El negoci dels polls

Se'm fa estrany estar escrivint sobre polls a aquestes alçades de segle. Que hàgim aconseguit erradicar malalties infecciones, combatre càncers i posar-ho difícil a les metàstasis, convertir la SIDA en una malaltia crònica, i encara avui hàgim de batallar amb aquests insectes fastigosos, ho trobo del tot incomprensible. Només parlar-ne, ja em pica tot. És el que tenen els polls, que quan algú te'n parla, et comences a gratar el cap i entres en pànic.

No havia tractat amb el peculiar món d'aquests paràsits fins fa ben poc. Havia estat alertada a començaments del curs escolar, quan les farmàcies omplen els aparadors amb publicitat de productes pediculicides -fins i tot el nom és lleig- i les televisions bombardegen amb anuncis de nens feliços gràcies a les locions contra els polls. Però com que vàrem superar el curs amb tant d'èxit, vaig creure erròniament que com jo, la meva filla mai s'infestaria. Ingènua de mi. Perquè després venen els casals, les excursions a les granges i les piscines. I es veu que aquests insectes repugnats, poden viure flotant en una piscina fins a quatre hores! I fora d'un cap, un parell de dies. Els humans som un milió de vegades més grans que els polls però en canvi, no hem aconseguit aniquilar-los. David contra Goliat.

Mirar el cap d'una nena que es rasca, intentar buscar un enemic que no has vist mai, és feina per a gent amb paciència i pocs escrúpols. És una situació indigna, que he viscut amb el cor encongit i amb cara de fàstic, deixant-m'hi la vista i les hores de lleure i convencent-me que els productes de farmàcia maten només el bitxo, però fan pessigolles a les llémenes. Et carregues el poll, queden els ous, que en uns set dies es converteixen en nimfes, que encara no poden posar polls però que es convertiran en poll adult que tornarà a pondre ous i així fins vés a saber quan. És la història de mai acabar. El negoci rodó.

Tant és així que han proliferat com a bolets -igual com va passar amb els negocis de les cigarretes electròniques i les bugaderies- les empreses que es dediquen a desparasitar caps. Ho fan de manera manual, cabell a cabell, fent servir llemeneres i lupes amb llum -com les que tenen els cirurgians- i arrencant els ous i els polls amb els dits. Absolutament prehistòric. Com hem vist fer tantes vegades a la mare ximpanzé amb la seva cria quan anem al zoo. I aquí, com amb els productes de farmàcia, també anem venuts perquè som a les seves mans. No és per ser malpensada però, de la bona voluntat del professional que mata polls amb els dits en dependrà que aquell cap, quedi del tot desinfectat o potser hi hagi quedat "per oblit" alguna llémena que, d'aquí a set dies tornarà a ser poll, que tornarà a pondre ous i ens obligui a tornar al centre desparasitador. El què dèiem: el negoci rodó.

Avui dia hi ha polls per tot arreu i durant tot l'any. També hi ha temporades altes, com passa amb el turisme però, si una cosa ens han ensenyat els polls és que són força democràtics. Ha passat a la història allò que eren un insecte associat a la brutícia i la precarietat, a les zones de barraquisme. Ara s'han tornat exquisits i van tant a cabells nets com bruts, llargs i curts, rossos i castanys i de classe alta i classe baixa. I han deixat de ser també patrimoni exclusiu dels infants i els adolescents. Res més trist que veure avis i àvies, mares, pares, tiets i adults varis, sotmesos a l'escrutini microscòpic del seu cap asseguts al costat de nens i nenes que miren dibuixos infantils en una tauleta i que saben que ja han passat per allò altres vegades.

Ja em perdonareu però, als qui em diuen que això ha passat tota la vida, no me'ls crec. Soc de les qui defensen la teoria que avui hi ha més polls que mai. No arribo a l'extrem de pensar que són les farmacèutiques les qui a cada inici i final de curs es dediquen a llençar polls des d'una avioneta per infestar escoles, casals i piscines com pensen alguns però, alguna cosa està passant amb els polls que no ens estan explicant. I ja podem anar-hi posant oli de l'arbre del te i altres mandangues que s'han demostrat ineficaces. El negoci dels polls és el negoci de la gallina dels ous d'or i per desgràcia de molts, ha vingut per quedar-se. Bon estiu sense polls.

  • Comparteix