De les absències

De la idea de la mort, des que el pare em va asseure a la seva falda i em va explicar que l’avi s’havia mort, no me n’he desempallegat mai més. No recordo exactament les paraules, però tinc gravat que la mare escombrava capcota i en silenci, segurament la seva pena. Tots tenim un primer dia amb la mort, i el meu va ser aquest amb set anys. La primera absència real va aterrar al meu cervell transformant-se en el primer sentiment de nostàlgia que recordo que atiava amb aquella cançó d’Enrique y Ana que es deia “Mi amigo Félix”. “Cuando llegues al cielo, hazme sólo un favor. Quiero ir contigo, a jugar un ratito, con el osito de la Osa Mayor”. Terrible, estem d’acord.

Pocs anys després, aquell primer dia amb la mort va anar agafant altres formes, com imaginar la mort dels pares, cosa que em va restar hores de son quan ja ensumava l’adolescència. I més endavant es va transformar en una mena d’existencialisme que em va fer la persona que avui escriu això, passant per puntes de joventut en què la vida, tan intensa i tan meravellosa, em semblava una mala broma tenint en compte que s’ha d’acabar. Per si us interessa, he assumit que la mort és vida.

Si seguim això que en diem llei de vida, quan tens parella pateixes per la parella i quan tens fills t’assalten moments d’autèntic pànic davant la possibilitat que els pugui passar res. I així vas fent anys, amb la idea de la desaparició dels que estimes enganxada a la vida. En canvi, hi ha una mort que encara no havia imaginat.

La dels meus amics.

Potser perquè tenim la mateixa edat i ens mirem de costat, i perquè encara tenim una edat que no és cap edat. Potser perquè és amb qui comparteixo la pena de les altres morts, no les nostres!, i segurament perquè la vida no m’ha posat abans en aquesta tessitura, però estic descobrint l’escenari en què un dia no hi seran, tampoc per a les alegries. I una part molt important de mi se n’anirà amb ells, perquè som el que hem viscut, més la cirereta, el matís i la conya que els nostres amics hi posen a tot el que hem viscut junts.

  • Comparteix