Una explosió de color groc a les portes del judici

Des de la finestra de casa veig una mimosa que aquests dies és una explosió de groc, tan denostat per alguns, el color, en aquests temps foscos. I penso en la casualitat que l'inici del judici del procés coincideixi amb l'explosió momentània de la mimosa, que dura quatre dies, i que marca que l'hivern ha arribat al seu zenit i la cosa comença a fer baixada cap a la primavera. No sé si el que ha de venir en clau política és un moment de floració, potser sí que tot ha de tornar a començar, però en tot cas el judici marca el punt més alt de tensió política i emocional des que tot va començar el setembre del 2017.

No seran dies fàcils. Ens toca viure en directe el que per molts ja és ara l'episodi més greu i més rellevant de la democràcia espanyola, però només la perspectiva del temps farà que la dimensió d'aquest esperpent sigui real. Estem assumint com a bones, o senzillament acceptant, coses que fredament són una vulneració flagrant dels drets dels polítics encausats, i per extensió de tot aquell que algun dia es trobi amb maldecaps judicials. Se n'ha parlat molt, de la vulneració de drets en el cas del procés, però hi ha detalls que a vegades passen desapercebuts i que fan bullir la sang.

Una de les demandes de les defenses dels acusats empresonats és que siguin posats en llibertat. Davant l'adversitat la condició humana fa que inevitablement cada cop ens conformem amb menys, i les últimes peticions demanaven que els presos poguessin quedar en llibertat almenys durant el judici, per poder preparar-se'l bé i per arribar-hi en les millors condicions físiques i psicològiques. Novament, la petició ha estat denegada. No només la posada en llibertat, sinó també l'aplicació de mesures alternatives a la presó provisional.

Els presos, qualsevol pres, té dret a demanar aquestes mesures alternatives, previstes per la llei, i que són bàsicament una llibertat vigilada, un arrest domiciliari, si es vol, o un sistema de monitoratge molt senzill d'aplicar en ple segle XXI. I, de fet, s'apliquen, però en el cas de Junqueras, Forn, Romeva, Rull, Turull, Forcadell, Bassa, Sánchez i Cuixart, segons el jutge no són aplicables. I els motius fan envermellir de vergonya i d'impotència. En el seu últim escrit, aquesta setmana, el tribunal recorda que aquestes mesures alternatives ja es van desestimar el juliol de l'any passat per --i transcric textualment el que diu la interlocutòria--: las firmas diarias pueden dejar de ser diarias en el instante en el que el firmante decide emprender la fuga (aquest argument es mereix un GIF d'aplaudiment molt fort). El control policial puede relajarse o presentar fallos involuntarios que permitan la huida (i aquesta incompetència l'han de pagar els presos??). Los dispositivos de rastreo telemático atenúan su eficacia en un ámbito territorial en el que rigen la libertad de fronteras y la libre circulación de sus personas, por más que su utilización permitiría conocer el itinerario seguido... És a dir, que han de continuar a la presó.

És un frau, i diu molt poc a favor de la justícia que vetlla pels nostres drets, que no es garanteixi el compliment i l'eficàcia del que també són els nostres drets, com poder optar a mesures alternatives a la presó preventiva. Que l'argument per denegar-les sigui que poden fallar és un frau denunciable. Ho és l'argument, ho són les mesures i també les garanties que se suposa que tenim els ciutadans.

En aquestes condicions precàries comença el judici més important de la història de la democràcia espanyola. Amb el paisatge inundat del groc de la mimosa, que dura poc, però marca el zenit de l'hivern. Aquest tan llarg i fred que estem passant.

  • Comparteix