La dona que va convertir en art la mort del seu marit

Intenteu imaginar l'escena. Un teatre elegant de Londres. Una dona exerceix d'amfitriona en una festa on van arribant, de mica en mica, personalitats. Primer arriba George Curzon, que fins pocs anys abans era el virrei de l'Índia. Arriba acompanyat pel príncep Lluís de Battenberg. Després arriba Gertrude Bell, la viatgera que va fer d'espia pels britànics i va ser clau en el disseny de les fronteres al Pròxim Orient. Bell s'acosta a l'amfitriona i li comunica que, per culpa d'una crisi de darrera hora, Winston Churchill no podrà venir. Però per darrere seu van desfilant aristòcrates, militars i polítics. I tots saluden a Kathleen Scott, que els rep i els promet que la vetllada no els decebrà. Era el març de 1912 i Kathleen Scott organitzava una trobada, amb sopar posterior, per mostrar a la societat britànica els films que havien arribat de l'altra punta del món gravats pel seu marit, el militar i explorador Robert Falcon Scott.

L'escena la coneixem perquè, en tornar a casa, Kathleen Scott va escriure una carta al seu marit en què li explicava la vetllada. La idea, és que aquest pogués llegir la missiva quan arribés a Nova Zelanda després del seu viatge al Pol Sud. Però mai la va poder llegir, ja que Scott va trobar la mort a l'Antàrtida. La carta de Kathleen Scott emociona, sobretot perquè sabem que el seu marit mai la va rebre. Va patir una mort tràgica quan havia marxat per trobar la glòria i la fama.

Nascut el 1868 en el si d'una família de classe mitjana (el pare tenia una cerveseria), Robert Falcon Scott va formar-se a la marina, i va entrar com a cadet al vaixell HSM Britannia. La carrera d'Scott va ser la típica dels joves ambiciosos que intenten prosperar a la marina. Però eren anys de relativa calma i de poques guerres. I les guerres, a la marina, eren la gran oportunitat per destacar i prosperar. Així doncs, ell anava saltant de vaixell en vaixell destinats a tasques menors. A finals del segle XIX, Scott tenia com a prioritat tenir un bon sou. La seva família s'havia arruïnat i li tocava enviar diners a casa. El 1899, coses de la vida, va trobar pel carrer a Clements Markham, el secretari de la Royal Geographical Society, a qui havia ja conegut abans. Aquest li va comentar que s'estava organitzant una expedició geogràfica a l'Antàrtida. Scott va intuir que seria una bona oportunitat i es va oferir per ser el capità de la nau de la qual seria coneguda com a Expedició Discovery. Sense guerres, la glòria es buscava a les expedicions.

Scott va compartir expedició amb Ernst Shackleton (que es faria famós anys després per quedar-se atrapat dos anys als gels de l'Antàrtida). Van participar en les primeres expedicions ambicioses terra endins a l'Antàrtida, i es vana costar bastant al Pol Sud. El Discovery va tornar a Gran Bretanya el setembre de 1904 i Scott es va convertir en un heroi, fet que va utilitzar per organitzar altres expedicions. I especialment, aquella en què volia que la primera bandera a arribar al Pol Sud, fos la britànica. De fet, va discutir molt amb Shackleton, amb qui compartia el mateix somni, una rivalitat que va omplir planes dels diaris de l'època. Al final, Scott va poder iniciar la seva famosa expedició, destinada a fracassar, ja que un cop va arribar al Pol Sud, va descobrir que havia fet tard per uns dies. S'hi va trobar la bandera de Noruega d'Amundsen. Va ser un cop molt fort per a la moral d'un grup de britànics que tampoc duien l'equip ideal. I en el camí de tornada, van morir tots. Els seus cossos van ser trobats mesos després i van ser enterrats a l'Antàrtida.

Scott s'havia casat amb Kathleen Bruce el 1908, quan ja era famós després de la seva aventura amb el Discovery. Va ser aquest èxit, de fet, el que li va permetre ingressar a la societat eduardiana, on va conèixer aquesta dona de caràcter, que acabaria portant el seu cognom. Una tradició, aquesta de canviar els cognoms, que deixava en segon pla la personalitat de Kathleen Bruce, una dona que va descobrir la mort del seu marit quan es dirigia a Nova Zelanda per rebre'l. Amb molta dignitat, va coordinar els funerals i va assegurar-se que el seu fill tingués la millor educació. I és que Kathleen Bruce, o Kathleen Scott, no mereixia ser recordada com la vídua d'Scott. Ella sola ja tenia una història per explicar.

Havia nascut en una família benestant i era una escultora que havia estudiat amb Auguste Rodin a París. Gran amant de les arts, va mantenir una bona relació amb persones com la ballarina Isadora Duncan, el pintor Pablo Picasso o l'escriptor George Bernard Shaw. En tornar a Londres, impactada per la vida cultural que havia descobert a França, va formar el seu cercle d'amistats. Organitzava xerrades, exposicions i arribava a casa amb els dits plens de ferides, després d'hores treballant la pedra. Amb Scott no hi va poder conviure gaire, ja que ell passava llargues temporades fora de casa, navegant, però l'animava a no defallir en la lluita per arribar al Pol Sud.

Un cop va saber de la seva mort, va ser ella mateixa qui va encarregar-se de deixar per a la posteritat uns monuments per a Scott. Li va crear al seu marit tres escultures diferents. Una d'elles és a la Plaça Waterloo de Londres. El govern britànic li va fer diferents encàrrecs a una artista de talent, entre ells, l'estàtua al capità del Titànic, Edward Smith. El 1922, es va acsar per segon cop amb el polític Edward Hilton Young, amb qui tindria un segon fill. El primer fill era Peter Scott, nascut el 1909. Un nen que no tenia records del seu pare i que va tenir com a padrí el dia del seu bateig l'escriptor escocès J. M. Barrie, el creador de Peter Pan. Era un amic de la Kathleen, que sempre es feia rodejar de gent interessant.

El jove Peter Scott de fet, va heretar el caràcter de la mare. La Kathleen es va encarregar que fos irreductible. I va saber, com va fer la mare, ser recordat per la seva personalitat, no pas per ser fill o marit de ningú. Ell va ser un dels fundadors del Fons Mundial per la Natura el 1961, i va dissenyar el seu famós símbol, un ós panda. Abans havia guanyat una medalla de bronze als Jocs Olímpics del 1936 en vela, va ser condecorat pel seu valor a la Segona guerra Mundial, quan va capitanejar un torpeder, i en temps de pau, va entregar-se a la natura. Va crear associacions i va dirigir un programa de televisió de la BBC que va ser tot un èxit. El seu rostre era estimat per milions de britànics, que el veien cada setmana a la televisió. Scott va especialitzar-se sobretot en la investigació d'ocells. I també va ser un dels grans promotors de les recerques del monstre del Llac Ness. Estava convençut que existia. Però mai el va trobar.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.