Tornar enrere és un error

El cap de setmana que hem vist com al País Basc els independentistes emulen la via catalana i comencen a fer consultes populars a les places, impulsades per una entitat que s'inspira en l'ANC, aquí hem d'insistir en què no volem cares tapades a les nostres manis.

També aquest cap de setmana el senador Cleries, militant històric de Convergència del Baix Llobregat, referent de CDC en polítiques socials i present en diferents responsabilitats en els governs Pujol i Mas escriu al diari Ara per reivindicar Junts per Catalunya en el 44 aniversari de la fundació de CDC.

Al mateix moment que el President Puigdemont valora positivament l'oferta del coordinador general de EH Bildu, Arnaldo Otegi, per acordar un programa de mínims entre gallecs, bascos i catalans per a properes cites electorals ja que considera la fórmula disruptiva.

Són tres exemples prou significatius que constaten el canvi profund que està vivint la nostra societat. Davant d'aquesta transformació algunes veus reclamen certeses per fer-hi front. I proposen les receptes de fa anys enrere, quan l'independentisme era testimonial i la idea d'estat plurinacional a Espanya encara semblava que tenia alguna opció. Crec que és un error.

Dir això no vol dir menystenir les propostes que anys enrere van funcionar. És més, algunes les reivindico, com la construcció nacional que va significar l'obra política de Convergència. La basquitis i les cares tapades no les reivindico, evidentment, tot i que formen part de l'anàlisi del conjunt.

Emular la via basca d'anys enrere mai ha sigut opció a Catalunya, per sort. Que ara els bascos iniciïn les consultes és una gran notícia. I que en aquesta situació que alguns creguin que les cares tapades ajuden l'independentisme, és un error. Per mi, injustificable.

També em sembla un error l'autocentrament dels partits a l'hora d'oferir propostes. En un moment de profunda transformació a tots nivells em sembla bastant al·lucinant que l'oferta dels partits sigui presentar-se com sempre, amb les receptes de sempre.

Reivindico els partits. Reivindico la militància política. Reivindico la política professional fins i tot. Sense cap complex. Hi crec. Però se'm fa molt estrany que en un moment de voler canviar-ho tot creiem que els partits no han de canviar ni una mica. De fet, és un error.

Tres exemples de canvi, de transformació. També d'incomoditat, ja que no hi ha certeses. Per mi de repte il·lusionant. A l'altra banda tres propostes de receptes conegudes. Que ofereixen certesa: l'error.

  • Comparteix