Chaval

L'altre dia es va celebrar aquell infame debat i Inés Arrimadas, un cop més, va ser maleducada. Aquesta frase la podeu situar en qualsevol moment històric de la vostra vida i hi encaixarà perfectament. No té data. No caduca. És inalterable. Desgraciadament per a tots i per a ella, Inés Arrimadas és maleducada, en fa gala amb orgull, i encara ho serà una mica més si les enquestes li aconsellen que ho sigui.

Quan parlem de la mítica mala educació d'Arrimadas, però, sovint oblidem que aquesta actitud és rebuda i jutjada també pels seus votants. Els efectes d'aquesta manera de fer no només recauen sobre nosaltres, l'oposició que ella voldria arrasada, sinó també sobre la seva gent propera. I aquesta gent propera té una opinió força diferent de la nostra, quant al to emprat per la totpoderosa candidata.

Vegi's, si no, el tweet que feia Andrea Mármol mentre veia el debat, en el moment precís en què Arrimadas s'abraonava sobre Gabriel Rufián:

"Enorme Inés Arrimadas dirigiéndose a Gabriel Rufián: «Soy más moderada que tú desde que nací, chaval». Lo quiero como epitafio."

Ho vol com a epitafi. Aquesta frase detestable, no pel contingut sinó pel to, vol que sigui -simbòlicament, és clar- el seu epitafi. Perquè la subscriu. La representa. La representa tant, que se l'enduria món enllà. Aquest "chaval" groller, de baixa política, de no-política, aquesta mala educació que només té l'objectiu de deshumanitzar i de vexar l'altre, sense exercir mai l'objectiu últim de la política, és alabat i glorificat públicament per la seva gent.

És tan significatiu, diu tantes coses aquest tweet, que no pot dir-ne més. Perquè, fent-lo, l'entorn mediàtic està validant aquesta manera de no fer política d'Arrimadas; però també perquè, a més, qui ho valida és una persona que pretesament estudia i estima la política. Trist, esclaridor.

Certament, el tweet de la Mármol és una anècdota enmig de l'oceà. No cal aturar-s'hi més, no és representatiu de res. Però és rellevant perquè se'l veu alliberador, activa les nostres percepcions. Surt de la sinceritat, una sinceritat -pel que anem veient- compartida per una gran bossa de votants que veuen la vida com un immens ring on només hi caben ells.

Votants i entorns que, quina llàstima, quina pena tan gran, no busquen que el seu candidat guanyi unes eleccions, sinó que esclafi els rivals, que els anul·li, que els tanqui, que els prohibeixi i que no en quedi res. Que quedin arrasats, com sigui. Amb el to impresentable que calgui, sense complexos. Perquè ells no han vingut aquí a fer política, ells han vingut aquí a destruir-la. I perquè saben que aquesta és la via més ràpida per destruir-te també a tu, chaval.

  • Comparteix