(In)tolerància al feixisme

L'agressió que ha patit aquesta setmana el fotoperiodista Jordi Borràs ha de ser considerada en tota la seva gravetat. Rep un periodista, agredeix un agent de la policia. Que rebi un periodista sempre és greu, aquí i allà, perquè és un intent de fer callar a algú que diu coses que no t'agraden. És un atac contra la llibertat d'expressió, és un atac individual contra tots. L'exemple de la intolerància, i en aquest cas, a més, feixista, que és l'extrem dels extrems. Cridava Viva Espanya i Viva Franco. Un policia. Un policia que a hores d'ara continua fent de policia, el que vol dir que ningú ha ordenat detenir-lo. Tampoc la fiscalia ha actuat d'ofici aquest cop.

Un atac individual que és, però, col·lectiu. Amb l'extrema dreta ens en passa una de molt grossa. S'ha instal·lat en el discurs polític, també al carrer, que si existeix o la veiem és per culpa d'altres, cosa que inconscientment relativitza i justifica la seva existència.

Va passar diumenge al Valle de los Caídos. Aquella desfilada de feixistes és llegida com a conseqüència (i culpa) del PSOE, que vol exhumar les restes de Franco del seu mausoleu, fet amb mans de les seves víctimes (i que el govern admetia que el seu manteniment li costa --ens costa-- 1milió 800mil euros l'any!). Diumenge el feixisme es va exhibir impunement, braç alçat, Cara al Sol, banderes franquistes. Esclar, és que volen treure el dictador. Que més val no posar el dit a la nafra, diuen. Obliden que n'hi ha que els estan tocant la nafra des de fa quaranta-tres anys, sinó més.

Fa només uns mesos, per l'1 d'octubre i tot el que ha vingut després les diferents exhibicions de l'extrema dreta han estat també justificades. És l'independentisme que li dona ales. L'independentisme l'ha fet despertar. És alguna cosa semblant a dir que la víctima d'una violació anava provocant amb el seu vestuari, per posar un exemple també molt d'aquesta temporada i molt aclaridor.

L'extrema dreta a Espanya existeix perquè ningú l'ha perseguit, i s'exhibeix impunement perquè pot fer-ho. Avui podria existir el delicte d'apologia del franquisme, però el PP, el 2013, amb la seva majoria absoluta va rebutjar que es tipifiqués el delicte, com proposava CIU amb els vots de la resta del Congrés. No som prou conscients de tot el que vol dir que un partit es negui a tipificar com a delicte l'apologia del franquisme. Vol dir que ja li està bé. Vol dir que els deixa fer. Vol dir que el franquisme no els sembla tan greu. Vol dir que, com a mínim, el tolera, que ja és molt. Tampoc ningú hagi tingut la temptació d'utilitzar el sobadíssim delicte d'odi contra els feixistes que, bàsicament, el que fan és odiar, discriminar, humiliar i menystenir la llibertat i la igualtat. Però no, en aquest cas, no, ningú ha tirat de delicte d'odi, sorprenentment.

Totes les mostres de silenci davant la concentració del Valle de los Caídos, tot el silenci amb l'agressió a un periodista, tot el silenci amb les agressions feixistes el passat 9 d'octubre a València, per posar tres exemples, és passivitat. I la passivitat, per acció o omissió, és tolerància. A Espanya es tolera el feixisme.

  • Comparteix