L'estat de les coses

Una manifestació de 5000 Mossos d'Esquadra va recórrer fa uns dies el centre de Barcelona. Una marxa presumptament "apolítica" amb l'única adhesió de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, on els seus assistents es van rendir en aplaudiments al seu pas per la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona. Vergonya i fàstic d'aquells que, cobrant un sou públic de la Generalitat de Catalunya, es dediquen a ovacionar els responsables d'apallissar la ciutadania catalana que va voler votar l'1 d'octubre de 2017. Al cap i a la fi, tampoc és d'estranyar: poc s'ha explicat que hi ha agents de la Brimo que surten a repartir llenya a la PAH, als CDR o a qui faci falta, amb samarretes de la UIP de la Policia espanyola sota la seva granota d'antiavalot dels Mossos. És una realitat més d'un Cos plural —negar-ho seria mentir— i complicat de gestionar, que cap conseller d'Interior ha volgut afrontar i que ha anat calant amb allò de qui dia passa, any empeny. El que potser no s'han plantejat els agents que aplaudien la Policia Nacional, ni els que han callat davant d'això, és que un gest com aquest fa molt més mal a la totalitat d'un Cos de més de 16.000 agents, que qualsevol gest maldestre de la conselleria d'Interior. De veritat que els Mossos que aplaudien al seu pas per la Prefectura no s'han preguntat on queden les flors que alguns ciutadans oferien als Mossos després dels atemptats de l'agost de 2017?

Però n'hi ha més. Diumenge, Ciutadans, amb Albert Rivera al capdavant, punxava estrepitosament a la plaça de Sant Jaume de Barcelona on en prou feines va aplegar un miler de persones, periodistes inclosos, sota el lema "No a la violència, sí a la Constitució". Cap novetat amb els discursos: amb l'excusa de commemorar la manifestació espanyolista del 8 d'octubre de 2017 —aquí tothom viu de la nostàlgia— el líder taronja va recordar allò del "a por ellos" carregant durament contra els independentistes, tot plegat per sortir un diumenge al migdia als telenotícies de la Meseta, que és allà on s'hi reparteix el pa. Però mentre Ciutadans punxava, l'extrema dreta de Vox reunia 10.000 persones a Madrid corejant el mateix lema supremacista: "a por ellos, oé..." i el dialogant "Puigdemont a prisión". Les proclames dels líders de Vox tampoc es van quedar curtes: supressió ad eternum de l'autonomia catalana, tot carregant contra el conjunt de l'independentisme, però també contra el feminisme i la població migrada. Extrema dreta pura i dura que va superar en assistència, en un zero per la dreta, l'acte de Ciutadans. No obstant, no tinc cap mena de dubte que si demà hi hagués eleccions a la Moncloa, Vox no es menjaria ni un torrat. Al cap a la fi es repetiria la història de l'extrema dreta espanyola des de la desaparició de Fuerza Nueva l'any 1982. El vot útil ultrapatriota recauria a inflamar les files de Ciutadans i el Partit Popular i assegurar-se així que la unitat d'Espanya no està en joc. La història es repeteix i Abascal, Rivera i Casado ho saben perfectament. Però Pedro Sánchez també, és per això que el socialista no es permetrà ni mitja coma de "diàleg" amb l'independentisme: ¡Santiago y cierra España!

Mentrestant, tot i el panorama, l'independentisme segueix decapitat, sense rumb, a l'espera de qui sap què. Els partits independentistes es foten els plats pel cap, dia sí i dia també, fent-nos passar una pena i una vergonya indescriptibles. A dia d'avui, i ja en fa un any, Junts per Catalunya i ERC són incapaços d'ajornar la legítima lluita pel poder per tal d'encapçalar una resposta coordinada, respectant la pluralitat de llurs espais, com a mínima mesura d'autodefensa davant de l'embat de l'Estat espanyol. Ni tenim estratègia ni relat compartit i mentre no n'hi hagi, estem condemnats al més humiliant dels fracassos. Així estan les coses.

  • Comparteix