En primer lloc vull donar-te les gràcies per haver obert el link de l'article que estàs llegint. Sóc molt conscient que cada dia ets bombardejat per milers d'opinions en tots els formats. Les columnes d'opinió les tertúlies i els editorials s'amunteguen a una velocitat enorme i tothom s'esforça per capturar la teva atenció, encara que sigui per uns minuts. Estem en mig d'una veritable guerra per la teva atenció. Una guerra desigual on uns tenen una descomunal artilleria i d'altres, com és el meu cas, disposem d'una humil columna i poc més. Doncs bé, aquesta guerra està a punt de viure una batalla de les que passaran a la història: la batalla dels judicis als líders independentistes. Jo aquesta batalla la vull donar i si avui reclamo la teva atenció és perquè sé que l'única manera de plantar cara davant l'exèrcit que tenim davant és entre tots i totes. Benvolgut lector: et vull cridar a la batalla i compartir una sèrie de propostes.
Primer pas: ser conscients.
Les persones que seran jutjades tenen els seus advocats i les seves línies de defensa. Alguns d'ells tenen importants aparells de partit i una bona agenda de contactes. Però amb això no hi ha ni per començar. De la mateixa manera que el poder de l'Estat no ha dubtat en transgredir les normes més bàsiques pel que fa a qüestions jurídiques, durant el judici el poder de l'Estat posarà al seu servei un impressionant aparell de propaganda com poques vegades haurem vist. (Nota: algú podria pensar que ja ho hem vist tot. Espereu.). El bombardeig que s'apropa és de magnituds enormes. Parlem de l'Estat que no dubtar a apallissar dones, homes i nens davant les càmeres d'arreu del planeta. Parlem de l'Estat (i no només del Govern) que té a les seves mans el control sobre allò que veuen, escolten i llegeixen desenes de milions de persones. Perquè quan dic "Estat" em refereixo a l'amalgama entre poder polític, poder financer, poder policial i poder mediàtic. Exagero? De què estem parlant quan sabem que Villarejo (clavegueres de l'Estat) amenaça ministres (del PP i del PSOE), institucions (judicatura i monarquia) i ens revela com governs han maniobrat per protegir davant els jutges a la gran banca (Santander) que finança directament els mitjans que llegim cada dia? No serà el ridícul Inda qui tindrem davant, ni cap presentadora més o menys afí. Tindrem l'Estat en tota la seva envergadura decidit a esclafar els presos i tot el que ells representen. És a dir: a nosaltres. Els que van votar que SÍ. Els que van votar que NO. Els que vam sortir plegats el 3-O als carrers a dir "prou".
Segon pas: Mirem cap al costat i no cap a dalt.
Portem mesos on els partits i organitzacions sobiranistes (independentistes o no) estan demostrant una enorme incapacitat estratègica enorme en un moment absolutament excepcional. Declaracions contradictòries, programes electorals incomplets i debats mal fets o directament inexistents. Per acabar d'arrodonir aquest panorama trist, l'arribada de les eleccions (municipals, europees i autonòmiques) aboca els partits a entrar en batalles de baixa volada. Qui no s'ha sentit estafat, enganyat, desil·lusionat o simplement perdut al llarg d'aquests mesos? Qui no ha sentit que, potser, el més intel·ligent era tornar a casa, tornar a ocupar-nos dels nostres problemes personals i donar per perduda la batalla col·lectiva que ens va entusiasmar? Doncs bé: és justament en una situació com aquesta quan hem d'evitar la trampa de mirar desencisats cap a dalt i mirar al nostre costat. Si som conscients que la veritable intenció del judici és jutjar-nos a tots i totes, hem de ser conseqüents i entendre que, malgrat el que passi "a dalt", la construcció de la resposta ens correspon a nosaltres. Si a dalt no estan a l'altura, la resta si ho hem d'estar.
Tercer pas: no som víctimes. Plantarem cara.
Ens enfadarem molt veient la manipulació descarada i descarnada. Portem molt de temps patint-la. Ara cal combatre-la. No es tracta de difondre mentides ni d'escollir entre trinxeres periodístiques. Es tracta de comprometre's activament contra la infàmia de la mentida i la manipulació. Per una banda serà imprescindible seguir el ritme altíssim de la manipulació. L'Estat disposa d'eines suficients per a guanyar per esgotament. Durant el judici la velocitat de la manipulació augmentarà. Hi haurà barra lliure, hores i hores de tertúlies, edicions especials, connexions en directe i cares públiques treballant sense descans. Si no guanyen amb la raó, que sigui per desistiment. Davant d'això, determinació a desmuntar cada mentida, a cada partida, a cada racó. I per fer-ho, cal a) estar atents, cada dia, a cada hora, b) cercar fonts de qualitat c) comprometre's a difondre la informació que el poder bloqueja.
La batalla, com he dit, és desigual. Però no està perduda. Hi ha molts exemples que ens diuen que entre tots i totes podem fer-hi front. Hi ha un que conec de prop: fa dos anys els companys de Metromuster van aconseguir que el seu documental sobre Tarajal s'estrenés al Canal 33. Per ajudar que el veiés molta gent la ara diputada Marta Sibina va fer un vídeo convidant la gent a fer el gest de canviar els hàbits televisius i sintonitzés el Canal 33 el dia de l'emissió. El vídeo es titulava "Aquest vídeo ha d'arribar a tots els mòbils abans de demà a les 22:55". El vídeo es va enviar a 112 persones per WhatsApp i en 24 hores va tenir 2 milions de reproduccions. L'endemà de l'emissió el diari Ara titulava: "El documental sobre la impunitat pels morts de Tarajal rebenta audímetres al 33. Es va multiplicar per 10 l'audiència mitjana del canal".
Al llibre “Jo acuso. La defensa en judicis polítics”, escrit per Benet Salellas i amb epíleg de Jordi Cuixart s’explica:
“Es tracta de construir un diàleg entre el dins-judici (allò que fem que té caràcter processal i que forma part de l’expedient) i el fora-judici (tota la resta d’actuacions que despleguem per acompanyar el judici) que faci d’altaveu del que passa dins les institucions i alhora que serveixi per reforçar el moviment polític que es troba més enllà de la porta de la sala de justícia”
Posem-nos-hi.
Gràcies per la teva atenció, benvolgut lector. Passa-ho.
