Empatia trumpiana

Que el president dels Estats Units encarna a la perfecció el que entenem per manca d'empatia, no és ni cap novetat ni tampoc una sorpresa. Parlar d'empatia i Donald Trump és d'entrada un oxímoron. Però l'espectacle lamentable viscut els darrers dies a la frontera amb Mèxic, engabiant nens i separant-los a la força dels seus pares per dissuadir-los que entrin il·legalment al país, requereix altes dosis de cinisme i crueltat que van més enllà que la manca d'empatia.

Un estudi recent de la Universitat de Cambridge conclou que l'empatia, és a dir, la capacitat de posar-se al lloc de l'altre i sentir les seves emocions, més enllà de ser una qüestió educacional i de voluntat, és sobretot una condició genètica. Això explicaria que en persones que pateixen determinades patologies com l'autisme, la síndrome d'Asperger, l'esquizofrènia o trastorns de la personalitat, la capacitat d'empatitzar sigui inexistent o estigui molt minvada. I Trump és una d'aquestes persones. Fa un any, diversos psiquiatres i psicòlegs van concloure que el president dels Estats Units patia un Trastorn de la Personalitat Narcisista en el que la manca d'empatia, n'és un dels trets fonamentals.

A començaments d'any també, un fotògraf d'Associated Press va capturar uns apunts que Trump portava a la mà sobre com mostrar empatia davant d'un grup de supervivents d'un tiroteig en una escola de Florida. Unes notes on es detallava què calia fer per sentir-se commogut davant d'aquella gent que havia patit aquella desgràcia. Ja és ben trist que les desgràcies no et commoguin. Malauradament a les persones que ostenten poder, ja siguin polítics o d'altra índole, no sempre se'ls suposa l'empatia i en canvi; com n'és de necessària!

Ha passat una setmana, tothom ja parla d'altres coses però jo no em puc treure del cap el plor desconsolat d'aquells nens desesperats. Menors engabiats, embolicats en paper d'alumini, estirats a terra i implorant als vigilants fronterers que els portessin amb els seus pares mentre aquests, comentaven amb to irònic, que allà dins hi tenien una orquestra –en referència a la cridòria-. Jo no sé si ser mare m'ha fet més empàtica però confesso que cada vegada que veia aquelles imatges, acabava plorant. Plorant i avergonyint-me de la condició humana. Sentint ràbia cap aquells homes uniformats que eren capaços de riure's d'uns nens espantats. Cap signe de compassió cap a uns menors que recitaven números de telèfon de memòria d'algun familiar mentre imploraven a aquells homes grans i desconeguts, que els portessin amb els seus pares. Quina merda de primer món som si la primera potència mundial, més enllà que estigui en mans d'un eixelebrat, permet una atrocitat com aquella?

En cadascun d'aquests menors espantats hi he imaginat la meva filla de quatre anys i en cadascun d'aquests pares destrossats m'hi he imaginat jo. I ho he trobat terrible. Això és l'empatia. L'estudi de Cambridge també revela que les dones som més empàtiques que els homes però aquí l'administració Trump novament trenca l'estadística. Només cal que veiem la reacció de la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders –que és mare- quan un periodista li va recriminar que no sentís empatia cap als nens migrants i ella es va limitar a dir que complien la llei i que complir la llei era molt bíblic. Això no és manca d'empatia. Això és directament no tenir vergonya ni decència.

M'és igual que rectificar sigui de savis. Hi ha vegades que aquesta dita no funciona i el drama de la frontera d'El Paso n'és el cas. Trump ha fet marxa enrere però pel camí, ha deixat milers de famílies trencades, nens traumatitzats de per vida que pensen que els seus pares els han abandonat i pares en estat de xoc que, en un intent desesperat de buscar una vida millor, s'han topat de front amb les misèries del somni americà.

I entremig d'aquest desgavell no oblido la crisi dels refugiats a Europa, on la retòrica xenòfoba i populista s'està imposant de manera realment preocupant. Nosaltres no som pas millors, però la indecència que s'ha comès amb els immigrants a la frontera amb Mèxic no mereix ni oblit ni perdó.

  • Comparteix