria de sanitat no desplega una acció política contundent per explicar que les limitacions que el marc imposa. Perquè, per exemple, la conselleria de sanitat no fa causa comuna amb els treballadors i treballadores de la sanitat i posa sobre la taula l'extorsió pressupostària que exerceix la indústria farmacèutica emparada en el paraigua d'una legislació espanyola i europea dissenyada per afavorir els beneficis industrials obtinguts a costa de la salut de la gent i de les condicions de treballs dels professionals sanitaris? Perquè la conselleria de salut no utilitza les minses atribucions que té per plantejar un pols polític a un règim lesiu per als interessos de la majoria? Efectivament cap conseller de salut autonòmic tindrà les eines per garantir la salut de la gent.
Però el 21D els vam donar un poder que va més enllà de les seves atribucions autonòmiques. Els vam donar un micròfon, un altaveu i una autoritat que el 155 els va voler robar. Ara han de fer-la servir. Han d'escoltar la gent que fa república als nostres hospitals, a les nostres escoles i a tots els llocs on es lluita per viure en una societat lliure, igualitària i fraterna. Els consellers han d'escoltar la gent que lluita per aquests valors republicans i han de fer d'altaveu de les seves demandes i, sobretot, han d'assenyalar els poders que els impedeixen governar republicanament. Aquesta és l'única manera de cultivar la unitat republicana que demana la gent. Consellers: enfronteu-vos als que us volen gestors de la misèria. Obriu tots els fronts de batalla. Carregueu i expliqueu-nos quins són els límits que us trobeu per construir una república que valgui la pena. Assenyaleu els que us volen gestors de la misèria sense tenir por d'assenyalar els lobbys de la UE, les lleis oligàrquiques aprovades al Congrés i als poders econòmics que volen mantenir la Catalunya autonòmica que els ha fet rics. Enfronteu-vos com ens vam enfrontar a la policia. Denuncieu, escolteu, tanqueu-vos a les conselleries amb els treballadors. Molesteu a La Caixa, no tingueu por! Si ho feu, la gent estarà al vostre costat, fins i tot des de la diferència ideològica. Com va estar l'1-O, com va estar el 3-O, com va estar el 21D, el 28A i el 26M. Sigueu dignes i poseu-vos del costat de la gent. És arriscat. Però no teniu cap altra opció. La gent no va fer tot el que va fer perquè ara us convertiu en una extensió d'un règim esgotat. La gent és prou madura per no exigir-vos coses que difícilment podeu fer des dels vostres càrrecs de consellers autonòmics. Només us demana que sigueu valents.
