Jesús

Fa dues setmanes vaig conèixer el Jesús. Té 27 anys i n'ha passat els 7 últims a la presó. Més aviat, a les presons, les de Lima i Madrid, per dir-ho ràpid. Quan me'l van presentar feia tot just una setmana que era al carrer, encara sota la condicional. Estava a punt d'entrar per primer cop en directe a un programa de televisió (Preguntes Freqüents) i feia tota la pinta de tremolar per dins com una fulla. La mirada, en canvi, li lluïa encuriosida, golafre i un pèl atemorida.

La història del Jesús és tan colpidora que deixa sense paraules. Per crua: perquè l'experiència a la presó fa odiar l'home. I també per esperançadora: perquè després de tot, encara confia en els altres i somriu.

El Jesús ve de l'infern. No de l'infern mitològic, ni inventat, ni tan sols figurat, sinó de l'infern real. Ha passat 6 anys en una presó del Perú on el concepte de persona es difumina gairebé del tot. 42 persones tancades en una cel·la amb capacitat per a 8. Llits metàl·lics individuals on dormen tres cossos amuntegats. La resta, a terra. Els que tenen diners compren un matalàs que després compartiran o llogaran per porcions. No hi ha corrent elèctric. No hi ha aigua calenta. Els lavabos i les dutxes són comunitaris i estan descoberts. Per esmorzar: arròs bullit. Per dinar: arròs bullit. Per sopar: aire. No hi ha fruita, ni verdura, ni carn, ni peix. Arròs bullit durant sis anys. Quan li pregunto, estorada, com és que no es va tornar boig allà dins, em respon: "no ho sé!" i mou les espatlles, tímid. Però ara ja que sé com s'ho va fer per no perdre el cap. Estic convençuda que el van salvar els somnis, la imaginació. Devia somiar que era un nen, i que era lliure, i que tenia amics, els amics l'estimaven i junts ho passaven bé. Per això era l'única ànima d'aquell forat de Lima que saltava, reia i ballava al pati de la presó. Una alegria forçada i autoimposada que el va ajudar a mantenir-se en la superfície del seny.

Quan per fi algun funcionari va tenir la decència de concedir-li el trasllat a Espanya, el Jesús va poder respirar. Segurament també va poder dormir tranquil i caure en un son reparador la primera nit a Soto del Real, on se sentia com l'hoste d'un hotel amb estrella. No només pels llits, l'aigua calenta, la televisió, el menú del menjador o el paper higiènic. Va tenir la sort de trobar-hi un amic. Un de debò, com els que segurament el van fer companyia dies i dies en la seva imaginació mentre era a Lima. Un amic que hi va veure el que alguns hem vist ara en ell: innocència i bon fons.

El Jesús era un traficant, un delinqüent. No se n'amaga. És franc també en això. Va cometre un error i prou car que l'ha pagat. Em temo que la història del Jesús, al cap i a la fi, és tan vella com la pròpia humanitat. El preàmbul de la història el van escriure: Ícar, que volia volar tan lluny, tan amunt i tan ràpid que les ales de plomes i cera que el seu pare li havia construït es van desfer, va caure al mar i va morir ofegat. Ícar és un patró que molts, com el Jesús, encara repeteixen. Ignoro si ell va tenir algú com Dèdal, el pare d'Ícar, que l'advertís que si anava tan a prop del Sol, es cremaria. Potser encara que li ho haguessin dit, el Jesús de només 20 anys, no n'hagués fet cas. Amb 20 anys saps molt, vols molt, corres molt, somies molt i sovint t'equivoques molt. En el seu cas, molt moltíssim. Amb la mala sort que el van enxampar intentant tornar a Espanya amb tres quilos de droga a sobre. "No era el primer cop". Els 7 anys de condemna els ha complert un darrere l'altre, no li han descomptat ni un dia. A més de la falta de llibertat, el sistema (el que sigui) al Jesús li ha cobrat la gana, el fred, la por, la distància i la salut. La droga seguia circulant dins la presó. No ha estat fins al final de la condemna, ja a Madrid, i envoltat de bona gent, que ha aconseguit desenganxar-se'n. Una altra fita. Ignoro si n'és conscient o si ho serà mai, de tot el que ha aconseguit fer ell sol. Per si mateix. Ha sobreviscut a una presó infernal; a la màfia dels narcotraficants de petita escala (els que viuen al carrer de sota i van a la plaça els vespres); ha sobreviscut a la droga que es fica dins del cos i del cap, i no et deixa. I ara encara té una altra prova al davant: sobreviure a la llibertat, a una vida que no sap què és.

El Jesús reclama a crits una segona oportunitat. La té! Emet amor i alegria a cada gest, però també innocència i fragilitat. El seu retorn a Catalunya ha servit per treure a la superfície almenys dues lliçons positives. La solidaritat: som gent càlida, àvids de donar sense esperar res a canvi. El munt de trucades i missatges que ha rebut el Jesús des que va tenir la valentia d'explicar la seva història per televisió és enorme. És com una abraçada gegant que li ha fet tot de gent a qui no coneix i a qui ell voldria abraçar i agrair. L''altra lliçó és de vida: tant és que t'enganxis ala droga, facis de mula, t'enxampin, et tanquin a una presó de Sud-amèrica, t'hi moris de gana, esperis el trasllat durant anys, en surtis després de 7 sense ni cinc, sense ni idea de com és el món. Tant és tot. Te'n surts. El Jesús se n'ha sortit, fins ara, i això em fa dubtar: quantes vides caben en una vida? En la del Jesús, segur, moltes.

  • Comparteix