No sóc un gran estratega polític. De fet, la meva "carrera política" amb prou feines va durar dos anys. Però no em puc estar: Pedro: menja't els teus pressupostos. Que "viene Vox"? Menja't els teus pressupostos. Que "millor això que res"? Menja't els teus pressupostos. Que "millor que Rajoy sempre serà"? Pedro: Menja't els teus pressupostos.
Entenc que els homes d'Estat (si, solen ser sempre homes) -tinguin Estat, una triste autonomia o algún carguillo d'aparell de partit- tenen l'obligació d'avaluar molt bé tots els detalls, ser pragmàtics, equànims i estudiar com un jugador d'escacs les mil i una possibilitats de cada decisió. Et reconeixeran els homes d'Estat que tens raó, però amb aquesta raó no n'hi ha prou. Que tenir raó en aquest món mai ha estat suficient. I a més, com ens recorda Voltaire, "és perillós tenir raó quan el govern està equivocat".
Pedro Sánchez va prometre derogar l'article 135 i no ha complert!
Tens raó...
Padro Sánchez va dir que derogaría la Llei Mordassa i no ha complert!
Tens raó...
Pedro Sánchez va dir que derogaria la reforma laboral i no ha complert!
Tens raó...
Pedro Sánchez va parlar de plurinacionalitat i ara fa com el PP!
Tens raó
Pedro Sánchez va dir que regularia el lloguer i no ha complert!
Tens raó...
Pedro Sánchez va dir que Salvini era un racista per bloquejar vaixells de rescat i ara fa el mateix!
Tens raó...
Pedro Sánchez va dir que calia aturar a l'ultradreta trumpista i ara la recolza a Venezuela!
Tens raó...
I llavors?
S'han de tenir en compte altres coses...
Es veu que amb tenir raó no n'hi ha prou. Hi ha alguna cosa més. Alguna cosa que se'ns escapa als ingenus mortals. Alguna cosa que no acabem de comprendre els que no estem "en el ajo". Potser si tinguéssim alguna informació demoscòpica que desconeixem o si coneguéssim detalls d'alguna amenaça subterrània i latent que ens espera a la cantonada ("ruidos de sables" del segle XXI) segur que llavors entendríem que amb "tenir raó" no n'hi ha prou.
Insisteixo: no menystinc la complexitat de la situació i accepto que l'exabrupte no haurien de ser la matèria primera de la política. De fet aquesta temporada torna amb força la moda de criticar "la política dels sentiments" i des de tribunes i tertúlies es reivindica la raó. Però de quina "raó" estem parlant? No tenia "raó" quan deia que Sánchez és un frau? Sembla que no és prou raó. De quina raó estem parlant? Serà la incomprensible raó d'Estat? Serà aquella raó perillosa sobre la que ens prevenia Voltaire?.
És curiós que en nom de "la raó" hàgim d'amagar les ganes boges de sortir al carrer a cridar "Pedro Sánchez: menja't els teus pressupostos" mentre per la tele parlen Casado, Trump, Salvini, Rivera, Ábalos i tota la llarga retalera de joies intel·lectuals que ens governen i ens criden a l'ordre i la responsabilitat.
Mentrestant, amb els "pressupostos més socials de la història" de fons, llegeixo a Santiago Alba Rico que ens adverteix de "la incompatibilitat entre capitalisme i Estat de Dret; la incompatibilitat inclús entre capitalisme i un autèntic parlamentarisme" i afegeix que "el capitalisme respira massa sorollosament com perquè el Dret o la política parlamentària puguin decidir res que tingui la més mínima transcendència econòmica". I llavors recordo les promeses incomplertes i penso molt fort: "Pedro Sánchez, menja't els teus pressupostos". I diu Alba Rico: "el capitalisme va asfixiar i va suplantar la vida republicana, posant el Mercat allà on haurien de regnar la Paraula i la Raó".
Raó no sé, però les Paraules que em surten de dintre són: "Pedro Sánchez: menja't els teus pressupostos".
