Penseu en la resta

Poca estona després de la gran manifestació, l'impacte emocional en bona part de l'unionisme es feia evident en alguns tuits. Podríem destacar-ne molts, però n'hi ha un d'especialment esclaridor. El del periodista J. Manuel Silva. Deia així:

"Sou molts. És cert. I mereixeu tot el respecte. Però no sou tots. I no sou suficients. No sou TOT el poble. Només sou una part. Penseu en la resta. També som molts. I no volem un país partit en dos."

No volem un país partit en dos, diu. És magnífic. Ni els cocodrils perfeccionen la llàgrima d'aquesta manera. Com si el país no estigués partit, ja. Com si la divisió només existís a partir del moment en què triomfa la meitat que no és la teva. Mentrestant, no. Mentrestant, tot funciona de meravella perquè impera la teva idea de país. L'altra meitat, que s'espavili amb les seves frustracions.

És una trampa barata, J. Manuel. Barata que fa por. El país, com bé saps, ja està partit; igual que ho estarà si s'independitza. Però en aquest cas s'haurà fet comptant vots, amb la victòria d'una majoria concreta, que espero que tu respectis, de la mateixa manera que ara mateix hi ha mig país respectant cada dia el fet de viure en un Estat que ja no és el seu. Ho estem fent estoicament, creu-me. Ho faràs, tu, quan formis part de la meitat que no aplica el seu projecte polític? Pensaràs en la resta, llavors?

Perquè el sobiranisme ho fa. Per això va desesperat demanant i col·locant urnes, i per això accepta els resultats que se'n deriven. I fent-ho demostra pensar molt més en la resta que no pas els que teniu clar, sospito, que mai no tolerareu una Catalunya fora d'Espanya. Passi el que passi. Diguin el que diguin les urnes. Sigui un 51 o un 80 per cert. Per molt que ho negueu i que feu servir l'escut de les "grans majories", sabeu que, al capdavall, l'impuls nacionalista us supera (encara que no us el reconegueu com a propi). Les majúscules del "TOT" del teu tuit, J. Manuel. Aquelles majúscules. Són delatores.

Per això, com que ja us coneixeu, utilitzeu aquest fals argument que ja hem escoltat moltes vegades però que no deixa d'indignar cada vegada que es llegeix. Ens parleu de respecte. Ens demaneu que pensem en la resta. Ens ploreu que no voleu un país partit en dos. Ens intenteu fer creure que els grans projectes polítics només són legítims si els segella TOT un poble. I, mentrestant, nosaltres continuem vivint en l'Estat que vosaltres voleu.

  • Comparteix