Davant VOX: independentistes i republicans han de treballar plegats

Les imatges del míting de Vox han tornat a fer aflorar el mantra d'una part de les esquerres espanyoles i catalanes: "L'independentisme desperta el feixisme". Una miopia profunda que no és capaç de veure la biga al seu ull.

Efectivament l'independentisme ha trastocat el sistema polític a Catalunya i a Espanya. Els sistemes polítics son això, sistemes, i per tant, allò que passi a una part del sistema afecta el conjunt. Davant això es pot o a) Treballar perquè el sistema es mantingui o b) intentar canviar-lo. L'acusació a l'independentisme de "despertar el feixisme" deixa al descobert que potser alguns només volien apuntalar el sistema.

Si acceptéssim aquesta acusació hauríem d'acceptar que la República va despertar Franco, que els negres van despertar el Ku Klux Klan, que Allende va despertar Pinochet i que Syriza va despertar la piconadora neoliberal de la UE.

Els monstres dormen quan ningú el molesta, quan ningú qüestiona que és ell qui cobra el peatge d'allò que es pot i fer i d'allò que no es pot fer. Efectivament, quan algú qüestiona el monstre, el monstre desperta.

I aquí la pregunta és clara: acceptem que el monstre segueixi marcant les regles o el combatem? Qui acusa algú d'haver despertat el feixisme el que està dient és que calia deixar que el monstre seguís marcant les regles.

És veritat que l'independentisme ha qüestionat el monstre però ha estat incapaç de derrotar-lo. I davant això, només caben dues postures: o culpem a qui ha desafiat el monstre o ens unim a la lluita per derrotar-lo.

Si aquesta esquerra culpa l'independentisme de "despertar el monstre" el següent que haurien de fer és acusar la República de no haver mesurat la "correlació de forces" (irresponsables), acusar Allende de "deixar de banda una part de la societat xilena" i Luther King d'haver "tensat massa la situació".

Dit això, el problema el tenim sobre la taula i fer-nos retrets només servirà per a què el monstre ens arrossegui a tots. Si algú es pren la molèstia d'escoltar Vox, veurà que "els catalans" només són una part del problema. Podemos, el feminisme, els immigrants, tots plegats estem a la mira de la bèstia.

Davant d'això, no només cal que l'esquerra espanyola deixi de veure l'independentisme una amenaça sinó que entengui que pot ser un aliat. Efectivament, coses com el referèndum de l'1-O poden tensar a una força electoral espanyola com Podemos. Però si entenem el sistema com un sistema, en comptes de respondre a la tensió plegant-se a l'stato quo, es podria entendre la tensió com a una oportunitat. I si en comptes de tenir por de l'1-O i tractar-lo a la defensiva, es veia com a una oportunitat? Què hagués passat si la resposta d'aquesta esquerra espanyola hagués estat: "Quina bona idea els catalans! Nosaltres també podríem fer un referèndum (il·legal si cal) per preguntar els espanyols si volen tenir un rei corrupte i lladre com a cap d'Estat?". Això no va passar. "Yo si fuera catalán no votaria". "El 155 había que aplicarlo. Los catalanes se habían vuelto locos". Iglesias i Monedero, respectivament.

Vull pensar que encara hi som a temps. L'independentisme té l'obligació d'explicar-se, de fer-se fort com a proposta de ruptura, com a oportunitat de canvi per una Espanya (i una Europa) on els marges de decisió són cada cop més estrets. L'esquerra espanyola té l'obligació d'entendre que l'independentisme pot ser un aliat.

Tanco amb dues reflexions des de l'esquerra espanyola (minoritàries però imprescindibles). Brais Fernández: "Mal vamos si creemos que la ex-socialdemocracia neoliberal (p.ej PSOE) puede ser un dique de contención contra la oleada reaccionaria global. La batalla no la pueden liderar los mismos que han alimentado esta situación con sus políticas. Acuerdos para luchar, no para suicidarnos".

Lorena Huertas: "Nos jugamos mucho: la gente trabajadora y sencilla que lo está pasando mal, corre el riesgo de abrazar el discurso barato de la ultraderecha fascista, que le ofrecerá la "solución" a sus problemas. Ayer llenaron el palacio de Vistalegre en Madrid, miles de personas trabajadoras, que escucharon un mensaje racista y xenófobo como pretendida "respuesta" a sus problemas de clase. Frente a este peligroso fenómeno que avanza imparable, tenemos la obligación de ofrecer una alternativa radical de izquierdas a la mayoría social que está pagando las consecuencias de esta estafa llamada crisis, y de las políticas corruptas y miserables del bipartidismo. Por eso le deseo suerte a Podemos. Pero también altitud de miras y la valentía necesaria para afrontar la responsabilidad histórica que tiene".

Lamentablement, aquesta reflexió de Huertas l'he hagut d'extreure de la carta de comiat de Podemos.

  • Comparteix