La trena, el talego, el trullo i la chirona.

La trena, el talego, el trullo i la chirona. Garjola, en català.

Quantes paraules col·loquials, més aviat d'ús marginal, per referir-se a presó. Un se les imagina més a Andrés Pajares fent de Makinavaja que no pas a Inés Arrimadas al Parlament. La solemnitat del Parlament de Catalunya passa per hores baixes. Ens estan deixant la casa feta una corrala, posats a expressar-nos amb llenguatge col·loquial, si no marginal.

El món dels argots és d'una riquesa inabastable. N'hi ha tants com col·lectius o grups de qualsevol mena. Ara ens ocupa el dels presidiaris, un llenguatge propi d'autoafirmació del col·lectiu que dóna cert "poder" entre els que l'utilitzen, però confessem que tampoc podríem seguir una conversa entre mil·lennials, entre metges dins el quiròfan o entre treballadors de Mercabarna a les sis del matí. Però tant se val, perquè l'argot està pensat per utilitzar-lo entre els teus, per marcar un territori. L'argot és el tatuatge tribal. És quan l'utilitzes fora del grup que sones com un violí desafinat. Trena al Parlament sona a falta d'estil i d'elegància, i a falta d'humanitat també. Com que és evident que Inés Arrimadas és una política amb recursos sabem que va aprofitar la sessió del Debat de Política General per delectar el votant que saliva cada cop que el Suprem desestima la llibertat provisional dels líders independentistes empresonats i regalar-los aquest menyspreu als presos, en lloc de parlar als seus diputats iguals en el llenguatge que els és propi. A ella, que sap ser mordaç, no li calia la fatxenderia. La falta d'humanitat ens portarà (més) pel pedregar.

PD. Mentrestant, he tingut un pensament. Trena és la típica paraula, penso, que deu utilitzar el "delinqüent" Valtònyc en les seves cançons. Search ràpid i voilà: a "Dolores de Amonal" rapeja "elijo el camino que me lleva a las cadenas, porque antes como trena que vender a la clase obrera". Mira, només li queda rapejar.

  • Comparteix