El feixista que manava en temps de democràcia

Aquesta és la història de dues vil·les residencials de luxe. Una d'elles, a Madrid. Una segona, a la ciutat toscana d'Arezzo. A Madrid, a la zona de Puerta del Hierro, hi havia la vil·la 'Quinta 17 de octubre', on hi vivia Juan Domingo Perón. Va ser aquí, segons diuen, que Licio Gelli, un amic seu italià, el va iniciar en la maçoneria. Gelli, un dels personatges més sorprenents de la història italiana, solia visitar Perón per parlar de negocis, política, fer rituals maçònics i, segons les males llengües, rituals satànics. Ningú sap si aquesta darrera afirmació és certa. Però pel que fa a la maçoneria, sí que ho és.

A la segona vil·la d'aquesta història, s'hi va trobar l'any 1981 un document que va provocar un escàndol a Itàlia. Licio Gelli vivia a Villa Wanda, batejada en honor a la seva dona, a la ciutat d'Arezzo. Malgrat que ell era nascut a Pistoia, a prop de Florència, vivia a Arezzo en aquest edifici on sempre hi entrava i hi sortia gent. Fins que un dia hi va entrar la policia el 17 de març del 1981. Els magistrats Gherardo Colombo i Sergio Turone van anar a parar al nom de Gelli mentre investigaven casos de corrupció de Michele Sindone, un banquer sicilià i polític de la Democràcia cristiana, el gran partit conservador de l'època. A Villa Wanda hi van trobar un llistat amb 962 noms. Eren els membres d'una lògia francmaçònica coneguda com a 'P-2', prohibida pels maçons italians el 1976. La lògia s'havia convertit en un grup que intentava controlar-ho tot a Itàlia. Van arribar a planificar cops d'estat en el cas que l'esquerra guanyés les eleccions. Per això la maçoneria oficial italiana la va prohibir. Però va seguir existint liderada per Gelli. A l'ombra. I aplegava alguns dels noms més poderosos de l'estat italià, com caps del Servei d'Intel·ligència italià, ministres, magistrats, banquers (n'hi havia gairebé 50, de banquers), periodistes, diputats i empresaris com un de llavors poc conegut: Silvio Berlusconi. A la llista a més, hi havia alguns noms de militars i empresaris argentins.

L'origen de la caiguda de Gelli va ser la investigació de com s'havia fet gran el Banc Ambrosiano durant els anys 70. Sindone havia ajudat el seu director, Alberto Calvi, per aconseguir bons contractes i operacions. Negocis estranys on fins i tot hi apareixia el Banc del Vaticà. Pel mig sempre hi era Gelli. Finalment, la justícia va començar a investigar si darrere també hi havia la màfia. Sindone va ser condemnat a cadena perpètua per ordenar l'assassinat d'un advocat que l'investigava, però quan portava pocs anys a la garjola, va ser enverinat. Alberto Calvi per la seva banda, va fugir a Londres, on va aparèixer penjat del Pont de Blackfriars. Curiosament, la lògia P-2 era coneguda per molts com la lògia dels 'monjos negres'. I Blackfriars vol dir, precisament, monjos negres. Una casualitat?

Segons una comissió parlamentària que va analitzar els documents trobats a Villa Wanda, la lògia 'P-2' tenia plans per intervenir en tot, fins i tot en una proposta per a una nova constitució italiana. Encara avui a Itàlia es parla dels lligams amb la CIA per fer caure el govern si aquest acabava en mans dels comunistes, com molts temien els anys 70. De fet, quan el primer ministre conservador Aldo Moro va intentar negociar amb els comunistes un gran pacte d'estat i va ser segrestat, molts van acusar els serveis secrets de no fer prou per alliberar-lo. Moro havia estat segrestat pels Brigades Roges comunistes. I la seva mort era l'excusa perfecta per a la dreta per trencar el diàleg amb l'esquerra parlamentària. Curiosament, dos dels responsables de la investigació del cas Moro eren membres de 'P-2'. ¿Els interessava realment trobar viu a Moro? A Itàlia molts creuen que no.

¿Però qui era Gelli? Nascut el 1919 a Pistoia, es reivindicava com a fill del feixisme. Ideologia de la qual mai va renunciar. Ja amb 17 anys, va afiliar-se al partit.- Una de les seves primeres experiències va ser presentar-se com a voluntari per lluitar amb les tropes italianes a la Guerra Civil espanyola. Després va ser enviat com a funcionari a Kotor, avui en dia a Montenegro, una població que va ser annexionada pels italians durant la Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Itàlia, va saber canviar de bàndol. Malgrat que va ser acusat de torturar i executar socialistes, va passar-se al bàndol aliat en el moment just per ajudar a alliberar presos comunistes a la seva Pistoia natal amb l'objectiu de fer-se perdonar. De Gelli també es va dir que va robar lingots d'or de Iugoslàvia durant la Guerra. I de fet, a Villa Wanda s'hi van trobar lingots amagats al jardí dels quals no va saber explicar l'origen.

El 1946 però, Gelli va fugir a l'Argentina en entendre que potser no tothom el perdonaria. Va iniciar una nova vida i es va fer amic de militars argentins i del General Perón. Quan el 1960 va tornar a Itàlia, era ric. El 1965, es va unir a la lògia 'P2' mentre feia negocis amb tothom. El 1973, ell es va encarregar d'iniciar en la maçoneria a un Perón que vivia exiliat a Madrid. I quan Perón va tornar, li va encarregar a Gelli que portés els negocis de l'ambaixada argentina a Roma. El 1981 era un dels homes amb més bons contactes d'Itàlia, però quan va aparèixer la llista de la lògia, van començar els problemes. De mica en mica, es va veure la seva vinculació en casos com l'atemptat que va matar 85 persones a l'estació de tren de Bolonya. El 1980 Gelli va fugir a Suïssa. Finalment va tornar el 1987 per afrontar un judici en què va ser condemnat a 18 anys i mig de presó per obstruir la investigació dels fets de Bolonya. El mateix any va començar el judici com un dels 16 membres de la lògia 'P-2' acusats de conspiració política, espionatge, revelació de secrets d'Estat i amenaces a la Constitució, però, a causa dels termes sota els quals Suïssa havia acceptat l'extradició, Gelli només va enfrontar càrrecs per calúmnies i falsa representació. I com sol passar en aquests casos, no va passar per presó més de quatre mesos a l'al·legar problemes de salut.

Gelli va acabar els seus dies a la seva Villa Wanda. On seguia reunint-se amb gent i escrivint poesia, una passió que el va portar a presentar una candidatura per rebre el Nobel de literatura. Gelli a més, a mesura que es feia gran, presumia d'allò que abans havia amagat, com ser el cap de la lògia 'P-2' o ser feixista. I explicava als joves la història del primer cop que va ser a Barcelona, entrant per la Diagonal com a exèrcit ocupant. Aquesta però, és una història diferent.

  • Comparteix